Títol i resum generats per IA

#1480 - El paper de les famílies en el tractament d’addiccions al CAS Font Santa

0:00L'Entrevista14:19
Compartir
L'Entrevista
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
6 seccions · 14:19
01
Introducció i presentació
0:00 — 1:00

Context del programa de salut i presentació de Rosa Ferran.

0:00
02
Importància de la família en el tractament
1:01 — 5:00

Famílies com a principals patidores i potencials coterapeutes; necessitat de cuidar el cuidador.

1:01
03
Funcionament del CAS Font Santa
5:01 — 10:00

Protocol d’acollida, autoritzacions, sessions amb usuaris i familiars, respecte a la voluntat del pacient.

5:01
04
Límits, codependència i rol dels familiars
10:01 — 15:01

Dificultat de posar límits, perills de sobreprotecció, importància de la motivació intrínseca.

10:01
05
Adolescents i recomanacions pràctiques
15:01 — 18:01

Consells per a famílies amb menors: comunicació, modelatge, activitats saludables, control d’horaris i economia.

15:01
06
Tancament de l’entrevista
18:01 — 20:00

Recapitulació i agraïments finals a Rosa Ferran.

18:01
Seccions generades automàticament

Visió general

Entrevista a Rosa Ferran, psicòloga clínica del CAS Font Santa, sobre com involucren les famílies en la recuperació de persones amb addiccions.

Per què és clau la família?

  • Pateixen directament l’impacte de l’addicció i necessiten espai propi d’atenció.
  • Poden esdevenir coterapeutes essencials quan reben orientació professional.

"L’entorn familiar pot fer tasques gairebé de terapeuta amb funcions molt concretes."

Protocol d’acollida al CAS

  • Visites simultànies: usuari + família per recollir informació i valorar situació.
  • Possibilitat de sessions individuals per a familiars (amb autorització de l’usuari).
  • Si l’usuari rebutja la presència familiar, es respecta però es treballa la conveniència d’incloure’ls més endavant.

Situacions freqüents i pautes

  • Famílies desorientades: reben psicoeducació sobre l’addicció com a malaltia crònica.
  • Quan l’usuari ve obligat, el tractament és poc efectiu; cal motivació pròpia.
  • Posar límits sense sobreprotegir: responsabilitzar l’usuari, evitar la codependència.

Adolescents amb addiccions – Consells clau

  • Crear espais de comunicació i temps compartit.
  • Ser model de conductes saludables (no consumir si es demana que no consumeixin).
  • Activitats a l’aire lliure i esport conjunt.
  • Controlar horaris, economia i conèixer amistats.

Idees força

  • Addicció = malaltia, no “vici”.
  • El tractament ha de ser demandat per l’usuari; la família pot motivar però no imposar.
  • Límits ferms (fins i tot fer fora de casa) només funcionen si es poden mantenir.
  • Objectiu professional: rehabilitació i vida asimptomàtica, no “curació” absoluta.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament