L'Entrevista
L'Entrevista
Programa

L'Entrevista

Espai de reflexió, actualitat, difusió, prevenció i sensibilització consistent en una entrevista diària de temàtica diversa.

Dilluns, Dimarts, Dijous, Divendres · 13:30 - 14:00 ·Dimecres · 13:30 - 13:45, 13:45 - 14:00 ·1697 episodis
RSS

episodis

217-228 de 1692
  • 14'

    #1480 - El paper de les famílies en el tractament d’addiccions al CAS Font Santa

    Visió general Entrevista a Rosa Ferran, psicòloga clínica del CAS Font Santa, sobre com involucren les famílies en la recuperació de persones amb addiccions. Per què és clau la família? Pateixen directament l’impacte de l’addicció i necessiten espai propi d’atenció. Poden esdevenir coterapeutes essencials quan reben orientació professional. "L’entorn familiar pot fer tasques gairebé de terapeuta amb funcions molt concretes." Protocol d’acollida al CAS Visites simultànies: usuari + família per recollir informació i valorar situació. Possibilitat de sessions individuals per a familiars (amb autorització de l’usuari). Si l’usuari rebutja la presència familiar, es respecta però es treballa la conveniència d’incloure’ls més endavant. Situacions freqüents i pautes Famílies desorientades: reben psicoeducació sobre l’addicció com a malaltia crònica. Quan l’usuari ve obligat, el tractament és poc efectiu; cal motivació pròpia. Posar límits sense sobreprotegir: responsabilitzar l’usuari, evitar la codependència. Adolescents amb addiccions – Consells clau Crear espais de comunicació i temps compartit. Ser model de conductes saludables (no consumir si es demana que no consumeixin). Activitats a l’aire lliure i esport conjunt. Controlar horaris, economia i conèixer amistats. Idees força Addicció = malaltia, no “vici”. El tractament ha de ser demandat per l’usuari; la família pot motivar però no imposar. Límits ferms (fins i tot fer fora de casa) només funcionen si es poden mantenir. Objectiu professional: rehabilitació i vida asimptomàtica, no “curació” absoluta.

  • 13'

    #1479 - Guia de drets del consumidor en viatges combinats: entrevista amb la Diputació de Barcelona

    Context Espai radiofònic dedicat al consum amb el suport de l’Ajuntament de Cornellà i la Diputació de Barcelona. Participants Mireia (conductora) Daniel Cebrián (tècnic de consum, Diputació de Barcelona) Què és una agència de viatges avui? "Una agència de viatges és un intermediari; ven serveis d’altri (transport, allotjament, excursions…)." Tipus d’agències - Físiques (botiga tradicional) - Online (webs o plataformes) Condició clau: perquè hi hagi paquet turístic/viatge combinat cal: 1. Contractar mínim dos serveis (transport + allotjament o altra activitat). 2. Allotjament d’almenys una nit. 3. Preu tancat. Drets principals del consumidor Responsabilitat única: l’agència respon de qualsevol incidència, encara que la causa sigui de l’hotel o l’aerolínia. Solució o alternativa equivalent si el servei falla. Modificacions de contracte En principi no es pot canviar preu o continguts. Excepcions explícites al contracte: pujada carburant, canvi divisa… Si l’augment supera 8 %, el client pot desistir sense penalització (retorn en 14 dies). Cancel·lacions Si cancel·la l’agència → devolució i possible indemnització. Si cancel·la el consumidor → penalització proporcional al moment de l’avís. Dret de rescabalament: retorn de l’import anticipat quan hi ha canvi substancial. Reclamacions i incidències Reclamar sempre a l’agència minorista on es va pagar. Si l’agència s’inhibeix, el viatger pot avançar despeses (guardar justificants) i reclamar després. Assegurança de viatge Recomanable, especialment fora de la UE o en destinacions amb sanitat costosa. A la UE, la Targeta Sanitària Europea garanteix atenció com a un resident local, però: no cobreix copagaments, repatriació o allotjament d’acompanyants. Contractar per separat vs. paquet Per separat: cada servei té contracte propi; si falla un (p.ex. vol), els altres continuen vigents. Paquet turístic: tot és un sol contracte; si falla una part, es pot reclamar el conjunt. Conclusions clau Paquet = més garanties i una sola finestra de reclamació. Llegir condicions, sobretot sobre canvis de preu i política de cancel·lació. Considerar assegurança segons destinació i necessitats personals. "El gran avantatge del paquet turístic és la responsabilitat global de l’agència."

