L'Entrevista
L'Entrevista
Programa

L'Entrevista

Espai de reflexió, actualitat, difusió, prevenció i sensibilització consistent en una entrevista diària de temàtica diversa.

Dilluns, Dimarts, Dijous, Divendres · 13:30 - 14:00 ·Dimecres · 13:30 - 13:45, 13:45 - 14:00 ·1697 episodis
RSS

episodis

169-180 de 1692
  • 25'

    #2146 - L'Entrevista del 2/12/2025 - Espai Català

    Presentació i objectiu de l’entrevista L’episodi de L'Entrevista a Ràdio Cornellà se centra en l’oferta de cursos de català i en els tallers de sensibilització lingüística del Servei Local de Català de Cornellà, amb la participació de Neus Ortiz (responsable del Servei) i Helena Estalella (tècnica de comunicació). Inscripcions als cursos de català (segon trimestre) Calendari i torns d’inscripció • Període d’inscripcions: del 16 al 19 de desembre. • Torn preferent (16 de desembre): reservat per a persones que han fet algun curs de català en els últims 12 mesos. • Torn general (17-19 de desembre): obert a tothom, però organitzat per nivells: - 17 de desembre: inscripcions només per als nivells Inicial i Bàsic 1 (els més demandats). - 18 i 19 de desembre: inscripcions per a la resta de nivells, de Bàsic 2 fins a Suficiència. Idea clau: el torn preferent no es perd si no s’hi assisteix, però com més aviat es fa la inscripció, més possibilitat hi ha d’escollir horaris. Oferta de cursos i nivells • Aquest segon trimestre s’ofereixen 22 cursos (el C2 és semestral i té un calendari diferent). • Hi ha cursos de tots els nivells i mòduls, excepte Intermedi 3. • Distribució orientativa: - 2 cursos inicials. - 5 cursos de Bàsic 1, ja que és el mòdul amb més demanda. - Continuïtat amb Bàsic 2, Bàsic 3, Elementals, Intermedis i Suficiències. • Modalitats: cursos presencials i també alguns en línia. • Tota la informació d’horaris i formats es pot consultar a cpnl.cat. Prova de nivell per a nous alumnes Qui l’ha de fer i fins quan • Persones que no han fet mai un curs amb el Servei Local de Català però ja tenen coneixements de català. • Han de demanar una prova de determinació de nivell per començar en el punt adequat. • El Servei garanteix el retorn de la prova fins al dia 11 de desembre; després d’aquesta data ho intenten, però no ho poden assegurar. Com funciona la prova de nivell • Durada aproximada: uns 30 minuts si es fa presencialment. • Dues tipologies principals: - Per a nivells bàsics i elementals: proves basades sobretot en l’oralitat (fluïdesa, capacitat d’expressar-se). - Per a intermedis i suficiències: combinació de part oral i part escrita, segons els continguts dels cursos. Modalitats: en línia i presencial • En línia: - Primer, trucada prèvia per valorar el nivell d’expressió oral. - Després, prova escrita en línia mitjançant una aplicació, amb dia i hora acordats. • Presencial: - La persona va al centre i fa tota la prova seguida (oral + escrita, si escau). “És molt àgil”, remarquen, per subratllar que la prova no és feixuga i està pensada per facilitar l’accés als cursos. Tallers de sensibilització lingüística Objectiu general i format • Els tallers són una activitat de sensibilització sobre la llengua catalana que el CPNL ofereix des de fa anys. • A Cornellà, s’hi treballa amb continuïtat des dels cursos 2021-2022. • Durada flexible: entre 2 i 4 hores, segons l’àmbit i la disponibilitat dels col·lectius. • Objectiu central: - Crear un espai de reflexió sobre l’ús que fem de la llengua en el nostre context laboral. - Analitzar quin paper hauria de tenir el català i com es pot potenciar. Adaptació als diferents àmbits Els tallers s’adapten al sector i als participants: • Àmbit de la salut: - Es posa l’accent en els drets dels pacients. - Es treballa la relació entre empatia, llengua i atenció sanitària. - Es remarca que la llengua pròpia de la persona és clau per entendre i atendre bé un pacient en situació de vulnerabilitat. • Àmbit educatiu (escoles i monitors de menjador): - És el camp en què més han treballat els darrers anys. - Col·laboren amb Departament d’Educació i Ajuntament, dins del pla educatiu d’entorn que abasta tota la ciutat. - Han fet sessions per a claustres de professorat, AFES i monitors de menjador. Treball amb monitors de menjador i comunitat educativa Paisatge lingüístic i valoració de totes les llengües • Amb monitors de menjador, l’objectiu és reflexionar tant sobre la llengua catalana com sobre el paisatge lingüístic del centre. • Es posa èmfasi en: - Reconèixer totes les llengües presents a l’escola, especialment les dels infants. - Entendre que valorar la llengua pròpia dels alumnes ajuda que ells mateixos valorin les altres llengües, inclòs el català. Català, actituds i hàbits • Els tallers volen fomentar l’ús del català, però treballant sobretot: - Actituds: obertura, reconeixement de la diversitat lingüística i sensibilitat envers la llengua dels altres. - Hàbits: mantenir el català en les interaccions quotidianes, no canviar automàticament de llengua. • El paper dels monitors: - No són docents, però tenen un rol clau en la continuïtat lingüística fora de l’aula. - Ajuden els alumnes a adquirir el registre informal i col·loquial del català, imprescindible per manejar-se amb naturalitat. Fluïdesa i espais d’ús • A l’escola, els alumnes entenen el català, però sovint deixen de parlar-lo fora de l’aula. • Això dificulta l’adquisició de la fluïdesa necessària per poder triar lliurement la llengua en cada context. • Es constata que: - El coneixement de la llengua és alt (al voltant d’un 97-98% de comprensió). - El problema principal és la manca d’espais on el català sigui necessari i habitual. Context sociolingüístic de Cornellà i àrea metropolitana Diversitat i dades d’ús • Es recorda que Cornellà forma part de l’àrea metropolitana, on: - L’ús social del català ha baixat, segons l’Enquesta d’usos lingüístics. - En canvi, el coneixement del català ha augmentat, perquè la població aprèn la llengua a l’escola. • Treballen amb escoles de diferents barris (Sant Ildefons, El Meda, Guevarra, El Padró…) i observen que: - El perfil d’alumnes és força similar. - Hi ha molta població d’origen divers i poques famílies que utilitzin el català a casa. Recursos i treball als tallers • Als tallers es proporcionen eines i recursos per fomentar l’ús oral del català: - Activitats dirigides per promoure converses en català. - Treball sobre llenguatge no verbal i estratègies comunicatives. • Es dedica molt de temps a escoltar els participants: - Que expressin neguitats, dificultats i prejudicis. - Molts prejudicis es desmunten simplement parlant-ne i compartint experiències. Treball sobre la biografia lingüística i què vol dir “saber una llengua” Dades, migracions i experiències personals • Es presenten dades demogràfiques i migratòries i es demana als assistents que: - Expliquin d’on són ells, els seus pares i avis. - Recordin quines llengües parlaven a casa i com han après el català. • Es posa en relleu que: - Moltes persones que van arribar als anys 70-80 no van estudiar català a l’escola. - Moltes han après el català al carrer o de grans, fins i tot per poder ajudar els nets. Reflexió sobre competències lingüístiques • Es planteja la pregunta: “Què vol dir saber una llengua?” • Es debat si cal dominar les quatre competències (parlar, escriure, entendre oralment i llegir) per considerar que una persona “sap” una llengua. • Exemples compartits als tallers: - Persones grans, com algunes àvies que no van aprendre a escriure, parlen perfectament una llengua però no en dominen l’escriptura. - Es qüestiona si això implica que “no saben” la llengua, i es conclou que aquesta visió és molt reduccionista. Aquestes converses “mouen coses” i ajuden a canviar percepcions i trencar complexos sobre el domini lingüístic. Àmbits on s’han fet tallers i perspectives de futur Àmbits on ja s’hi treballa Des del curs 2021-2022, el Servei Local de Català ha fet tallers de sensibilització en: • Monitoratge de menjador: - Han entrat a 10 centres educatius de diferents barris de la ciutat. • Entitats i clubs esportius: - Per exemple, amb el Club Sant Feliu Sant Tildefons. • Departament de Joventut de l’Ajuntament: - Sessions amb tècnics i educadors del departament. • Servei de primera acollida: - A través del mòdul de societat, per a persones que fan la formació d’arrelament. Ampliació d’àmbits • De cara al futur, es vol continuar i ampliar els àmbits de treball: - Treballar amb més intensitat dins l’Ajuntament. - Emmarcar-se en el Pacte Nacional per la Llengua, on les sessions de sensibilització lingüística són una peça important. • Altres sectors on també s’han fet o es volen fer tallers: - Emprenedoria i empreses: proporcionant recursos lingüístics i de comunicació. - Comerços i associacions de comerciants: - És un àmbit difícil d’organitzar individualment, per això es treballa a través d’associacions. - Es tracta qüestions com els drets dels consumidors en l’àmbit lingüístic. - Entitats de cultura popular: per crear xarxes d’acompanyament lingüístic i implicar colles i associats en l’acollida dels alumnes dels cursos de català. La idea final és “intentar arribar a tot arreu on ens deixin” i aprofitar tots els espais on hi ha contacte amb la ciutadania. Cloenda de l’entrevista • L’entrevista es tanca recordant que: - Les inscripcions als cursos de català comencen el 16 de desembre. - El Servei Local de Català tornarà al programa d’aquí a 15 dies, previsiblement amb un contingut especial de Nadal. • La conductora del programa destaca que el nivell de les seccions del Servei Local de Català és sempre molt alt, i agraeix la feina de Neus Ortiz i Helena Estalella pel foment i la defensa de la llengua catalana a la ciutat.

  • 17'

    #2144 - L'Entrevista del 28/11/2025 - XBC

    Compromís de les biblioteques amb la salut comunitària Espai: L'Entrevista, a Ràdio Cornellà Convidat: Rubén Sencerric, director de la Biblioteca Sant Ildefons Tema central: El paper de la xarxa de biblioteques de Cornellà en la salut comunitària i la lluita contra la soledat no desitjada i els problemes de salut mental. 1. Les biblioteques com a espais comunitaris • Les biblioteques municipals han deixat de ser només llocs on agafar llibres per esdevenir espais d’interacció social i activitats diverses. • Formen part d’una estratègia municipal on un dels eixos principals dels seus plans d’acció és la salut comunitària. • Cada setmana s’hi fan activitats que van més enllà del foment de la lectura i la cultura. "Les biblioteques som, o cada vegada més som, espais comunitaris" 2. Col·laboració amb l’atenció primària i entitats de salut 2.1. Xerrades i tallers amb els CAPs • El 2025 la xarxa de biblioteques haurà programat 19 xerrades i tallers pràctics amb professionals dels centres d’atenció primària del municipi. • Temàtiques adreçades a públics diversos: - Salut muscular i corporal - Salut bucodental - Nutrició i benestar emocional - Addiccions - Sexualitat - Documents de voluntats anticipades 2.2. Cornellà Cuida i dependència • Col·laboració amb la Fundació per a l'Atenció a Persones Dependents de la Ciutat i el projecte Cornellà Cuida. • A la Biblioteca Clara Campoamor s’ha fet una xerrada sobre la llei de dependència, adreçada sobretot a: - Persones cuidadores de familiars dependents que encara viuen a casa. - Informació sobre com cuidar millor i quines ajudes es poden sol·licitar. 2.3. Associació contra el càncer i La Marató • Col·laboració amb l’Associació Espanyola contra el Càncer de Cornellà. • S’han programat xerrades vinculades a La Marató, dedicada enguany al càncer: - Una xerrada ja feta a la Biblioteca Sant Ildefons. - Una altra prevista a la Biblioteca Marta Mata. Les biblioteques actuen com a altaveu perquè la informació en salut arribi a la ciutadania per canals més propers i quotidians. 3. Salut mental i soledat no desitjada 3.1. Dia Mundial de la Salut Mental • Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental (octubre), les biblioteques es van sumar a la programació especial de la ciutat. • Durant el mes d’octubre es van organitzar 11 activitats relacionades amb salut mental: - Xerrades especialitzades sobre salut mental. - Una hora del conte a la Biblioteca Clara Campoamor per sensibilitzar els infants. - Tallers familiars per entendre i acompanyar els joves (3 sessions a la Biblioteca Teresa Pàmies). 3.2. Treball sobre la soledat no desitjada • Les biblioteques s’han sumat a diverses iniciatives sobre soledat no desitjada, entesa com un problema que pot afectar totes les edats, no només persones grans. • Es destaca que la literatura científica confirma que infants, joves i persones nouvingudes també en poden patir. 3.3. Programa “Altres Veus” a la Biblioteca Marta Mata • La Biblioteca Marta Mata s’ha adherit al programa Altres Veus, impulsat per la Diputació de Barcelona. • Es tracta de conferències presencials amb experts per promoure la reflexió comunitària sobre temes d’actualitat, en aquest cas la soledat no desitjada. • Activitat realitzada al mes de novembre. 4. El club de teixit “Filillana”: artteràpia i comunitat 4.1. Objectius i funcionament • A la Biblioteca Sant Ildefons s’ha creat el club de teixit “Filillana”, iniciat el mes de novembre. • Funciona de manera similar a un club de lectura, però l’eix és el ganxet en lloc d’un llibre. • Objectiu principal: - Crear un espai segur de trobada per a persones que pateixen problemes de salut mental o soledat no desitjada. - Facilitar la compartició d’experiències en un ambient de confiança. - Aprofitant una activitat manual com a eina artterapèutica. La tècnica del ganxet esdevé una excusa per crear vincles, recuperar espais de trobada i combatre l’aïllament. 4.2. Recuperar les trobades tradicionals • Es fa un paral·lelisme amb les antigues trobades de dones per cosir, fer encaix de bolillos o altres tècniques de costura. • Aquestes trobades servien per: - Conversar - Compartir vivències - Crear xarxes de suport informal • Ara es vol recuperar aquest esperit en un context on la vida digital sovint supera la presencial. 4.3. Projecte comunitari final • El club preveu que, al final del “curs”, es creï una peça comunitària a partir del treball individual de cada participant. • Model semblant al patchwork: - Cada persona elabora la seva peça individual. - El resultat final serà una obra col·lectiva que quedarà a la Biblioteca Sant Ildefons. • La forma final encara no està decidida: dependrà de la creativitat i la tècnica de les persones participants. 4.4. Perfil de participants i derivacions • El grup està pensat per a unes 10–12 persones; en el moment de l’entrevista ja n’hi ha unes 10 i encara hi ha places. • No s’ha fet una difusió oberta com en altres activitats: - La participació és mitjançant derivació professional, dins del marc de la prescripció social. • Entitats i serveis que deriven participants: - CAP Sant Ildefons - CAP La Gavarra - Residència Teresa Durant - Salut Mental Catalunya El club “Filillana” forma part de la prescripció social, integrant la biblioteca en els circuits d’atenció a la salut mental. 5. Servei d’atenció psicològica i programes per a joves 5.1. Espai Àncora a les biblioteques • La Biblioteca Central i la Biblioteca Teresa Pàmies ofereixen un espai d’atenció dins del programa Espai Àncora, gestionat per Salut Mental Catalunya. • És un servei d’atenció psicològica adreçat a: - Joves majors de 16 anys - Persones adultes - Gent gran És a dir, s’adreça al conjunt de la ciutadania. • Horaris d’atenció a les biblioteques: - Biblioteca Central: dijous, de 10 a 14 h - Biblioteca Teresa Pàmies: dimecres, de 10 a 14 h • La biblioteca només n’és espai d’acollida; la gestió de cites i el servei depenen de Salut Mental Catalunya. • Per demanar cita o informació cal escriure a: [email protected] 5.2. Programa Xarxa Jove de Salut Mental Catalunya • A la Biblioteca Central també s’hi organitzen activitats de la Xarxa Jove de Salut Mental Catalunya, orientades a: - Joves majors de 16 anys i les seves famílies. • Objectiu: afavorir el procés de recuperació i l’empoderament de les persones joves amb problemes de salut mental. • Funcionament: - Cada dos dimecres, a les 17.30 h. - Cal inscripció prèvia. - Un dimecres: sessió de cinema. - El següent dimecres: jocs de taula. • Tota la informació es pot consultar a: - Web: biblioteques.cornella.cat - Xarxes socials de la xarxa de biblioteques. 6. Calendari d’advent literari i programació de Nadal 6.1. Tancament d’any i valoració del 2025 • Aprofitant el final d’any, les biblioteques fan balanç de les accions dutes a terme, destacant especialment la línia de salut comunitària. • L’entrevista vol subratllar aquesta vessant social i de salut de les biblioteques de Cornellà. 6.2. Calendari d’advent literari • A partir de l’1 de desembre, la xarxa de biblioteques llança el seu calendari d’advent literari a Instagram. • Cada dia es publicarà una recomanació literària, amb una selecció molt diversa: - Llibres infantils - Literatura per a adults - Obres de coneixements i temàtiques variades - Poesia, teatre, narrativa i assaig • Idees útils tant per a: - Regals de Nadal - Com per aprofitar els dies de festa per desconnectar i llegir. 6.3. Activitats de Nadal a les biblioteques • Durant el mes de desembre també s’ha programat un ampli ventall d’activitats nadalenques al conjunt de biblioteques. • No s’entra en detall en aquesta entrevista, ja que s’anunciaran en un proper programa. Es reforça la idea de la biblioteca com a espai cultural, educatiu i de benestar emocional per a totes les edats. 7. Idees clau del programa • Les biblioteques municipals de Cornellà s’han consolidat com a agents de salut comunitària, no només culturals. • Hi ha una forta col·laboració amb els CAPs, entitats sanitàries i socials (com Salut Mental Catalunya i la Fundació per a l’Atenció a Persones Dependents). • Es treballa intensament sobre salut mental i soledat no desitjada, amb programes específics, tallers i espais de trobada. • Iniciatives com el club de teixit “Filillana” exemplifiquen l’ús de la prescripció social i les activitats artístiques per combatre l’aïllament. • Serveis com l’Espai Àncora i la Xarxa Jove de Salut Mental Catalunya apropen l’atenció psicològica i el suport a joves i adults en un entorn proper i accessible. • El calendari d’advent literari i la programació de Nadal reforcen la biblioteca com a lloc de lleure, cultura i cura personal.

  • 27'

    #2143 - L'Entrevista del 27/11/2025 - Salut - CAS Fontsanta

    Resum general En aquesta emissió de L'Entrevista a Ràdio Cornellà, el programa de salut se centra en la son, la seva importància per a la salut global i les estratègies de higiene del son per millorar el descans. La convidada és la doctora Yesenia García del CAS Font Santa, que explica de manera clara què passa al cervell quan dormim, quantes hores necessitem segons l’edat i com identificar i abordar possibles trastorns del son, especialment l’insomni. La conversa combina explicació científica, exemples quotidians i consells pràctics per a totes les edats, amb especial atenció als infants, a les persones que fan torns nocturns i a qui es desperta cansat de forma repetida. 1. Què és el son i per què és tan important? 1.1. Funció del son en el nostre organisme • El son es defineix com un estat natural de repòs recurrent, que: - Regula, reorganitza i restableix funcions físiques i psicològiques. - És essencial per a rendir, estar actius i mantenir la salut i el benestar. • Ja no es veu el son com un “apagament” del cervell, sinó com un procés actiu i complex: - El cervell està molt actiu durant la nit. - Es fan funcions que només es poden donar mentre dormim. "Nuestra calidad del día también depende de cómo hayamos dormido." • Les associacions del son recomanen aproximadament 6–8 hores diàries perquè el son sigui realment reparador. 1.2. Fases i cicles de son: no REM i REM La doctora explica la divisió clàssica del son en fase no REM i fase REM, que s’alternen en cicles al llarg de la nit: • Fase no REM (tres etapes principals): - Etapa 1: transició de la vigília a la son; somnolència inicial. - Etapa 2: son lleuger; el cos es relaxa, els músculs es destensen, la persona ja està adormida. - Etapa 3: son profund, on es duen a terme la majoria de processos essencials de reparació i recuperació corporal. • Fase REM: - Fase dels moviments oculars ràpids. - És on apareixen els somnis més vius i les pesadilles, plenes d’emoció i fàcils de recordar. • Un cicle complet de son inclou fase no REM + REM, i: - Necessitem que es repeteixi 4–5 vegades per nit. - Això sol passar en nits de 6–7 hores de son. 2. El rellotge biològic i la melatonina 2.1. Cicle son-vigília i la llum • El nostre organisme funciona amb un cicle son-vigília molt marcat per la llum: - Quan hi ha llum, el cervell activa substàncies com orexines, dopamina, acetilcolina i cortisol per mantenir-nos desperts i enèrgics. - Hi ha un sistema inhibidor, amb el GABA com a neurotransmissor principal, que apaga la vigília i facilita l’entrada al son. • La retina detecta la llum i envia informació a l’hipotàlem, que regula aquest rellotge intern o ritme circadià. 2.2. Melatonina i efecte de les pantalles • Quan es fa fosc, el cervell segrega melatonina, una hormona clau per: - Produir sensació de fatiga saludable. - Preparar el cos per anar a dormir. • La vida moderna altera aquest mecanisme: - Llum artificial, pantalles, televisió, mòbils i hiperestimulació fan que el son s’endarrereixi i es retalli. - Fa cent anys, sense tantes fonts de llum, el son seguia més naturalment el ritme de la llum solar. 3. Necessitats de son segons l’edat 3.1. Infants • Els infants necessiten més hores de son i una hora d’anar a dormir primerenca: - Idealment, haurien d’estar dormint cap a les 20 h. - Així aprofiten els pics de melatonina i es poden fer processos essencials de: - Neteja del cervell. - Memorització i consolidació d’aprenentatges. - Atenció i regulació emocional. • La doctora alerta que, per la hiperestimulació (pantalles, deures tard, etc.), - Els infants s’estan anant a dormir massa tard, amb conseqüències sobre el seu desenvolupament. 3.2. Adults i persones grans • Adults: - Solen tenir nits més curtes per feina, obligacions familiars i ritme de vida. - Molta gent força el cos a dormir menys per “guanyar hores” al dia. • Persones grans: - Tenen un son més fragmentat, amb més despertars nocturns. - La càrrega física diària és menor, i sovint no requereixen tantes hores per recuperar-se. - Tot i així, és clau educar en higiene del son també en aquesta etapa per millorar la qualitat del descans. 4. Quan ens llevem més cansats: trastorns del son 4.1. Despertar cansat i sospita d’alteracions • Si ens llevem un dia puntual més cansats del que vam anar a dormir, pot ser degut a: - Un virus, una preocupació, un examen, una entrevista, etc. • Però si aquesta sensació és frequent i sostinguda en el temps: - Es comença a sospitar un trastorn del son. - Cal escoltar el pacient, revisar la seva rutina diària, antecedents familiars i preocupacions. 4.2. Insomni: quan parlem de trastorn? • Després de la pandèmia s’han detectat més processos d’angoixa i depressió, amb augment de trastorns del son, especialment insomni. • Es considera que podem estar davant d’un insomni clínicament rellevant quan: - Hi ha mala qualitat o menys hores de son. - El problema es dona més de 3 vegades per setmana. - I dura més de 3 mesos. • El diagnòstic requereix qüestionaris específics i una història clínica completa. 4.3. Son invertit i torns nocturns • Hi ha persones que: - S’estan despertes a la nit i dormen al matí. - Tenen un son lleuger, en forma de duermevela, sense descans profund. • La doctora ho relaciona amb els ritmes circadians i el rellotge biològic: - El cos està dissenyat per estar despert amb llum i dormir amb foscor. • Professions amb torns (metges, infermeres, policies, bombers…) i joves que es queden fins tard amb el mòbil: - S’adapten fins a cert punt, però el son de dia no és tan reparador com el de nit. - A llarg termini pot deixar un “saldo en vermell” crònic. - Molts treballadors en torns acaben tenint alteracions del son persistents, fins i tot després de jubilar-se. 5. Tractament dels trastorns del son 5.1. Es poden tractar sempre? • En la majoria de casos, sí es poden tractar: - Es fa una investigació global de la situació de la persona. • Es revisen: - Entorn de son: temperatura de l’habitació, llum, soroll. - Hàbits d’alimentació i horaris. - Costums d’anar a dormir (pantalles, rutines, consum de substàncies, etc.). - Situació laboral i familiar. - Altres malalties associades. • Inicialment es pensava que els trastorns del son eren sempre secundaris a altres malalties, però ara es tracten també com a entitats pròpies, perquè poden persistir encara que la malaltia inicial es curi. 5.2. Eix del tractament: higiene del son • L’eina principal no són les pastilles, sinó la higiene del son: - Un conjunt de requisits i hàbits per facilitar que el son s’iniciï, es mantingui i sigui de bona qualitat. • La medicació per dormir no és la primera opció i, si cal, sempre ha de ser prescrita per professionals (metge de capçalera, neuròleg, psiquiatra). 6. Higiene del son: consells pràctics 6.1. Canviar la mirada: el son comença al matí • La doctora proposa trencar el mite que només importen les dues hores abans d’anar a dormir: - Tot el que fem durant el dia influeix en la qualitat del son nocturn. • La rutina matinal és clau: - El despertar no és un interruptor on/off; el cervell necessita un temps per activar-se. 6.2. Rutina per al matí • Primers 30 minuts en despertar-se: - Despertar-se a poc a poc, sense saltar del llit de cop. - No agafar el mòbil de seguida. - Evitar entrar a xarxes socials (TikTok, Facebook, WhatsApp) o respondre trucades immediates. • Exposició a la llum natural: - Intentar despertar-se quan està a punt de clarejar. - Exposar-se a la llum del matí i també a la de la tarda per regular el cicle son-vigília. • Alimentació i begudes: - Esperar aproximadament una hora després de despertar-se per fer el primer àpat. - Primer de tot, aigua per hidratar-se i activar funcions cel·lulars. - Cafè i altres estimulants: millor no prendre’ls de seguida; deixar passar una mica de temps. • Dutxa: - Una dutxa que acabi amb aigua una mica més freda ajuda a activar la vigília. - A l’estiu es recomanaria aigua freda; a l’hivern almenys abaixar una mica la temperatura al final. 6.3. Rutina per al vespre i la nit • Abans d’anar a dormir: - Dutxa amb aigua més calenta per afavorir la relaxació i ajustar la temperatura corporal. - Fer un sopar lleuger (per exemple, ensalada i una mica de proteïna) i el més d’hora possible. - Anar-se relaxant progressivament. - Reduir l’ús de pantalles i deixar el mòbil lluny de la tauleta de nit. - Practicar tècniques de respiració, relaxació o meditació per disminuir l’estrès. • Horaris regulars: - Intentar anar a dormir cada dia a la mateixa hora. - Despertar-se també a la mateixa hora, fins i tot els caps de setmana. - Es pot dormir una mica més els dies festius, però sense allargar-ho massa per no trencar el ritme. 6.4. La migdiada: sí o no? • La migdiada pot ser bona en general, però: - En persones amb problemes de son (insomni, nocturnitat curta, despertars freqüents) es recomana evitar-la. • Si es fa migdiada: - Millor semiasseguts en una cadira, no al llit completament estirats. - Durada màxima de 20–25 minuts per no entrar en son profund. "Más de media hora de siesta, no, definitivamente no." 6.5. Disciplina i evitar l’automedicació • Per aconseguir una bona higiene del son cal disciplina: - Repetir rutines i hàbits fins que es converteixin en automatismes. - Veure el son com una prioritat de salut, no com una pèrdua de temps. • No automedicar-se: - Evitar prendre pastilles que han funcionat a un familiar, veí o amic. - Algunes medicacions tenen el somni com a efecte secundari, però poden no ser adequades o segures per a tothom. - Cal demanar visita mèdica si es necessita tractament farmacològic. 7. Beneficis de dormir bé i riscos de dormir malament 7.1. Beneficis de la son reparadora Quan dormim bé: • El sistema immunitari funciona millor: - Tenim més defenses davant infeccions i malalties. • Es segreguen hormones essencials durant la nit. • S’activen cèl·lules que “barran” tòxics acumulats al cervell: - Això pot ajudar a reduir el risc de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. • Es regulen sistemes relacionats amb: - Malaltia cardiovascular. - Trastorns metabòlics, com diabetis i obesitat. • A nivell visible i quotidià: - Ens despertem alegres, amb energia per treballar, estudiar i fer activitats diàries. - Fins i tot la pell es rejoveneix amb un bon descans. 7.2. Quan el son és insuficient o de mala qualitat • Un son crònicament dolent pot contribuir a: - Baixa energia i mal rendiment diari. - Major risc de malaltia cardiovascular, obesitat i diabetis. - Possibles alteracions cognitives i de memòria. - Augment de símptomes d’angoixa i depressió. 8. Missatge final La doctora Yesenia García insisteix que dormir bé és una inversió directa en salut física, mental i emocional. El son no és un luxe, sinó una necessitat bàsica, comparable a menjar o respirar. • Clau final: - Prioritzar el son, establir rutines regulars, cuidar la higiene del son i consultar professionals en cas de problemes persistents. "Cuando tú duermes bien, tú amaneces alegre, con energía... Si dormimos bien, todo son ventajas." L’entrevista tanca amb l’agraïment a la doctora i el desig que la població pugui interioritzar almenys alguns d’aquests consells per aprendre a dormir millor i viure amb més qualitat de vida.

  • 11'

    #2142 - L'Entrevista del 26/11/2025 - Consum

    Resum del contingut En aquest espai de L'Entrevista dedicat al consum, es conversa amb Daniel Cebrián, tècnic del Servei de Suport a Polítiques de Consum de la Diputació de Barcelona, sobre el Black Friday, la Cyber Week i el Cyber Monday, posant èmfasi en la normativa, la seguretat en les compres online i la responsabilitat econòmica de les persones consumidores. 1. Black Friday: què és i com es regula El Black Friday i el Cyber Monday són considerats promocions comercials, no tenen una regulació específica com a figura pròpia. El que sí que està regulat són les campanyes de rebaixes i les liquidacions, per garantir un mercat transparent. Condicions bàsiques dels descomptes: El preu rebaixat ha d’anar sempre acompanyat de: el percentatge de descompte, o bé el preu anterior. El preu anterior ha de ser el mínim preu que ha tingut el producte en els darrers 30 dies. "No poden pujar dues setmanes abans del Black Friday el preu d’aquella samarreta que et vols comprar." Aquesta regla és la garantia que el descompte és real i no una pujada prèvia camuflada. L’evolució posterior del preu (si després es torna a pujar o canvia en altres rebaixes) forma part de la política comercial de cada establiment. 2. Diferència entre rebaixes i outlets Es diferencia clarament entre: Rebaixes: productes de la mateixa temporada amb descompte. Outlets: venda de saldos i liquidacions. Els outlets tenen una normativa específica i més complexa: Per poder utilitzar el nom outlet, la botiga ha de complir requisits concrets. "Això de dir outlet té un cert glamour, però és la venda de saldos i liquidacions de tota la vida." 3. Compres online: riscos i consells de seguretat Gran part de les compres de Black Friday es fan online, i aquí és on es destaquen diversos riscos i fraus habituals. 3.1. Desconfia dels preus massa baixos Quan un preu és massa bo per ser veritat, probablement no és veritat. Molts fraus provenen de: pàgines que no existeixen realment, webs que imiten altres portals coneguts, però els productes mai arriben. Símptomes de pàgina sospitosa: Traduccions molt dolentes i textos mal escrits. Preus escandalosament baixos. Poca o cap informació clara sobre l’empresa. 3.2. Com comprovar la fiabilitat d’una web Abans de comprar, cal: Buscar un apartat de “avis legal”, “informació legal” o similars. Verificar: Ubicació física de l’empresa. Adreça postal real. Telèfon de contacte geogràfic (no només un correu electrònic genèric). Consultar opinions d’altres persones consumidores que hagin comprat a la mateixa pàgina. "Averigua abans quina credibilitat té aquesta pàgina." 3.3. Pagaments segurs: targeta prepagament Es recomana utilitzar sistemes de pagament segurs. El ponent destaca especialment l’ús de targetes prepagament: Funcionen com una targeta de crèdit però s’hi carrega saldo prèviament. Només s’hi posa l’import exacte de la compra (per exemple, 83,50 €). Si hi ha un frau, el dany econòmic queda limitat a aquell import. "Com a mínim em garanteixo que si tinc algun problema no passarà d’aquí." 4. Estafes i reclamacions: què fer si hi ha problema 4.1. Quan arriben les reclamacions El pic de reclamacions de consum no és al novembre, sinó al mes següent: Primer es fan les compres. Després, quan els productes no arriben o hi ha indicis de frau, es comença a sospitar. 4.2. Estafa: passos a seguir Si hi ha sospita d’estafa: Primer de tot, presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra. Els Mossos disposen d’una secció especialitzada en delictes cibernètics. Perquè un tràmit administratiu de consum tingui èxit cal poder: Identificar clarament el responsable (empresa o venedor). Si no se’l pot identificar, és gairebé impossible avançar. 4.3. Límits territorials i recuperació de diners Si l’empresa és dins de la Unió Europea, encara hi ha més eines: com el Centre Europeu del Consumidor. Si el venedor és fora de la UE, les possibilitats de recuperar els diners són molt baixes. "Si queda fora de la Unió Europea, les possibilitats de recuperar això és pràcticament... molt difícil." 5. Com evitar fraus digitals: hàbits de navegació 5.1. HTTPS i enllaços Comprovar que la web utilitza HTTPS: Això indica que la connexió està xifrada. Tot i això, el xifrat no garanteix per si sol que la botiga sigui lícita, però és un requisit mínim. Molts fraus no venen per la web en si, sinó per com hi arribem: Enllaços en xarxes socials (TikTok, Instagram, etc.). SMS o missatges amb ofertes espectaculars. "M’atreviria a dir que el 90% entren per enllaços de xarxes socials, SMS, coses d’aquest estil." 5.2. Risc afegit dels telèfons mòbils Cada vegada comprem més amb el mòbil i menys amb l’ordinador. Amb pantalles petites: Es veu menys informació de l’adreça web. Costa més detectar petites variacions en el nom del domini. Es presta menys atenció a la lletra petita i als detalls. Això fa que sigui més fàcil caure en pàgines fraudulentes quan comprem des del telèfon. 6. Consum responsable i planificació econòmica L’últim bloc de la conversa se centra en la responsabilitat econòmica durant el Black Friday i l’inici de la campanya de Nadal. 6.1. Fixar un pressupost Es recomana marcar-se un pressupost previ per a les compres: Black Friday, Cyber Monday i dates similars donen el tret de sortida a les compres de Nadal. Les ofertes poden crear sensació d’“oportunitat irrepetible”, però cal no excedir-se. "Marquem un pressupost i no ens passem en aquest sentit." 6.2. Comprovació de polítiques de devolució En compres a comerç físic, és important informar-se de les condicions de devolució: Sobretot si la compra es fa amb molta antelació (per exemple, finals d’octubre o novembre). Cal assegurar-se que el termini de canvi o devolució arribi com a mínim fins al 7 de gener. És rellevant perquè hi ha famílies que fan Nadal, altres fan Reis i d’altres ambdós. "Mirem si estic comprant el dia 28 d’octubre, que em doni temps que els canvis arribin fins al 7 de gener." 7. Cloenda L’entrevista es tanca agraint la participació de Daniel Cebrián, que ha aportat: Claus bàsiques per distingir rebaixes, promocions i outlets. Eines pràctiques per detectar fraus en compres online. Recomanacions de pagament segur com les targetes prepagament. I un missatge final de consum responsable i de planificació del pressupost en l’inici de la campanya de Nadal.

  • 19'

