L'Entrevista
L'Entrevista
Programa

L'Entrevista

Espai de reflexió, actualitat, difusió, prevenció i sensibilització consistent en una entrevista diària de temàtica diversa.

Dilluns, Dimarts, Dijous, Divendres · 13:30 - 14:00 ·Dimecres · 13:30 - 13:45, 13:45 - 14:00 ·1697 episodis
RSS

episodis

205-216 de 1692
  • 19'

    #2085 - L'Entrevista del 9/10/2025 - Salut - CHMC

    Resum del contingut Converses amb psicòlogues del Centre d’Higiene Mental de Cornellà sobre la frustració: com entendre-la, diferenciar-la d’altres conceptes, i estratègies pràctiques per gestionar-la en infants, adolescents i adults. Què és i què no és la frustració Frustració: impossibilitat d’accedir a allò que desitgem (p. ex., no aconseguir una feina esperada). Privació: carència duradora i estructural (p. ex., créixer, envellir). No és puntual ni escollida. Proposen no confondre’ls: la frustració és puntual i inherent a viure; la privació, estructural. La prohibició s’esmenta però el debat se centra sobretot en frustració i privació. Com sorgeix i per què és tan present avui El context d’immediatesa i gratificació instantània (xarxes, pantalles) redueix la tolerància a l’espera. El mereixement i les expectatives elevades (“jo ho mereixo”) amplifiquen el cop quan el resultat no arriba. Tendeix a expressar-se en dos pols no saludables: Externalitzar: “el món està contra mi”. Internalitzar: “no soc suficient” (afecta l’autoestima). Efectes i símptomes En infants: s’expressa com a enfado o rabietes. En adults: pot disfressar-se de tristesa, apatia o angoixa. El missatge “mai és suficient” (p. ex., treure un 8 i sentir que “hauria d’haver estat un 10”) erosiona l’autoestima i alimenta la frustració. Com gestionar-la en infants i adolescents Posar límits consistents i acceptar que la frustració és part del creixement. Validar emocions: permetre expressar l’enfado, la por, la tristesa; ajudar a posar-hi paraules. Modelar l’espera i la tolerància a la demora: no tot és “ara”. Evitar extrems: ni excés de frustració ni absència total de límits. Normalitzar l’esforç i el procés: no etiquetar com a “fracàs” el no-èxit immediat. Exemple pràctic: pantalles i videojocs Els límits poden frustrar, però responen a valors i protecció (edat, riscos). Acompanyar perquè no es visqui com a rebuig social: la pertinença al grup no ha de dependre només de “jugar a pantalla”. Equilibri: coherència a casa i suport perquè no minvi l’autoestima. Com gestionar-la en adults Posar paraules al que ens passa: parlar-ho, pensar-ho, identificar la font concreta de la frustració. Distingir desig, expectatives i realitat: ajustar metes a curt/mitjà termini i capacitats reals. Obrir camins alternatius: si el camí recte no funciona, explorar rutes laterals i donar-se temps. Evitar la generalització: una frustració puntual no defineix “tot” el que ens envolta. Cura de l’autoestima: reconèixer progressos i mèrits, cercar suport social o professional si cal. Idees clau La frustració és inevitable; l’objectiu no és evitar-la sinó aprendre a transitar-la. Ben gestionada, pot ser estructurant: creativitat, realisme, tolerància i creixement. El temps d’espera i la paraula són eines centrals per metabolitzar-la. Cites rellevants “La frustració lamentablement va a estar sempre.” “Posar paraules al que ens passa.”

  • 6'