  • 8'

    #1478 - Higiene corporal i gestió de panyals per a persones dependents

    Resum Context general Cornellà Cuida organitza un espai formatiu sobre la higiene corporal i l’ús de panyals/absorbents per a persones amb dependència, amb la participació de la Fundació per a l’Atenció a Persones Dependents i el suport de diferents entitats públiques. "La higiene personal és una de les activitats més essencials per a la salut i el benestar de les persones, però per a aquelles que tenen dificultats és fonamental comptar amb l'ajuda de familiars o cuidadors." Punts clau Definició d’higiene corporal: conjunt d’activitats d’auto-neteja que idealment s’han de realitzar diàriament o, com a mínim, dutxes dues vegades per setmana. Respecte a l’autonomia: el cuidador ha de facilitar la tasca només on la persona no arribi, mantenint la seva independència al màxim. Zones crítiques: pliegues corporals (sota mames, engonals, aixelles, coll) on la humitat pot provocar lesions. Tipus de panyals/absorbents: Anatòmics (compresa gran) per a pèrdues lleus. Bragapañal per afavorir l’autonomia (es poden pujar i baixar fàcilment). Panyals estàndard amb diferents talles i indicadors d’humitat. Protector rectangular de dia per a llits (minimitza canvis de llençols). Material imprescindible abans de la higiene: Esponja jabonosa o tovalloles, Jabó neutre, Palangana amb aigua tèbia, Panyals adequats. Bones pràctiques al bany: Preparar-ho tot abans de començar —evita deixar la persona sola. Controlar riscos de caigudes i resbalons. Normes d’ús del panyal: Revisar-lo cada 4 h màxim; canviar-lo quan l’indicador mostri humitat. Vigilar color, olor i consistència d’orina/femta; comunicar anomalies. Fer cura cutània en cada canvi per prevenir irritacions. Missatge final Respecte, dignitat i benestar emocional han d’acompanyar sempre la higiene de la persona cuidada. El programa Cornellà Cuida ofereix tallers i assessorament (cornellacuida.cat – 93 375 00 10) per a cuidadors i familiars.

  • 14'

    #1477 - Microbiota i salut integral: connexió intestí-cervell, dieta, antibiòtics i prevenció

    Resum de l’entrevista Què és la PNIE i per què importa La Dra. Marta de la Costa explica la psiconeuroimmunoendocrinologia (PNIE), una mirada integral que uneix ment, sistema nerviós, immunitat i sistema endocrí. Segons la doctora, la microbiota és el neix d’unió entre aquests sistemes i explica moltes inflamacions cròniques i alteracions de salut. Microbiota: definició i funcions La microbiota és el conjunt de bacteris, virus i fongs que conviuen amb nosaltres, sobretot a l’intestí (també a la pell i via respiratòria). Té més gens que les nostres pròpies cèl·lules i compleix funcions essencials: digestió, fabricació de substàncies per a la immunitat i precursors de neurotransmissors. El terme tradicional flora intestinal és més limitat; avui es prefereix parlar de microbiota perquè forma part activa de l’organisme. Eix intestí-cervell i salut mental La salut mental depèn de neurotransmissors com la serotonina i la dopamina. Molts precursors d’aquests neurotransmissors es produeixen a l’intestí gràcies a la microbiota i després arriben al cervell per sang. Hi ha una connexió directa cervell-intestí via nervi vague: les emocions es noten a la panxa (papallones, nervis), i l’estat emocional influeix en la funció intestinal. Què danya la microbiota Antibiòtics: tot i ser útils contra bacteris patògens, també destrueixen bacteris bons. Ús prudent, només quan cal, i sovint amb probiòtics de suport. Dieta inadequada: Ultraprocessats i excés de sucres ràpids afavoreixen creixements desequilibrats i gasos, inflor i diarrea. Excés de carn i poca varietat (fruita/verdura/fibra) redueixen diversitat i funció de la microbiota. El “menjar ràpid” i productes amb ingredients irreconeixibles a l’etiqueta solen ser nocius. Conseqüències de la disbiosi La disbiosi (alteració de la microbiota) es relaciona amb còlon irritable, inflor, diarrees i també amb diabetis, hipertensió, malalties autoimmunes i depressió. Exemple: un excés de firmicutes pot absorbir més sucre i facilitar la diabetis, perpetuant el problema malgrat el tractament si la dieta no canvia. Què podem fer: recomanacions clau Dieta variada i basada en frescos: fruita, verdura, fibra i hidrats de carboni complexos (p. ex. arròs, patata) en quantitats adequades. Evitar ultraprocessats i sucre de ràpida absorció; moderar l’excés de carn. Fermentats per cuidar la microbiota: kèfir, xucrut, iogurts. Ús responsable d’antibiòtics i, si cal, probiòtics de suport. Dormir millor i gestionar l’estrès (p. ex. yoga, tècniques de respiració, consciència plena), perquè l’estrès altera l’eix intestí-cervell. Idees força La microbiota és clau per a la salut física i mental. La dieta és determinant: allò que mengem “alimenta” (o perjudica) les nostres bacteris. Antibiòtics amb criteri: menys és més, i amb suport probiòtic quan escaigui. Prevenció abans que curació: cuidar la microbiota ajuda a prevenir trastorns metabòlics i de salut mental. Cites rellevants “La microbiota és el nexe d’unió entre el que pensem, el sistema nerviós, la immunitat i el sistema endocrí.” “Millor prevenir que curar.” “Hem de tenir-les contentes” (en referència a cuidar les nostres bacteris amb bona alimentació i estil de vida).