    #2140 - L'Entrevista del 25/11/2025 - Medi Ambient

    Resum general En aquest espai de Medi Ambient de L'Entrevista a Ràdio Cornellà, es parla de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus i de com l’Ajuntament de Cornellà hi participa a través de campanyes locals centrades en la reducció de residus, la reutilització i el consum responsable, especialment en dates sensibles com Nadal i el Black Friday. Hi intervenen membres del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament i Laura Sanz, directora de projectes de Resero, per explicar tant les accions municipals com el projecte de certificació de comerç verd. 1. Context: Setmana Europea de la Prevenció de Residus Què és i per què és important • La Setmana Europea de la Prevenció de Residus és una campanya anual que aprofita el marc europeu per impulsar bons hàbits ambientals. • A Cornellà, la prioritat del pla local de residus és la prevenció i la reutilització, per sobre del simple reciclatge. • Es recorda l’existència de: - Espais de reutilització i consum responsable - Accions contra el malbaratament alimentari "És aprofitar aquestes celebracions per impulsar projectes per poder intentar que cada cop produïm menys residus." Nadal, Black Friday i sobreconsum • Nadal i el Black Friday concentren un altíssim nivell de consum, cosa que implica: - Més residus d’envasos i embalatges - Més productes de llarga distància amb alta petjada de carboni • Es defensa un Nadal més sostenible: - Prioritzant producte de proximitat - Minimitzant envasos d’un sol ús - Reduint compres per plataformes en línia internacionals "Si és un consum responsable, hauríem de consumir més localment, més producte local, més producte que sapiguem que s’ha fet amb justícia." 2. Campanya local: "La Ruleta Sostenible Gira i Reutilitza" Funcionament de la campanya • Cornellà impulsa la campanya "La Ruleta Sostenible Gira i Reutilitza" als mercats municipals: - Mercat Marsans - Mercat de Sant Ildefons • Mecànica: - Per cada compra igual o superior a 10 €, la clientela pot fer girar una ruleta - S’hi poden aconseguir objectes reutilitzables vinculats al consum responsable Tipus de premis i objectiu ambiental • Els obsequis estan pensats per reduir plàstics d’un sol ús: - Tàpers / carmanyoles per comprar al mercat - Estris de cuina de fusta en comptes de plàstic - Davantals i altres utensilis útils a la llar "Millor que regalen coses que siguin útils... haurien de fer-los servir per anar a comprar, per exemple, per intentar evitar aquests envasos." • Es destaca que la campanya té molt d’èxit, fins al punt que s’esgoten els estocs en algunes franges. Calendari i horaris • Ruleta al Mercat Marsans: - Dijous i divendres (setmana del 27–28) • Ruleta al Mercat de Sant Ildefons: - Divendres i dissabte (28–29) • Horaris: - Matí: de 9.30 h a 13.30 h - Divendres tarda: de 16.30 h a 19.30 h 3. Altres accions municipals de prevenció de residus Gestió de restes vegetals • Les restes de parcs i jardins es reutilitzen mitjançant: - Compostatge - Mulching (escorça o restes triturades a parterres i escocells) Prevenció de residus a les escoles • Repartiment de boc’n’rolls i envasos reutilitzables a centres educatius per: - Evitar embolcalls d’un sol ús - Introduir hàbits de consum responsable des de petits Impuls i actualització de la xarxa de comerços verds • L’Ajuntament, amb el suport de Resero, està actualitzant la xarxa de comerços amb certificació verda. • Objectius: - Verificar si els bons hàbits s’han mantingut, millorat o reduït - Fer una nova campanya de difusió d’aquests establiments més sostenibles "És una nova campanya per difondre que hi ha comerços que tenen un comportament més sostenible, més respectuós." 4. Què és la certificació de comerç verd? Origen i finalitat • La certificació de comerç verd és un distintiu creat per Resero amb gairebé 20 anys d’història. • Finalitat principal: - Identificar i visibilitzar els comerços que faciliten un consum responsable i conscient - Donar valor al comerç de barri enfront de la venda en línia massiva "Identificar, visibilitzar els comerços que faciliten un consum més responsable o més conscient a la ciutadania." Tipus de comerços que poden obtenir el distintiu • Es centra en el comerç local, petit i de proximitat. • Tipologies principals: - Alimentació (especialment producte a granel, local, ecològic) - Moda (producció local, teixits orgànics) - Productes per a la llar - Drogueries especialitzades en productes a granel - Ferreteries, merceries i comerços tradicionals que venen a mida i sense sobreembalatges • Punt en comú: facilitar una oferta sostenible i reduir residus. Criteris que es valoren • Els criteris són estandarditzats però adaptats a cada tipologia de negoci. • Principals aspectes: - Producte a granel que permet comprar amb envasos propis reutilitzables - Venda de productes ecològics - Productes de proximitat - Comerç just - Productes que ajuden a reduir residus a la llar, com: • Productes menstruals reutilitzables • Bolquers de tela • Boc’n’rolls i altres embalatges reutilitzables que sovint es busquen per internet però es poden trobar al comerç local • Per aconseguir la certificació, el comerç ha de complir un percentatge mínim de criteris dins de la seva oferta. "Els criteris cada cop són una mica més estrictes per garantir que el que estem certificant és un comerç que veritablement té aquesta voluntat." Novetats i actualització dels criteris • No hi ha un canvi radical, però sí una actualització constant: - Fa 20 anys alguns productes eren gairebé inexistents; ara són més habituals - Comerç verd vol anar un pas més enllà i distingir els establiments que realment lideren el consum conscient • Els criteris s’han tornat més exigents per assegurar coherència i rigor en la certificació. 5. Beneficis del comerç verd per a la ciutadania i la ciutat Garanties per al consumidor • Per a la ciutadania, la certificació significa: - Saber que en aquell comerç trobaran alternatives de consum sostenibles alineades amb els seus valors - Facilitar la cerca de productes com: • Moda de producció local • Teixits orgànics • Productes de proximitat i comerç just "Quan vagis a aquest comerç trobaràs aquestes alternatives de consum que et permeten anar una mica en la línia dels teus valors." • És una eina per trobar opcions sostenibles sense haver de recórrer a internet. Valor social del comerç local • A més de l’impacte ambiental, es remarca la funció social del comerç de barri: - Ajuda a mantenir la personalitat de les ciutats - Actua com a xarxa de suport i integració entre veïns "Les ciutats que no tenen comerç local van desapareixent la seva personalitat." • S’alerta de la pèrdua de comerç local tradicional en grans ciutats com Barcelona, que es converteixen en espais més homogènics i cosmopolites. 6. Procés de renovació de certificacions i impacte global Calendari de renovació a Cornellà • A Cornellà, Resero farà visites als comerços en un període aproximat de dues setmanes. • Objectiu temporal: - Tenir les noves certificacions i actualitzacions tancades a mitjans de desembre. Abast de la certificació • Àmbit geogràfic de la certificació comerç verd: - Catalunya i Illes Balears • Xifres aproximades: - Uns 700 comerços certificats en total - D’aquests, uns 600 a Catalunya - A Cornellà, hi ha aproximadament 49 establiments certificats, una xifra rellevant dins el conjunt català "Creiem que és un impacte important... és donar-li aquest valor al comerç local." Xarxa de suport i acompanyament als comerços • Els establiments formen part d’una xarxa que rep: - Butlletins informatius - Accés a una web amb recursos - Assessorament i seguiment continuat • Les visites d’actualització no són només de control, sinó també: - Per resoldre dubtes - Per donar idees i reforçar-los en l’ús d’envasos reutilitzables i productes de proximitat "Per nosaltres és una manera també d’acompanyar-los en el seu empoderament davant d’una societat que cada cop està més polaritzada en el tema del consum." Dificultats que troben els comerços • Realitats diverses: - Alguns establiments troben molta demanda (per exemple, botigues de detergents ecològics a granel) - D’altres pateixen per manca de públic, ubicació o tipologia de producte • Se subratlla que el comerç en general passa per un moment complicat, i els comerços verds no són una excepció a les dificultats estructurals del sector. 7. On trobar informació sobre els comerços verds Recursos digitals • Web principal: comercverd.cat - Disposa d’un mapa amb tots els comerços certificats - Permet introduir el codi postal de Cornellà per veure els establiments del municipi - Es poden aplicar filtres per tipologia i criteris (per exemple, moda + proximitat) • Xarxes socials de Resero: - Difonen informació sobre el projecte comerç verd i altres iniciatives. • Canals de comunicació de l’Ajuntament de Cornellà: - Farà difusió de la campanya un cop acabat el procés de renovació. 8. Tancament del programa • Es tanca l’entrevista agraint la participació de Laura Sanz (Resero) i dels tècnics del Departament de Medi Ambient. • Es recorda que: - La Setmana Europea de la Prevenció de Residus oficialment acaba el dia 29, però - Diverses campanyes i actuacions, com la dels comerços verds, s’allarguen més en el temps. • Finalment, s’anuncia la continuïtat de la programació de Ràdio Cornellà amb el programa musical "Era Vinil". "Intentem centrar-les o fer coincidir amb aquesta setmana."

  • 28'