    #2084 - L'Entrevista del 8/10/2025 - Seguretat

    Resum de l’episodi Idees clau Policia de proximitat com a eix: construir vincle de confiança amb el teixit associatiu i social. Adaptació horària a les entitats (tardes i caps de setmana) per mantenir una relació constant i útil. Xerrades i prevenció com a principal via d’acció: robatoris al domicili, xarxes socials, riscos per a joves, esport segur i atenció a víctimes. Coordinació estreta amb l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana per millorar la convivència i la resposta comunitària. Què s’hi explica Existència d’un grup de proximitat i una Oficina de Relacions amb la Comunitat a la comissaria de Cornellà i Sant Joan Despí. Relació continuada amb associacions de veïns, comerciants, AFES, entitats esportives i comunitats religioses (com la comunitat islàmica). Com s’accedeix a informació de qualitat més enllà de les estadístiques: escoltant la percepció ciutadana i les necessitats de cada barri. Accions i iniciatives Xerrades planificades o reactives segons els fets delictius detectats: Prevenció de robatoris al domicili i ús segur d’internet/xarxes socials. Riscos per a joves al carrer i prevenció de consum. Pla de l’esport: prevenció en l’àmbit esportiu. Oficina d’Atenció a la Víctima: xerrades contra l’assetjament sexual, maltractaments i protecció de la dona. Difusió pública de les activitats a la web de l’Ajuntament de Cornellà. Col·lectius destinatari Joves i famílies (AFES, centres educatius). Gent gran. Persones nouvingudes (treball amb la comunitat islàmica i Acció Comunitària). Entitats esportives i comerços. Cites rellevants "Primer deixen el rellotge a casa" — sobre l’adaptació d’horaris per atendre les entitats. "Guanyes confiança [...] i a vegades el que més agraeix la gent és que l’acompanyis amb els seus problemes" — sobre el valor de l’acompanyament. "Treballem molt conjuntament [...] amb la unitat de convivència de la Guàrdia Urbana" — coordinació institucional per a la convivència. Impacte i evolució 19 anys d’implantació a Cornellà (des de 2006) amb progressió positiva del vincle comunitari. Expectatives realistes: transparència sobre allò que es pot fer i acompanyament com a valor afegit. Treball conjunt amb la Guàrdia Urbana i els departaments municipals per facilitar el dia a dia i la seguretat al territori.

  • 12'

    #2083 - L'Entrevista del 8/10/2025 - Cornellà Cuida

    Resum de l’entrevista Context i marc Espai Cornellà Cuida amb la participació de la Fundació per a l’Atenció a Persones Dependents i el suport institucional. L’entrevista aborda el paper del mindfulness com a eina de regulació emocional en un entorn de molts estímuls i presses. Què és el mindfulness Definició clau: "prestar atención de una manera intencional en el momento presente y sin juzgarlo" En essència, és entrenar l’atenció per observar pensaments, emocions i sensacions amb obertura i sense judici. Què NO és (idees errònies habituals) No és deixar la ment en blanc (la ment pensa sempre; no hi ha un interruptor). No és suprimir o “no sentir” les emocions; al contrari, es tracta de reconèixer-les i donar-los espai amb compassió. No requereix postura de lotus, espelmes o un entorn “perfecte”. Es pot practicar a qualsevol lloc. Com funciona Ajuda a sortir del pilot automàtic i canviar la relació amb els pensaments: reconèixer-los i deixar-los passar sense enganxar-s’hi. Utilitza àncores d’atenció (sovint la respiració, però també una imatge o una sensació) per tornar al present. Pràctica: formal i informal Pràctica formal: programes estructurats (p. ex. 8 setmanes), sessions guiades i entrenament progressiu. Pràctica informal: portar l’atenció al present en situacions quotidianes (caminar, esperar el bus, prendre un cafè, conversar). Com començar (pràctic i accessible) Per a tothom: de nens a gent gran, sense necessitat d’experiència prèvia en ioga o meditació. Entorn: al principi, tria moments tranquils (matí abans que s’aixequi la família, o a la nit), per reduir distraccions. Tècnica ràpida per a poc temps: "Paro, respiro, observo" En 3–4 minuts pot canviar la manera d’afrontar el dia. Flexible: sense horaris rígids; s’adapta a estils de vida diversos. Beneficis (amb base científica) Reducció de l’estrès (existeix un programa específic de 8 setmanes per a l’estrès). Disminució de l’ansietat. Millora de processos cognitius: atenció i concentració. Regulació emocional: més espai per parar, pensar i respondre amb calma, evitant la impulsivitat. Per a qui és especialment útil Persones cuidadors/es (no professionals i professionals) que gestionen moltes emocions en el dia a dia. Idea clau: el “gran mestre” és la vida quotidiana; el mindfulness s’aprèn per viure amb més presència, claredat i calma.