  • 8'

    #1476 - Programa "Forma i Insereix" del Gremi d’Instal·ladors del Baix Llobregat

    Objectiu del programa El Programa Forma i Insereix del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Gremi Baix Fundació pretén - Formar persones desocupades en oficis d’alta demanda al sector de les instal·lacions. - Facilitar la inserció laboral mitjançant acords previs amb empreses que acullen l’alumnat en pràctiques i els contracten posteriorment (mín. 40 % d’inserció). Cursos disponibles (convocatòria setembre-octubre) Muntatge i manteniment d’instal·lacions frigorífiques Muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió (el més demandat) Itinerari de soldadura (combina dos certificats professionals) Demanda actual del mercat "Ara falten moltíssims electricistes; les empreses no troben operaris qualificats." Motiu: l’ofici s’està perdent i cal relleu generacional, fet que genera bones remuneracions i oportunitats estables. Destinataris Persones a l’atur inscrites al SOC (no cal experiència prèvia). Petit percentatge de treballadors en actiu que vulguin promocionar. Beneficis per a l’alumnat Certificat professional oficial + formació en prevenció de riscos laborals. Pràctiques en empresa amb alt potencial de contractació. Curs 100 % subvencionat (sense cost). Durada i compromís Entre 500 i 930 h (elèctricitat: 9 mesos). Classes intensives de dilluns a divendres en horari de matí. Ubicació Cornellà de Llobregat – Avinguda de la Fama (electricitat i fred). Viver d’Empreses de Cornellà (soldadura). Calendari Inici previst: setembre-octubre. Inscripcions obertes durant l’estiu (documentació ja en recollida). Contacte E-mail: [email protected] Telèfon: 695 96 36 36 Web: gbformacio.com Consell final: No t’ho pensis! És una oportunitat gratuïta per aconseguir una professió amb futur i alta ocupabilitat.

  • 11'

    #1475 - Atenció centrada en la persona i benestar en la cura

    Model d'Atenció Centrada en la Persona L'espai d'Entrevistes de Ràdio Pineda (identificat aquí pel context de col·laboració amb la Fundació per a l'Atenció a Persones Dependents) analitza el canvi de paradigma en la cura de la gent gran. Aquest model s'allunya del focus purament clínic o patològic per centrar-se en el benestar psicoemocional i l'empoderament de la persona. Fonaments i Metodologia Estil de vida: S'utilitzen documents i formularis omplerts per les famílies per conèixer la trajectòria vital del resident. Això permet personalitzar l'atenció quan la persona té un deteriorament cognitiu. Consens familiar: La col·laboració entre l'equip professional i la família és clau per adaptar el llenguatge i les activitats a la història personal de cadascú. Connexió emocional: L'ús de la música personalitzada actua com un element per reconnectar l'usuari amb el seu entorn i records. Pautes pràctiques per a la cura diària La convivència pacífica i el respecte institucional cap a la dignitat de la persona es tradueixen en accions quotidianes: Alimentació: Cal respectar els ritmes de cada persona i situar-se a la mateixa altura visual per evitar la sensació de superioritat o agressió. Higiene i dutxa: És vital mantenir un clima càlid i protegir la intimitat (pudor) cobrint les zones vulnerables amb tovalloles. Autonomia: Cal incentivar que la persona faci tot allò que encara pot fer per si mateixa, per mantenir el seu nivell d'independència. "Aquest model part del sentit que el que a tu t'agradaria que et fessin, ho has de reflectir en el tracte als altres."