    #2139 - L'Entrevista del 24/11/2025 - L'Alcalde Respon

    Visió general del programa En aquest espai de L'alcalde Respon a Ràdio Cornellà, l’alcalde Antonio Balmón aborda els principals temes d’actualitat de la ciutat: pressupost municipal 2026-2027, habitatge, espai públic i mobilitat, igualtat i violència masclista, ocupació i teixit econòmic, transport públic i infraestructures, educació i esport. L’entrevista combina: • Una part inicial d’explicació de polítiques municipals (pressupost, habitatge, inversions) • Una part central de preguntes de la ciutadania sobre mobilitat, convivència i neteja • Una part final amb polítiques d’igualtat, ocupació, educació i impacte de l’estadi de l’Espanyol a Cornellà 1. Pressupost municipal 2026-2027 1.1. Característiques generals del pressupost • Pressupost global de 112 milions d’euros per al proper any, pensat en clau 2026-2027. • L’alcalde remarca que el pressupost és una “proposta d’actuació” que vol garantir: - Continuar la transformació de la ciutat - Mantenir i reforçar serveis en diferents àmbits (social, cultural, econòmic) - Complir compromisos municipals malgrat un context econòmic incert • El pressupost inclou no només l’Ajuntament, sinó també empreses municipals i fundacions, per reforçar una gestió integral de ciutat. 1.2. Prioritats polítiques del pressupost L’alcalde identifica dos grans eixos: • 1) Seguretat, convivència i espai públic - Afavorir el respecte a l’espai públic - Prevenir conflictes i actuar abans que es cronifiquin - Treballar des de la cultura, l’àmbit social i l’economia per millorar la convivència • 2) Política d’habitatge - Continuïtat de projectes per reduir la demanda d’habitatge - Ampliació d’aquesta política a molts sectors socials - L’habitatge es considera eix central de la transformació de la ciutat 1.3. Inversions municipals • El capítol d’inversions ascendeix a 5,6 milions d’euros. • L’alcalde insisteix més en la filosofia global d’inversió que no pas en obres puntuals: Grans actuacions estratègiques per consolidar una “nova ciutat més respectuosa amb la natura” Actuacions constants per evitar el deteriorament de l’espai públic • Menciona tres línies d’acció (algunes paraules queden poc clares a l’àudio, però el sentit global és): - Millora i manteniment urbà de carrers i places - Reforç d’equipaments i “projecte productiu” (teixit econòmic) - Nous sistemes de neteja i gestió de l’espai públic 1.4. Fiscalitat i contribució ciutadana • L’impost i taxes municipals s’incrementen un 3%. • Argument de l’alcalde: - La fiscalitat és l’aportació de la ciutadania al progrés de la ciutat - Actualment, de cada 1 € de despesa municipal, els veïns en financen 0,18 € (18 cèntims) - Volen mantenir aquest percentatge, evitant increments majors - Defineix la política fiscal com “continguda” i només actualitzada per la inflació 2. Pressupostos Participatius 2.1. Recuperació del procés participatiu • Es recuperen els Pressupostos Participatius després d’uns anys sense fer-se. • La ciutadania podrà decidir el destí de 600.000 € en el període 2026-2027. 2.2. Per què tornen ara? • L’alcalde recorda que: - Va haver-hi crisis econòmiques que van generar inestabilitat - Primer calia “assentar la ciutat” i comprovar la seva fortalesa econòmica • Ara hi ha una situació més estable que permet: - Tornar a fer Pressupostos Participatius - Definir quantitats realistes i - Garantir l’execució ràpida dels projectes aprovats “Es marquen quantitats econòmiques relacionades amb poder aprovar-les i executar-les el més ràpidament possible.” 3. Habitatge i planificació urbanística 3.1. Eliminació dels pisos turístics (horitzó 2028) • L’Ajuntament anuncia que modificarà el planejament urbanístic per eliminar els pisos turístics a Cornellà l’any 2028. • Motivacions: - Evitar un col·lapse de la ciutat si municipis com Barcelona prohibeixen pisos turístics - La proximitat a Barcelona podria desplaçar cap a Cornellà una major demanda d’habitatge turístic - Vol impedir que creixi aquest fenomen i preservar l’ús residencial permanent 3.2. Regulació d’altres usos (residències i albergs) • El canvi de planejament també inclourà: - Residències d’estudiants - Albergs i altres equipaments d’estada temporal • Objectiu: tractar de forma global tots els edificis que es destinen a un ús no residencial permanent, per equilibrar el parc d’habitatge. 3.3. Rehabilitació extensiva a Sant Ildefons • Es desplega una gran operació de rehabilitació d’habitatges al barri de Sant Ildefons. • Dades principals: - Ja s’han sumat 49 comunitats de veïns i veïnes - Es podria arribar fins a 150 comunitats • Objectius de la rehabilitació: - Donar “vida per quatre dècades més” a aquests edificis - Millorar condicions d’habitabilitat, espais i instal·lacions - Adaptar els edificis a les noves realitats (eficiència energètica, confort, accessibilitat) • L’alcalde subratlla que és un projecte de llarg recorregut: - S’hi treballa des de fa més de 15 anys - Ara es comencen a veure els resultats visibles d’una feina llarga i plena d’entrebancs “Portem més de 15 anys treballant perquè això sigui realitzat. Ara estem aquí, continuem i fem-ho possible.” • Sobre estendre el model a altres barris: diu que ara la prioritat és culminar Sant Ildefons, donada la magnitud i el cost del projecte. 3.4. Gran operació d’habitatge fins al 2031 • Es recorda la previsió ja anunciada en una entrevista anterior: 2.000 milions d’euros d’inversió global (públic-privada) fins al 2031 Uns 3.000 habitatges nous previstos 1.800 habitatges a la zona de Riberes Salines Uns 300 habitatges a l’espai que ocupava el Llobregat Centre • No hi ha novetats significatives respecte al que ja es va explicar: - El projecte avança, però a ritme lent - Requereix aliances amb inversors privats - No pot finançar-se només amb recursos públics perquè seria inassumible 3.5. Nou Pla de Barris de la Generalitat • Es pregunta per un possible Pla de Barris de la Generalitat aplicable a Cornellà. • L’alcalde respon que: - Fins que no se sàpiga si Cornellà és una de les ciutats seleccionades, no vol especular sobre el destí concret dels recursos - Espera tenir-ho més clar a finals de desembre, quan s’obri la convocatòria. 4. Veu de la ciutadania: queixes i suggeriments La part central del programa recull diverses preguntes i queixes de veïns. L’alcalde respon cas per cas. 4.1. Mobilitat i accessos: pivots i circulació Cas 1: veïna entre Martí i Julià i el Padró • Queixa: - Una veïna que viu a la zona baixa de Cornellà (Martí i Julià) i té els pares grans al barri del Padró. - Amb els nous pivots de regulació del trànsit, els caps de setmana ha de fer una gran volta per Sant Joan Despí per poder arribar-hi. • Resposta de l’alcalde: - Aclareix que no hauria de tenir aquest problema. - Explica que existeix un sistema d’autorització per matrícules: un cop la seva matrícula estigui donada d’alta, podrà circular-hi sense fer la volta. - Indica que, com que tenen les dades, la trucaran per resoldre-ho personalment. 4.2. Ocupacions i horts a la frontera amb Sant Boi Cas 2: veí de la zona de Campoamor i horts limítrofs • Queixa: - Detecta un “assentament o ocupació” als horts entre Cornellà i Sant Boi. - Denuncia: - Gent passant amunt i avall beguda - Bosses d’escombraries dipositades a les papereres - Sensació d’inseguretat i malestar veïnal • Resposta de l’alcalde: - Diu que comparteix la preocupació del veí. - Assegura que fa mesos que hi treballen per erradicar la situació. - Anuncia que “la setmana que ve” es començaran a veure els fruits de les actuacions municipals. 4.3. Neteja, arbustos i rosegadors a carretera d’Esplugues Cas 3: veïna del barri Centre i arbustos a la carretera d’Esplugues • Queixa: - Fa uns anys es van col·locar arbustos en un tram de la carretera d’Esplugues proper al barri Centre. - Denuncia que: - S’hi acumula brutícia - Els gossos hi orinen - Hi surten rates • Resposta de l’alcalde: - Diu que no acaba de tenir clar quin espai concret es descriu. - Recorda que: - Hi ha gossos i orins a totes les ciutats - Hi ha rates també a totes les ciutats - Assegura que, si es concreta la localització, es pot actuar específicament en aquell punt. 4.4. Visibilitat i seguretat viària (Esplugues – Iscla Soler) Cas 4: cruïlla carretera d’Esplugues amb Iscla Soler • Queixa: - A la intersecció carretera d’Esplugues – carrer Iscla Soler, direcció Cornellà Centre, hi ha poca visibilitat. - Els cotxes aparcats a prop de la cruïlla dificulten veure - bicicletes - patinets • Resposta de l’alcalde: - Es compromet a revisar-ho quan disposi de totes les dades i informes tècnics. 4.5. Estat del barri de Sant Ildefons: brossa i paviment Cas 5: veí de Sant Ildefons • Queixa: - Demana a l’alcalde que “es doni una volta per Sant Ildefons” i comprovi: - Deficiències al barri - Problemes amb la brossa - Parxes i desperfectes al paviment de diversos carrers • Diàleg amb el locutor: - El periodista precisa que per “parxes” es refereix a socavons i problemes al sòl. • Resposta de l’alcalde: - Assegura que recentment ha estat al barri (per exemple, el dilluns anterior) fent-hi volta. - Admet que sempre hi ha coses a arreglar. - Sobre la brossa, insisteix en un principi recurrent: “La brossa, com amb els gossos i amb tot, qui la deixa no és l’Ajuntament.” Apunta, implícitament, que cal coresponsabilitat ciutadana en la neteja. 