  • 20'

    #2082 - L'Entrevista del 7/10/2025 - Espai Català

    Resum executiu Espai de Català a Ràdio Cornellà amb Oriol Torra (director del CNL Baix Llobregat Centre) i Helena Estalella (tècnica de comunicació del Servei Local de Català de Cornellà). Unificació dels centres al Baix Llobregat Centre: cinc municipis (Cornellà, Sant Feliu, Esplugues, Sant Just i Sant Joan d’Espí) s’agrupen en un únic centre, amb més recursos i personal. Pla de xoc del Consorci: més pressupost, conversió de jornades parcials en completes i noves contractacions per reduir llistes d’espera. Oferta docent ampliada: eliminació de llista d’espera als Bàsic 1, 2 i 3 a Cornellà; encara hi ha alta demanda a C2, en procés de resolució. Adhesió de Cornellà al Pacte Nacional per la Llengua i compromís d’elaborar un pla municipal d’impuls del català. Dades clau 1r trimestre: 485 alumnes en 23 cursos (vs. 349 en 17 fa un any) — +6 cursos i +135 alumnes. Diversificació de modalitats: cursos presencials, en línia i semipresencials (50% aula, 50% virtual), incloent variants síncrones i asíncrones. Col·laboració amb l’Associació TANIT: curs inicial (45 h) obert a tothom, adreçat sobretot a persones sense alfabetització en l’alfabet llatí o sense llengua romànica. Foment de l’ús: crida a voluntaris del Voluntariat per la Llengua; noves activitats: taller de màgia (29 d’octubre) i grup de teatre (dinamitzat per l’Aina Tur). "Tothom qui s’ha acostat a les nostres oficines ha acabat sortint matriculat a un curs." Canvis organitzatius al Baix Llobregat Centre Unificació de Cornellà, Sant Feliu, Esplugues, Sant Just i Sant Joan d’Espí en un mateix CNL. L’equip passa aproximadament de 10 a 30 persones. El centre de Cornellà ara es denomina Servei Local de Català; el servei manté ubicació i horaris. Impacte per a l’usuari: mínim i en positiu (més oferta i capacitat d’atenció). Pla de xoc i reforç de recursos Increment pressupostari del CPNL: més mans i més cobertura al territori. A Cornellà: 2 ampliacions a jornada completa i 1 nova contractació. Oferta de cursos i llistes d’espera Objectiu principal: aixugar llistes d’espera als nivells inicials. Resultat: eliminació de llistes al Bàsic 1, 2 i 3 a Cornellà. Resta pendent: elevada demanda a C2 (arran de l’exigència al professorat de secundària) — s’hi està treballant. Dades del primer trimestre 2025 T1: 485 alumnes en 23 cursos. 2024 T1: 349 alumnes en 17 cursos. Diferencial: +6 cursos i +135 alumnes. Modalitats i enfocament pedagògic Predomini de la presencialitat, amb impuls a la modalitat en línia i semipresencial (50/50). En línia: modalitats síncrona (classe en directe) i asíncrona (autonomia en horaris). C2 en línia (al servei de Cornellà, amb calendari anual i prova final presencial). Recomanat l’itinerari anual per sostenibilitat de càrrega. Adhesió al Pacte Nacional per la Llengua Cornellà s’adhereix al Pacte i impulsarà un pla local per al català. Objectiu: desplegar accions coordinades amb el país i amb el CPNL. Col·laboració amb l’Associació TANIT Curs inicial (45 h), dimecres i divendres, 19–21 h, a l’Orfeó Catalònia. Perfil destinatari: persones que comencen des de zero (sense alfabet llatí o sense llengua romànica), però obert a tothom. Conveni amb el CPNL dins el pla de xoc per ampliar abast d’acollida. Voluntariat per la Llengua (VxL) Crida a voluntaris: sempre hi ha més aprenents que voluntaris. Parelles lingüístiques: 1 catègològia de voluntari catalanoparlant + 1 aprenent que vol guanyar fluïdesa. Compromís orientatiu: 10 hores (aprox. 1 h/setmana), amb flexibilitat. Obert a qualsevol persona (no cal ser alumne del SLC). Activitats de dinamització 29 d’octubre: taller de màgia per a parelles VxL (foment de l’ús fora de l’aula). Obertura d’un grup de teatre del SLC, dinamitzat per l’Aina Tur (alumnes i parelles VxL actives). El nom del grup es decidirà col·lectivament.