  • 23'

    #1474 - Fi de curs al CNL de Cornellà: cursos intensius de juliol, recursos d’estiu, Voluntariat per la Llengua i una oda a la Mireia

    Resum general Cloenda de temporada a la ràdio amb la Neus Ortiz i la Mireia Estapet (CNL del Baix Llobregat Centre). Fan balanç del trimestre i expliquen l’oferta de cursos intensius de juliol a Cornellà, els terminis d’inscripció, i comparteixen recursos d’estiu per continuar aprenent català: les fitxes Llegir per parlar / Llegir per aprendre, la lectura fàcil i la creadora de contingut La filòloga de guàrdia. També recorden que el Voluntariat per la Llengua continua actiu a l’estiu i tanquen amb una oda emotiva a la Mireia, composta amb l’ajuda de ChatGPT. "Gràcies, Mireia, per la paciència i l’alegria; per fer del català la nostra companyia." Punts clau del balanç de curs Fi de curs i avaluacions: • L’últim dia de cursos per a molts grups; alguns esperen notes i d’altres fan petites festes de cloenda. • Motivació com a factor clau: «la gent que està motivada aprovarà». Qui ha faltat molt o no ha pogut dedicar temps, ho té més difícil. • Recomanen usar el català fora de l’aula (a partir de B3) per consolidar estructures i continguts. Ampliació de l’oferta durant el trimestre: • A Cornellà han obert 3 grups addicionals de B1 (Bàsic 1), 25 places cadascun (75 alumnes en total), començats una mica més tard i allargats fins després de Sant Joan. • Curs intensiu A2 (B1+B2+B3) en col·laboració amb el SOC: examen oficial l’4 de juliol. Cursos intensius de juliol (Cornellà i entorn) Oferta local (Servei Local de Català de Cornellà): • 2 cursos de Bàsic 1 (alta demanda) i 1 curs de Bàsic 2 (per donar continuïtat als qui acaben B1). • Calendari: del 2 al 22 de juliol. • Horari i ritme: dilluns a dijous, 9.30–13.00 (3,5 h/dia). • Inscripcions: 30 de juny i 1 de juliol. Presencials: al centre (c. Els Almogàvers), 9.00–13.00. En línia: a inscripcions.cpnl.cat, actiu de 9.00 (30/06) a 20.00 (01/07). Oferta complementària al territori (CNL del Baix Llobregat Centre): • 6 cursos addicionals (B1 i B2) als altres serveis locals; horaris similars. • Per a horaris de tarda o més opcions: consultar l’oferta general del CPNL (L’Hospitalet, Barcelona, etc.). Recursos d’estiu per continuar aprenent 1) Practicar el català parlat: fitxes “Llegir per parlar / Llegir per aprendre” • Fitxes temàtiques a llengua.gencat.cat (apartat Aprendre català), pensades per conversar en parella a partir d’un text i un questionari. • Temes variats: des de «100 anys de ràdio a Catalunya» (text d’Isabel-Clara Simó) fins a Pompeu Fabra o gastronomia catalana. • Útils també per a parelles lingüístiques (recurs recomanat al Voluntariat per la Llengua). • Com s’usen: • Llegir el text. • Respondre i conversar a partir de preguntes obertes que activen el parlar, no la memorització literal. 2) Millorar escriptura, lectura i pronunciació: lectura fàcil • Consell clau: llegir llibres sencers i, de tant en tant, en veu alta (pronunciació i dicció). • Tria històries conegudes (p. ex. Dràcula, Frankenstein) per facilitar la comprensió sense haver d’aturar-se a cada paraula. • Evitar mirar el diccionari a cada línia: prioritzar el sentit global. • Disponibles a totes les biblioteques (racó de lectura fàcil) i, sovint, clubs de lectura — potser no actius a l’estiu. • Recomanacions esmentades: • «Les invisibles» (12 dones rellevants a Catalunya). • «Massa boira i altres contes» (Manuel de Pedrolo). • «Solitud» (Víctor Català), en versió adaptada. 3) Aprendre via xarxes: “La filòloga de guàrdia” • Creadora que comparteix continguts de llengua i cultura de forma divertida i clara. • Present a YouTube i altres xarxes. Voluntariat per la Llengua (VxL) a l’estiu • Les parelles lingüístiques continuen durant l’estiu: es pot practicar parlant 1 hora setmanal. • Busquen voluntaris i aprenents; es pot fer la trobada on sigui (cafè, terrassa, passeig, gelat…). • Carnet VxL amb descomptes en museus i equipaments; consulta al web del programa. Missatge final i oda • Recomanen no aturar la pràctica al juliol per no perdre fluïdesa; es nota a la tornada qui ha mantingut el contacte amb la llengua. • Cloenda amb una oda a la Mireia (fonètica, esport, tecnologia) creada amb l’ajuda de ChatGPT i recitada en directe, com a agraïment per l’acompanyament i l’entrenament lingüístic. "Que t’acompanyi sempre l’èxit i la sort, i que et vagin molt bé tots els camins del món."

  • 14'

    #1473 - Guanyem un Estiu Lector a Cornellà: campanya de lectura infantil, jocs de taula i activitats d’estiu a la Xarxa de Biblioteques

    Context i objectiu de l’entrevista Espai de Ràdio Cornellà dedicat a la Xarxa de Biblioteques de Cornellà, amb la participació de Montse Alonso (directora de la Biblioteca Clara Campoamor). El focus principal és la campanya Guanyem un Estiu Lector, orientada a incentivar la lectura entre infants de 3r, 4t i 5è de primària. "No és una obligació, és un lleure." Programa “Guanyem un Estiu Lector” Què és i a qui s’adreça Iniciativa d’estiu per mantenir i reforçar l’hàbit lector en infants d’entre 8 i 11 anys. Emmarcada dins el Programa Èxit de la Fundació Bofill, amb suport del Servei de Biblioteques de la Generalitat. Especialment pensada per a famílies que no disposen d’activitats d’estimulació lectora durant l’estiu. Inscripcions i materials Cal inscriure’s a una de les 3 biblioteques obertes a l’estiu: Biblioteca Central Biblioteca Marta Mata Biblioteca Sant Ildefons A la presentació (data a consultar a la web), es lliura el kit lector: Carnet del viatge lector Orientacions per a les famílies Funcionament de la campanya Cada infant tria i llegeix 3 llibres d’una selecció proposada per la Fundació Bofill (amb llibertat d’elecció dins la llista). Anota al carnet la seva valoració personal, creant un petit “històric lector”. Completa missions amb activitats que organitzen les biblioteques participants. Tancament: a principis de setembre, sense presses, cadascú al seu ritme. "És clau que els infants llegeixin allò que els crida l’atenció perquè gaudeixin de la lectura." El còmic com a lectura vàlida i l’exemple familiar Es reivindica el còmic com a lectura de ple dret: fomenta comprensió lectora i hàbit. Possibles itineraris: el còmic pot ser porta d’entrada a altres formats, però el valor és mantenir l’hàbit. El modelatge familiar és clau: si a casa es llegeix, els infants llegeixen més. "Llegir còmic és llegir tan bé — variar formats enriqueix la comprensió." Altres propostes d’estiu a les biblioteques Cicle de creacions (Biblioteca Central) Tallers per a famílies per activar la creativitat: Laboratori de lectura Espai de creació d’art efímer Puzles cooperatius Jocs de taula: opcions lliures i dinamitzades Opció lliure a sales infantils (Central, Sant Ildefons, Marta Mata): Exemples: Fantasma Blitz, Halli Galli, Coco Loco, Aventurers al Tren. Funcionament: amb carnet de biblioteca per jugar a la sala. Activitat dinamitzada “EnTaulat d’estiu” (Biblioteca Sant Ildefons): Dimarts 1, 8 i 15 de juliol, de 18:00 a 20:00. Per a infants de 6 a 14 anys. Dinamització a càrrec de l’associació Michino Gemmo. Ecosistema de còmic a la ciutat Club de lectura de còmic infantil/juvenil en una de les biblioteques del barri d’Almeda. Programes de ràdio relacionats amb el còmic a Ràdio Cornellà: Frickland, l’espai del còmic (Daniel) i Titans. Informació pràctica i cloenda Web amb tota la programació i detalls: biblioteques.cornella.cat Aquest és el darrer espai de la temporada; el programa tornarà a la tardor. Recordatori: les biblioteques són un espai obert per gaudir en família durant l’estiu.