  • 21'

    #2081 - L'Entrevista del 6/10/2025 - Síndic

    Resum Dades clau de l’activitat recent Augment d’expedients: de 168 (2024) a 215 (fins a finals de setembre de 2025), un +28% aprox. (+47). Consultes a l’alça: de 25 a 57 (+32), sovint reconduint possibles queixes cap a orientació pràctica. Perfil de qui presenta expedients: dones 65%, homes 32%, col·lectius 3% (similar a 2024). Àmbits més recurrents Serveis socials i habitatge com a focus principals. Espai públic: soroll, contenidors i convivència veïnal. Guàrdia Urbana: queixes vinculades a sorolls i conflictes entre veïns. Dependència: de pic de queixes a millora tangible El 2024 hi va haver moltes queixes; aquest 2025 només una. S’han aplicat mesures i instruccions que han millorat el servei. Retorn ciutadà molt positiu sobre canvi de tracte i funcionament. "La queixa individual ben plantejada, amb raons, ajuda a la defensa dels drets generals." Serveis socials: llistes d’espera i risc d’empitjorament Retards per vacances i baixes que posposen cites. Avis: endarrerir atencions fa que problemes petits es facin grans i costosos (paral·lel amb sanitat: llistes d’espera). Habitatge: causes, pràctiques abusives i consells clau Causes estructurals: manca d’habitatge públic, restricció de crèdit (abans), ocupacions que han tensionat el lloguer; ara finançament més barat i més vendes. Pràctiques detectades: llogar habitacions sense contracte, locals com a habitatges, pressions i clàusules que esquiven el topatge (p. ex. amb pàrquings), urgències injustificades. Consells al ciutadà: No córrer i assessorar-se amb bons professionals abans de signar. Revisar bé condicions; el cost d’una consulta és ínfim davant una compra de 200–300 mil €. Evitar alimentar pujades oferint més del demanat en lloguer. "No cal que correm per anar-hi al precipici." Habitatge social i convivència En lloguer social, cal complir deures: pagar (encara que sigui quota baixa) i respectar normes de convivència; hi ha prop de 3.000 persones esperant habitatge. Crida a un pacte social: professionals i ciutadania per no empitjorar un problema ja greu. Convivència veïnal i soroll Respectar horaris i descans (p. ex. migdiada infantil). Evitar enfrontaments; la bona convivència fins i tot ajuda a interpel·lar l’administració quan cal. ITE i rehabilitació d’edificis L’ITE és clau per a la seguretat, però sense presses: cal transparència en informes, terminis i quotes. Pensar en finançament que no perjudiqui veïns (molts seniors amb pensions ajustades). Evitar conflictes a la comunitat. Missatge final Més coneixement i ús de la Sindicatura, més consultes útils i resolutives. Drets i deures han d’anar plegats; assessorament i prudència per reduir conflictes i protegir la ciutadania. Contacte de la Sindicatura Centre Cultural Joan García Nieto, carrer Mossèn Andreu, 13 (3a planta), Cornellà. Telèfons: 93 376 98 94 i 900 70 40 70. També per correu electrònic (adreça no especificada a l’entrevista).

  • 15'

    #2080 - Espai Nadó de Cornellà: acompanyament, joc i suport emocional per a famílies amb bebès de 0 a 9 mesos

    Resum de l'entrevista Què és l'Espai Nadó Servei municipal de l'Ajuntament de Cornellà adreçat a famílies amb bebès de 0 a 9 mesos. Espai per compartir experiències, dubtes, angoixes i alegries de la criança primerenca. Ambient de confidencialitat, escolta activa i no judici. "És un espai lliure, cadascú explica el que vol i com vol i sempre a nivell confidencial." Objectius clau Acompanyar emocionalment (especialment a mares primerenques) en una etapa plena de canvis. Facilitar la xarxa entre famílies que viuen la mateixa fase, prioritzant l’experiència pràctica. Oferir un entorn de calma i intimitat per reforçar el vincle adult-nadó. "Són les millors mares del món... sempre intentes donar-li suport i ànim." Per què és necessari Les famílies arriben molt informades, però: la teoria és una cosa i la pràctica una altra. Compartir amb altres famílies que ho viuen “ara” és més útil que només consells de qui ho va viure fa anys. "La teoria és una cosa i la pràctica és una altra." Com són les sessions Un cop per setmana, dimarts a la tarda, de 16:00 a 18:15/18:30. Lloc: Escola Bressol Municipal La Trepa (planta baixa). Espai acollidor amb tatamis, coixins i la panera dels tresors; es treballa en rotllana. Flexibilitat horària d’entrada i sortida (adaptada als ritmes del nadó). Dinàmica oberta: els temes sorgeixen de les famílies (dormir, alimentació, mobilitat...). Petita “paradeta” a mitja sessió (15-20 minuts) perquè mares/pares puguin desconnectar mentre les educadores vetllen pels bebès. Disponibilitat de llibres i recursos i connexió amb biblioteques i activitats familiars de la ciutat. "És com una bombolla de calma... un moment entre tu i jo, i ningú més." A qui s’adreça i requisits Famílies empadronades a Cornellà. Quota mensual mínima (preu públic) com a servei municipal. Contacte i inscripcions Preferència per contacte telefònic i visita presencial per conèixer l’espai. Telèfon: 93 47 09 26 8 (de dilluns a divendres, a partir de les 9 h). Web: cornellà.cat → cerqueu “Espai Nadó”. Funcionament d’octubre a juny, dimarts a la tarda, a la planta baixa de La Trepa. Beneficis clau per a les famílies Suport emocional i reducció d’angoixes en la criança inicial. Aprenentatge entre iguals i validació d’experiències reals. Enfortiment del vincle adult-nadó en un entorn segur i respectuós. Integració comunitària i accés a recursos locals.

  • 19'

    #2079 - Càncer de mama: prevenció, diagnòstic i suport a Cornellà (Entrevista amb el Dr. Juan Antonio Azcona, ASSIR 8 de Març)

    Introducció Estrena de l’espai de salut amb el Dr. Juan Antonio Azcona, ginecòleg i director del Centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) 8 de Març de Cornellà, per parlar del càncer de mama i de les patologies mamàries. Patologies de la mama (no tot és càncer) Mastàlgia (dolor mamari): sovint d’origen muscular o hormonal (ovulació, fase premenstrual). No implica malignitat. Nòduls benignes: fibromes, quists, pits fibrosos; cal control, però no solen degenerar en càncer. Què sabem del càncer de mama Afecta 1 de cada 8 dones; la detecció és cada cop més precoç gràcies als cribratges i la conscienciació. Taxa de curació actual: ~90%; la mortalitat ha disminuït notablement. "Avui en dia pràcticament el 90% dels càncers de mama es curen." Factors de risc No modificables Sexe: risc molt superior en dones. Edat: risc creixent amb els anys. Antecedents familiars: Només ~10% dels casos tenen origen hereditari. Augment de risc si és familiar de primer grau (mare, germana, filla). Tietes/cosines: risc mínim. Modificables Obesitat: incrementa estrògens i el risc. Sedentarisme: l’exercici redueix el risc de recidiva. Tabac: factor de risc clar — tabac zero. Alcohol: risc rellevant — consum en moderació. Exposició hormonal: Tractaments de menopausa i anticonceptius: possible increment de risc, però mínim; amb controls, els beneficis poden superar els riscos. Símptomes i detecció precoç Estadis inicials: sovint indetectables clínicament; el cribratge amb mamografia és clau (habitualment des dels 50 anys; abans si hi ha risc). Senyals d’alerta: Nòdul dur i rígid. Canvis cutanis: enrogiment, inflamació, ulceracions. Secreció pel mugró. Recordatori: mastitis també pot aparèixer fora de la lactància. Davant sospita: consulta amb metge de família o ginecòleg. Serveis de la ASSIR (Cornellà) Unitat funcional de patologia mamària: Accés via La Meva Salut o directe. Proves: mamografia, ecografia i derivació si cal (Hospitals de Bellvitge o Moisès Broggi). Unitat de posalta de càncer de mama: Seguiment a partir d’uns 5 anys post-tractament, coordinada amb els hospitals de referència. Prevenció i autocura Autoexploració mamària mensual: Fer-la sempre després de la regla. Objectiu: conèixer-se el pit i detectar canvis. Més del 80-85% dels nòduls palpats resulten benignes. "Et notes alguna cosa? Tranquil·lament... la majoria de vegades no serà res." Cribratge: acudir a la mamografia bianual quan arribi la carta. Revisions ginecològiques periòdiques. Estil de vida: Dieta equilibrada i control del pes. Exercici regular. Alcohol amb moderació i tabac zero. Suport psicosocial a Cornellà Programa de suport Miranda (Ajuntament de Cornellà – CIRD): Trobades mensuals amb una psicooncòloga (Vall d’Hebron). Espai de confiança per compartir, resoldre dubtes i transitar la post-alta. Coordinació constant entre l'ASSIR i els hospitals per a un seguiment segur i proper. Missatges clau No tot bulto és càncer. La detecció precoç salva vides. Els hàbits saludables i l’autoexploració són pilars de prevenció. Davant dubte: consulta sense angoixa ni presses.