  • 23'

    #1472 - IA o amic incondicional? Intel·ligència artificial i salut mental: beneficis, riscos, adolescents, privacitat i límits humans

    Resum executiu • Tema central: la relació entre intel·ligència artificial (IA) i salut mental, amb èmfasi en adolescents, ús de bots, riscos de dependència i privacitat, i el paper insubstituïble del vincle humà. • Missatge clau: la IA pot ser eina útil si hi ha supervisió professional i no substitueix la relació terapèutica ni les relacions humanes. "La IA no és sinònim d’informació contrastada." "El sofriment no s’ha de resoldre de forma instantània; l’encontre humà és insubstituïble." Context i definicions Què entenem per intel·ligència i IA • La intel·ligència (del llatí, relacionat amb “elegir”) és la capacitat de discernir i resoldre problemes i té múltiples facetes no automàtiques. • La IA és una rama de la informàtica que imita conductes intel·ligents: des de classificar dades fins a conversar, generar textos o fins i tot interpretar emocions. • Preocupació central: el creixement vertiginós i la seva implantació massiva en mòbils, xarxes, feina i fins i tot en espais terapèutics. Per què la IA s’ha colat a la vida quotidiana • Vivim en una cultura de la immediatesa: volem respostes ràpides, poca tolerància a l’espera i a la incertesa. • La IA encaixa perquè respon de seguida, sense dubtar, i és accessible 24/7 (p. ex. bots d’ajuda emocional). • Advertiment: els resums IA en cercadors (p. ex. Google) poden no estar verificats ni entendre ironia/context. Impacte en salut mental Adolescents i “amic incondicional” • Per a adolescents aïllats o amb bullying, els bots poden actuar com a “amics incondicionals”: sempre disponibles i sense judici. • Risc: substituir el vincle real i evitar situacions que generen ansietat pot frenar el procés de creixement i la construcció subjectiva. Usos potencials en TEA i altres perfils • Existeixen plataformes dissenyades com a “amic interactiu” per a nens amb TEA o altres perfils. • Pot ser positiu si aporta estructures i rutines, però només si no es descarta el vincle humà i la interacció social presencial. El valor del vincle i el desenvolupament • El vincle d’aferrament és essencial des de bebès: la mirada i reconeixement de la figura de cura és vital. • En teràpia, més enllà d’una resposta funcional, es treballa: vincle, espera, obertura de preguntes, sostenir l’angoixa i tolerar el buit — aspectes no automatitzables. Tipologies d’IA en salut mental • IA “entre bastidors”: analitza i sintetitza dades, detecta patrons i pot optimitzar diagnòstics — útil si hi ha supervisió professional. • IA generativa (bots, Replika, ChatGPT): interacció directa que pot simular converses terapèutiques o d’amistat; el risc és suplantar la relació terapèutica o social. • Exemple de limitació: una resposta IA va recomanar “cola per enganxar el formatge” a la pizza per no detectar la ironia d’un TikTok — alerta sobre errors greus en àmbits complexos com la salut mental. Riscos principals • Dependència d’eines automatitzades i pèrdua de pensament crític. • Manca de supervisió: recomanacions inadequades o potencialment perjudicials. • Biaixos algorítmics (culturals, socials, de gènere): resultats inequitatius per a diferents orígens. • Privacitat i seguretat: maneig de dades sensibles (historials emocionals, converses) amb dubtes sobre emmagatzematge, ús i protecció. Privacitat, anonimat i economia de dades • L’anonimat és sovint una il·lusió: el que diem pot ser analitzat, venut o reutilitzat en altres algoritmes. • Plataformes “gratuïtes”: si el servei no es paga amb diners, es paga amb dades (informació i imatges compartides poden tenir ús desconegut). • Observació social: bots que simulen psicòlegs o amics reben més de 3 milions de visites diàries (majoritàriament 16–30 anys), símptoma de la necessitat d’interacció i la seva digitalització. Bones pràctiques i recomanacions • Utilitza la IA com a eina de suport, no com a substitut de la teràpia ni del vincle humà. • Contrasta informació amb professionals i fonts fiables; vigila la veracitat i el context. • Sigues conscient de la privacitat: què comparteixes, on i amb quina finalitat. • Si vius malestar emocional: demana ajuda i parla amb algú. La teràpia pot ser presencial o en línia, però sempre amb subjectivitat i vincle. • Recordatori clau: el sofriment no es resol instantàniament; cal temps, pensament i acompanyament.