  • 9'

    #2078 - Dia Internacional de les Persones Grans a Cornellà: edatisme, envelliment actiu i la xarxa comunitària del Casal Gavarra

    Resum de l'entrevista Context i protagonistes Motiu: Celebració del Dia Internacional de les Persones Grans (1 d'octubre) i estrena de l'espai de ràdio dedicat a la gent gran. Participants: Joana Piñero (atinenta d'alcalde de Polítiques Socials, Igualtat i Salut) i Juan Beltrán (president del Casal de la Gent Gran de Gavarra). Conducció a càrrec de Mireia. Organitzacions clau: Consell Municipal de la Gent Gran de Cornellà i Casal de la Gent Gran de Gavarra. Idees clau Visibilització i respecte: Reivindicació del paper de les persones grans com a membres actius i imprescindibles de la comunitat. Lluita contra l’edatisme: Manifest d’enguany per una societat lliure d’edatisme; denúncia de la discriminació per motiu d’edat i revalorització de l’experiència i la sabiesa acumulades. Soledat no desitjada: La necessitat d’espais de socialització per combatre l’aïllament, especialment en períodes com l’estiu. Refugi climàtic al Casal Gavarra: Obertura d’estiu des de fa 3 anys per acollir persones sense espais adequats; molt bona acollida i utilitat comunitària. Activitats regulars del Casal: Bingo (dilluns), ball (dimecres), gimnàstica i jocs de taula (cartes, dominó) per fomentar un envelliment actiu i saludable. Programació d’octubre: Caminata per Cornellà (demà) per inaugurar el cicle d’activitats i celebrar el Dia Internacional. Xerrada el dia 6 a càrrec del Dr. Josep Moya sobre edatisme i prevenció del maltractament a les persones grans, amb espai de col·loqui obert. Col·laboració institucional: Participació de la Vicky Castellanos (Consell Comarcal del Baix Llobregat) en la presentació de l’acte del dia 6. Cites destacades "La experiència és la reina." "No puedes quedarte en tu casa sentado en el sofá y esperar que los días pasen..." "No es tracta de fer cap marató." "Soc una persona gran, com puc aportar molt." Properes cites i detalls Caminata: Demà, sortida a les 10 h des de la plaça de l’Església. Recorregut assequible i obert. Xerrada (edatisme i aportacions de la gent gran): Dilluns 6, a les 11 h, Sala d’actes del Centre García Nieto. Ponent: Dr. Josep Moya (psiquiatre i psicoanalista, col·laborador del Consell Comarcal del Baix Llobregat). Amb presentació de Vicky Castellanos. Format amb col·loqui per recollir preguntes i reflexions. Accions i recomanacions Participa a la caminata i a la xerrada del dia 6. Ves al Casal Gavarra: espai de refugi climàtic i de relació social durant tot l’any. Combatre l’edatisme: reconèixer i posar en valor l’expertesa de la gent gran. Promoure l’envelliment actiu: rutina d’activitats, xarxa comunitària i obertura a totes les edats.

  • 16'

    #1484 - L'Entrevista del 1/10/2025 - Cornellà Cuida

    Introducció L’espai Cornellà Cuida dona veu a les persones cuidadores i presenta el xat d’Esperança en Línia, un servei d’acompanyament emocional pensat per qui cuida i sovint no té temps ni espai per ser escoltat. "La cura va molt més enllà de les accions físiques." Què entenem per cures? Les cures són totes les tasques que garanteixen el manteniment de la vida amb seguretat, salut i, si és possible, plenitud. Inclouen activitats quotidianes: higiene personal, vestir-se, preparar àpats, anar al metge, socialitzar i gestionar emocions. Les necessiten infants, persones amb discapacitat o malaltia crònica i persones grans. Qui les presta és la persona cuidadora, sigui de la família o contractada. Magnitud i perfil de les persones cuidadores Dificultats per quantificar perquè és una activitat sovint privada i no formalitzada. Dades destacades: Més de 2.200.000 persones necessiten suport per a la vida diària. El 78% de les excedències per cura de familiars són de dones. El 85% de qui deixa de treballar per cuidar són dones. Perfil majoritari de cuidadora: dona de 55-64 anys. Estimació a Catalunya: 446.600 persones cuidadores (380.100 dones i 66.500 homes). Determinants de gènere i classe: menor renda implica menys accés a serveis professionals i més risc de pobresa de temps i vulnerabilitat. Impacte en salut i benestar Físic: càrregues, mobilitzacions, tasques domèstiques intenses; problemes d’esquena, fatiga, trastorns del son. Emocional: estrès, culpa, ressentiment, dol per pèrdua de capacitats de la persona cuidada; aïllament social i pèrdua d’autonomia personal. Tasques sovint invisibilitzades i poc valorades; quan són remunerades, sovint en condicions precàries (especialment per a persones migrades). Esperança en Línia: què és i com ajuda Evolució del clàssic telèfon de l’Esperança (1969) a la fundació actual. Serveis principals: Telèfon de suport emocional: atès per voluntariat, orientat a escoltar. > "Només escoltant s’ajuda la persona" i no pas aconsellant. Telèfon de prevenció del suïcidi (impulsat durant la pandèmia, amb Ajuntament de Barcelona i Generalitat). Des de 2022, xat de suport emocional per a joves i, des de 2024, xat per a persones cuidadores. Per què un xat per a cuidadores? Permet comunicar-se de manera discreta i flexible quan una trucada pot ser inviable o invasiva. Testimoni i cas il·lustratiu Un voluntari relata un cas d’una dona que va deixar la feina per cuidar la mare amb malaltia mental i maltractament verbal. La cuidadora assumeix tota la càrrega malgrat tenir tres germans, amb aïllament i malestar emocional profunds. Exemple de com el xat ofereix un espai segur per expressar-se i sentir-se acompanyada. Informació pràctica Xat d’acompanyament emocional per a persones cuidadores: 655 505 517. "Entenem que el xat és la millor manera perquè aquestes persones puguin comunicar-se amb un servei d’atenció emocional."

  • 22'

    #1483 - Consells i recursos per a la cura de l'Alzheimer

    Gestió de la malaltia i suport a l'entorn Professionals del CAP Gavarra ofereixen, a través de Ràdio Pineda, una guia completa per a famílies i cuidadors sobre com afrontar les diferents etapes de l'Alzheimer, una patologia que afecta el 10% dels majors de 65 anys a Catalunya. L'objectiu principal és millorar la convivència i garantir la qualitat de vida tant del pacient com de qui el cuida. Estratègies i pautes d'actuació Planificació anticipada: En la fase lleu, és crucial gestionar tràmits burocràtics com les voluntats anticipades i el testament vital amb el suport de la treballadora social. Adaptació de la llar: Es recomana eliminar barreres arquitectòniques, millorar la il·luminació, instal·lar agafadors i substituir cuines de gas per elèctriques per evitar riscos. Rutines i comunicació: Mantenir horaris fixos i utilitzar frases senzilles. "És clau la paciència: cal fer una sola pregunta cada vegada i deixar espai perquè la persona respongui sense acabar-li les frases." Autonomia i higiene: Cal fomentar que el pacient realitzi tasques per ell mateix el màxim temps possible, adaptant estris de cuina o roba (com pantalons de goma) per facilitar el dia a dia. Suport al cuidador i recursos comunitaris És fonamental no centralitzar la cura en una sola persona per evitar l'esgotament. L'entrevista destaca el paper dels centres de dia i entitats com l'associació AFA, així com la figura del referent de benestar emocional als centres de salut, que orienten sobre activitats i ajudes a la dependència que s'han de sol·licitar amb antelació.