  • 12'

    #1471 - Consells de seguretat per a les vacances amb els Mossos

    Seguretat a la llar durant les vacances L'agent de proximitat dels Mossos d'Esquadra, Juanjo Martín, destaca que la seguretat comença per la conscienciació de la comunitat. És vital no facilitar l'accés a estranys i mantenir una actitud vigilant. Mesures de prevenció al domicili Protecció física: Es recomana instal·lar dos panys de tipologies diferents a la porta principal per dificultar la tasca a les bandes organitzades. Simular presència: Demanar a una persona de confiança que reculli la correspondència, pugi i baixi les persianes o encengui llums per no demostrar que la casa està buida. Discreció digital: Evitar publicar plans de vacances o fotografies en temps real a les xarxes socials. Inventari de valor: És fonamental disposar d'un llistat amb fotografies, marques i models dels objectes de valor per facilitar la denúncia i recuperació en cas de robatori. "Si tenim la mala sort de patir una intrusió, no toqueu res i truqueu immediatament al 112 per permetre la inspecció de la policia científica." Prevenció en lloguers turístics i viatges S'alerta sobre l'increment d'estafes en la reserva d'allotjaments durant l'estiu. * Lloguers segurs: Desconfiar de preus excessivament baixos i demanar sempre fer els pagaments a través de les plataformes oficials, evitant transferències externes o sistemes com Bizum. * Rastreig d'imatges: Utilitzar eines com Google per verificar si les fotografies de l'anunci han estat robades d'altres webs. * Seguretat a la carretera: Cal estar alerta amb el mètode de les punxarrodes, on els lladres simulen una avaria per fer baixar els ocupants del vehicle i robar-los la documentació o bosses. Consells de civisme i mobilitat Revisar el vehicle abans de sortir (pneumàtics, líquids i frens). Descansar cada dues hores durant el trajecte i mantenir una taxa d'alcoholèmia de 0,0. No perdre mai de vista les pertinences en llocs d'alta confluència com recepcions d'hotels, aeroports o a la sorra de la platja.

  • 7'

    #1470 - Guia pràctica sobre la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a la Dependència a Cornellà

    Resum de l’entrevista Espai: Cornellà Cuida · Ràdio Cornellà Tema central: Llei de la dependència (o, oficialment, Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència) Convidada: Laura Reina, treballadora social de la Fundació per a l’Atenció a Persones Dependents 1. Què és la dependència? Definició: situació permanent en què una persona, per edat, discapacitat o malaltia, necessita ajuda d’altri o d’ajudes tècniques per fer activitats bàsiques (dutxar‐se, menjar, comprar…). 2. Objectius de la llei Garantir dignitat i autonomia de les persones dependents. Igualtat d’oportunitats – accés universal als serveis, independentment dels recursos econòmics. Societat inclusiva i solidària que reconegui els drets dels col·lectius vulnerables. "La llei reconeix la situació de dependència i obre la porta a prestacions econòmiques o de serveis." 3. Graus de dependència Grau 1 – Dependència moderada: ajuda puntual (gestions, compra…). Grau 2 – Dependència severa: suport diari mínim una vegada al dia. Grau 3 – Gran dependència: necessitat d’ajuda gairebé 24 h. 4. Com sol·licitar el reconeixement Dues vies principals: En línia: Portal GenCat ("reconeixement dependència"). Presencial: Oficines a Cornellà (C/ Cristòfor Jordà SEPAD i C/ Mossèn Andreu). Documentació i tràmits es lliuren finalment a C/ Cristòfor Jordà. 5. Procés de valoració Equip SEBAD (Servei de Valoració de la Dependència) visita el domicili i avalua. 6. Prestacions disponibles Econòmiques: Prestació vinculada a servei privat. Ajuda a cuidador no professional. De serveis: Places en llista d’espera (residència, centre de dia). Servei d’ajuda o atenció domiciliària. 7. Referent i seguiment Després de rebre la carta amb el grau, el/la treballador(a) social municipal esdevé el punt de referència per tramitar prestacions adequades al cas. 8. Recursos de contacte Web: cornellacuida.cat Telèfon Fundació: 93 375 00 10 Conclusió: L’entrevista ofereix una guia clara per entendre la llei, els graus de dependència i el circuit de sol·licitud de prestacions a Cornellà, amb èmfasi en l’accés universal i el suport personalitzat a càrrec dels serveis socials locals.