  • 28'

    #1482 - Pacificació viària, Cornellà Natura i residus intel·ligents: l’alcalde Balmón respon

    Resum general del programa "La ciutat ha de madurar i adaptar-se a una nova realitat mediambiental, sense anar contra ningú sinó sumant." – Antonio Balmón Punts clau • Universitat d’Estiu de les Dones: setzena edició centrada en igualtat i reflexió acadèmica • Pacificació de carrers i Cornellà Natura: menys trànsit, més arbres i plataformes úniques per reduir contaminació • Crítiques veïnals: resistència inicial a les pilones i carrers sense cotxes, però l’alcalde defensa els resultats • Zona de Baixes Emissions (ZBE): nova ordenança adaptada a canvis legislatius i sentències judicials • Torn obert de preguntes: arbrat al·lergènic, bancs bruts, parcs infantils limitats, neteja i fonts públiques • Habitatge a Bagaria Nord: 405 pisos (213 lliures, 192 protegits) per coronar la ciutat al nord • Contenidors intel·ligents: targeta i app mòbil a partir de setembre; campanya porta a porta per fomentar el reciclatge Desenvolupament temàtic 1. Universitat d’Estiu de les Dones • Reforç de la perspectiva de gènere i lluita contra la negació de desigualtats • Espai de reflexió entre món acadèmic i comunitat 2. Mobilitat i espai públic • Pacificació Carretera d’Esplugues: convivència de cotxe, bici i vianant • Cornellà Natura: increment de verd urbà, millora del transport públic i avisos per contaminació • Carrers sense cotxes (Gavarra): pilones, redistribució del trànsit i exemples de canvis de percepció ciutadana 3. Qualitat de l’aire i ZBE • Actualització de l’ordenança després de 5 anys d’aplicació • Coordinació amb normativa estatal i autonòmica • Debat social inevitable però necessari 4. Preguntes de la ciutadania Arbrat i al·lèrgies • Petició d’espècies menys al·lergògenes • Tala i substitució d’arbres a Marquès de Cornellà per seguretat i projecte d’obra Bancs, parcs i manteniment • Excrements de coloms: neteja periòdica • Demanda de més jocs infantils i vigilància; límits per normativa d’espais • Plaça de la Llibertat: manteniment estàndard, valor estètic subjectiu Neteja i civisme • Percepció de brutícia als contenidors; incidència d’una minoria incívica • Sancions i comparatives amb altres ciutats Fonts públiques • Risc sanitari i vandalisme; moltes s’han clausurat a petició veïnal 5. Habitatge i regeneració urbana • Bagaria Nord: transformació d’un polígon degradat en parc i habitatge mixt • Inici d’obres previst en 3 anys 6. Contenidors intel·ligents i reciclatge • Implementació gradual casa per casa amb targeta i aplicació • Objectiu: evitar sancions europees 2030 i reduir despesa per tona • Crida a la corresponsabilitat ciutadana Conclusions • Cornellà avança cap a un model de ciutat més verda, pacificada i responsable • Els reptes principals passen per gestionar resistències veïnals, mantenir la neteja i assolir quotes de reciclatge europees

  • 11'

    #1481 - Consultes immobiliàries: diferència de m², responsabilitats en lloguer, vicios ocults i càlcul de traspàs

    Resum de l’episodi Context Espai radiofònic on la presentadora entrevista Jordi Mondejar (AINCAT) responent dubtes immobiliaris enviats pels oients. Temes tractats Metres construïts vs metres habitables Metres construïts: tota la superfície dins del perímetre, incloent parets i envans. Metres habitables: zona realment trepitjable. Aproximadament +10 % respecte als habitables ≈ construïts. Electrodomèstics en lloguer Responsabilitat del propietari si vol recuperar-los en bon estat. Es pot pactar que el llogater assumeixi avaries (excepte mal ús). Preavís per no renovar contracte (5 anys) Cal avisar 4 mesos abans per escrit i de forma fefaent (mail, burofax, carta). Visita amb expert abans de comprar Permès portar un tècnic propi; no pot manipular instal·lacions sense permís. Mobles no desitjats pel llogater Propietari decideix: retirar-los o buscar llogater que els vulgui. Recomanable assessorament professional segons perfil d’inquilí. Vicis ocults Defectes no visibles coneguts pel venedor (ex: aluminosi, humitats ocultes). Comprador ha de consultar advocat per reclamar. Càlcul del traspàs d’un negoci Valorar immoble + reformes + mobiliari + existències. Factors intangibles (clientela, facturació) són variables i no assegurables. "El preavís obligatori al llogater és de quatre mesos abans que vencin els cinc anys." Conclusió de temporada La secció tanca temporada; AINCAT queda disponible per consultes futures al c/ Miranda 27. Bon estiu!