  • 27'

    #1469 - Pla de Residus Cornellà 2030: línies estratègiques, accions clau (Biblioteca de les Coses, malbaratament i tèxtil) i nou sistema de contenidors amb targeta

    Resum del podcast Context i objectiu del pla • Cornellà es troba en una situació de recollida selectiva insuficient (34%), lluny de l’objectiu europeu del 60% el 2030. • El pla s’actualitza per ordenar, coordinar i reforçar les actuacions, adaptar-se al marc normatiu i afrontar canvis com el control de la recollida i els contenidors tancats amb targeta. "Cornellà no passa d'un 34% de recollida selectiva." • Motivacions clau: pèrdua de recursos, contaminació (aire, terra i aigua) i costos creixents d’enviament a dipòsits més llunyans. Procés d’elaboració i participació • Diagnosi inicial de la generació, prevenció i gestió al municipi; disseny d’actuacions fins al 2030 alineades amb la legislació. • Lideratge del Departament de Medi Ambient; redacció tècnica per la Fundació Resero; participació del Consell de Medi Ambient (sindicats, partits, entitats i ciutadania) i aportacions de grups com ERC. • El pla anterior tenia 27 accions (gairebé totes executades totalment o parcialment); ara s’obre període d’al·legacions abans de l’aprovació definitiva. Estructura del pla • 8 línies estratègiques i ~18 actuacions: 1) Millores del sistema de gestió existent. 2) Reducció del malbaratament alimentari. 3) Gestió preventiva de la fracció orgànica i vegetal (ex. compostatge). 4) Foment de la reutilització i alternatives als productes d’un sol ús. 5) Allargar la vida útil dels productes (deixalleria, reparadores). 6) Impuls del residu zero en àmbits específics (ex. esdeveniments públics). 7) Participació, governança i generació de coneixement. 8) Normativa i fiscalitat (taxa i incentius). Accions destacades • Textil: ampliació de contenidors de tèxtil per facilitar la recollida i reutilització. • Malbaratament alimentari: impulsar racions ajustades, carmanyola i conscienciació; cada persona malbarata ~25-26 kg/any. • Compostatge domèstic: continuïtat en el repartiment de compostadors i formació. • Biblioteca de les Coses: servei de préstec d’objectes d’ús esporàdic (trepants, màquines de cosir, tendes de campanya, etc.) amb vessant social i comunitària. • Esdeveniments municipals: avançar cap a residu zero (vaixella reutilitzable, millor segregació, logística). • Higiene personal: foment de copa menstrual i bolquers reutilitzables (infants i gent gran) per reduir volum de rebuig. Serveis complementaris • Diferència clau: Servei Reutilitza (donació i segona vida d’objectes, recollida a deixalleria) vs Biblioteca de les Coses (préstec temporal, com llibres). Nou sistema de contenidors tancats i fiscalitat • Implementació de contenidors tancats amb targeta personal per registrar obertures per fracció i incentivar bons hàbits. • Calendari: repartiment de targetes entre setembre i gener; des de l’1 de gener es començaran a comptabilitzar obertures. • Bonificacions a la taxa de residus per: • Obrir més el contenidor marró (orgànica) i menys el gris (rebuig). • Ús de deixalleries i reparadores. • La taxa de residus s’integra a la factura de l’aigua (dues targetes per contracte), en línia amb l’exigència europea d’equilibrar costos i ingressos del servei. Seguiment i indicadors • Indicadors per acció i una valoració global: • % de recollida selectiva i nivell d’impropis per fracció. • Compostadors distribuïts i participació. • Ús de vaixella reutilitzable en esdeveniments. • Kg de menjar no malbaratat o recollit per ús social. Objectius i riscos • Objectiu UE: 60% de reciclatge el 2030. • Si no s’assoleix: possibles sancions econòmiques. Confiança que amb el nou sistema de contenidors tancats i les bonificacions s’elevarà substancialment la recollida selectiva.