4.6. Congestió viària i transport públic a la carretera d’Esplugues Cas 6: congestió per la nova “via verda” • Queixa: - Veu important incentivar el transport públic (bici, bus, metro, tren), però: - Critica que, a la carretera d’Esplugues, la creació d’una via verda i la reducció d’un carril per a vehicles privats generen congestió: - Sobretot a primeres hores del matí i a la tarda • Resposta de l’alcalde: - No comparteix la diagnosi del veí. - Defèn el model implantat. 4.7. Neteja viària i percepció de brutícia • Apareixen altres comentaris breus sobre la neteja i la percepció que alguns carrers estan bruts. • L’alcalde respon amb fermesa que: - El servei de neteja es fa; - Sovint hi ha el recurs fàcil de dir que la ciutat està bruta quan no és cert: “Hem arribat a un moment que alguns tenim això com un recurs, no? Que et passes ara per la plaça de Catalunya i ja diguis que està bruta, perquè no està bruta. I per tant, neta està.” 5. Neteja i nous contenidors intel·ligents 5.1. Campanya informativa i desplegament • El municipi ha posat en marxa una campanya informativa sobre el nou sistema d’obertura dels contenidors intel·ligents. • L’alcalde fa balanç inicial: - La rebuda és la que esperaven. - Aproximadament un 75% de la ciutadania que es troben ja comença a utilitzar el nou sistema. - El procés serà progressiu, però està funcionant “bé”. 6. Igualtat i violència envers les dones 6.1. Dia Internacional i treball continuat • L’entrevista recorda que l’endemà se celebra el Dia Internacional per a l’erradicació de la violència envers les dones. • Cornellà “es torna a sumar” a la reivindicació. • L’alcalde ressalta que: - No es tracta només d’un dia, sinó d’un treball durant tot l’any. - Moltes persones i serveis de la ciutat treballen de manera permanent per evitar situacions irreversibles. “Provocades per homes que pensen que són potents i són els més impotents que hi ha a la Terra.” 6.2. Violència en múltiples formes i pressió estètica • Subratlla que la violència envers les dones no és només física: - Pot ser psicològica, simbòlica, econòmica i prendre formes subtils. • Fa una reflexió sobre la pressió estètica, especialment entre la gent jove: - Parla del creixement de la indústria cosmètica - Considera que no afavoreix el reconeixement de la normalitat i de la vida - Defensa que les bones relacions humanes no necessiten forçar “la màquina estètica”, sinó: - La màquina de les emocions - La màquina del coneixement - La màquina del respecte 6.3. Violència digital i joves • Aquest any la commemoració posa el focus en la violència digital. • Preguntat si li preocupa la percepció dels més joves de la ciutat sobre aquesta xacra, respon que: Li preocupa què fan i què deixen de fer els adults de referència. Li preocupa quan alguns adults reprodueixen estereotips i no donen una resposta clara per dir “això no és el camí”. • Defensa una visió igualitària de les relacions: “Aquí no hi ha ni dones ni homes que siguin inferiors o superiors. Aquí només hi ha persones.” • Posa èmfasi en: - Valorar les persones per les seves emocions i aportacions, no per força física o poder - L’equitat en els rols: no poden ser desequilibrats 6.4. CIRD i noves instal·lacions • Es destaca la tasca del CIRD (Centre d’Informació i de Recursos per a les Dones de Cornellà). • S’estan fent obres per dotar-lo de noves instal·lacions. • L’alcalde reconeix que: - Com a tota obra, hi ha dificultats tècniques i cal fer adaptacions. - Malgrat això, afirma que “anem bé” i es manté la voluntat de millorar el servei. 7. Ocupació, formació i teixit econòmic 7.1. Segona Fira de l’Ocupació • S’ha celebrat la 2a Fira de l’Ocupació de Cornellà. • Hi han participat: - Una seixantena d’empreses - Entitats socials i del tercer sector • Objectiu: contractació de perfils professionals diversos. • Valoració de l’alcalde: Constatació d’una manca d’oferta laboral per cobrir la demanda de les empreses. Hi ha desequilibri entre perfils que es busquen i perfils disponibles. Les empreses tenen interès en: Incorporar el màxim de persones possible Prioritzar persones que visquin a prop, fet que facilita la contractació “Molta gent jove va anar a descobrir el futur del mercat de treball, com es pot comportar i on pot accedir amb garanties per començar la seva vida laboral.” 7.2. Oficina Local d’Ocupació i inserció • La periodista, per error, parla de “oficina local d’habitatge”; l’alcalde corregeix i precisa que es tracta de l’oficina local d’ocupació. • Aspectes destacats: - Fa anys que treballen en inserció i formació. - Cornellà registra bones dades d’inserció laboral. - Volen mantenir i reforçar aquest camí de col·laboració amb les empreses. 7.3. Renovació del teixit industrial • L’alcalde parla del repte de renovar el teixit industrial de la ciutat. • Estratègia proposada: Definir condicions atractives per a noves inversions de futur. Fer èmfasi en: Condicions tecnològiques: activitat vinculada a la tecnologia, innovació, digitalització. Nous tipus d’activitat econòmica: reconeix que la indústria clàssica ha canviat, cal donar-li la volta i adaptar-se a sectors més avançats. Convivència amb l’entorn urbà: garantir que el creixement industrial sigui compatible amb la qualitat de vida i el medi. 7.4. Nous hospitals i oportunitats laborals • Es comenten dos projectes hospitalaris privats a l’entorn de Cornellà: Hospital privat Vithas Barcelona (a Esplugues, però molt proper a Cornellà) Ha acordat amb el SOC la recerca de professionals sanitaris i no sanitaris. Pot beneficiar ciutadans de Cornellà inscrits al Servei d’Ocupació. Encara no se sap quants veïns han estat contractats, perquè l’hospital no està plenament en marxa. IMED Hospitales (al costat del centre comercial Esplau, dins Cornellà) L’alcalde anuncia que també hi haurà un hospital d’aquest grup a Cornellà. Existeix un conveni específic d’inserció de persones de Cornellà. • Sobre dates d’obertura: - Tant l’hospital d’Esplugues com el d’IMED depenen de tràmits d’autorització. - Per això és difícil fixar una data de finalització d’obres i d’entrada en funcionament. 8. Transport públic i infraestructures ferroviàries 8.1. Millora de l’estació de Renfe de Cornellà • Renfe ha adjudicat les obres de millora de l’estació de Cornellà. • Beneficis esperats: Actualització i modernització de la infraestructura. Fins ara, l’Ajuntament ja havia fet diverses actuacions a l’entorn. Ara es farà una intervenció més completa per posar al dia l’oferta de transport ferroviari i la gestió de l’estació. • L’alcalde destaca un punt simbòlic: L’estació de Cornellà és l’estació de Renfe més antiga de tot l’Estat espanyol. 8.2. Transformació del pas a nivell i nou entorn urbà • A l’entorn de l’estació, hi ha un pas a nivell que està previst suprimir. • L’Ajuntament ja ha començat obres d’urbanització a la zona. • Què s’hi preveu? - Hotel - Habitatge de protecció oficial - Habitatge lliure - Un parc - Una passarel·la que substituirà l’actual pas a nivell i connectarà els dos sectors, millorant la permeabilitat urbana. 9. Educació i ciutat de “12 hores” 9.1. Escola Municipal de Música Roser Cabanes • L’Escola Municipal de Música Roser Cabanes començarà a oferir cursos els dimarts al matí a partir del gener. • L’alcalde ho emmarca en la idea de “ciutat de 12 hores”: Cornellà ja té activitats al matí i al migdia en altres equipaments. L’Escola de Música s’hi suma obrint franges matinals per ampliar l’oferta cultural i educativa. 10. Esport, ciutat i impacte de l’estadi de l’Espanyol 10.1. 125è aniversari del Reial Club Deportiu Espanyol • El consistori ha felicitat el Reial Club Deportiu Espanyol pel seu 125è aniversari. • En el comunicat es remarca: - La convivència entre club i ciutat. - El compromís compartit en la promoció de l’activitat esportiva i social. 10.2. Impacte de l’estadi a Cornellà • L’alcalde fa balanç de la presència de l’estadi de l’Espanyol a Cornellà: Ha tingut un impacte positiu des del punt de vista econòmic. La inversió inicial va ajudar a reconduir aspectes de la gestió estratègica de la ciutat. La convivència amb l’afluència de milers de persones els dies de partit ha estat, en general, bona. • Tot i admetre que poden haver-hi situacions problemàtiques puntuals, subratlla que: “El comportament exemplar en les relacions entre l’Ajuntament i la institució de l’Espanyol és correcte.” 10.3. Tancament de bars a l’entorn de l’estadi abans dels partits • Es pregunta per la mesura de tancar els bars de l’entorn de l’estadi unes hores abans dels partits, que ha generat malestar entre els hostalers. • L’alcalde respon que: - La prioritat del consistori és millorar la convivència i evitar situacions ingovernables. - Afirma que el darrer partit ha demostrat que la mesura funciona i és correcta. - Per tant, mantindran aquesta posició. 11. Tancament del programa • L’entrevista finalitza amb l’agraïment de la periodista a l’alcalde per haver-hi participat telefònicament. • Es recorda que l’espai L’alcalde Respon tornarà el mes següent per continuar abordant l’actualitat de Cornellà. • La graella de Ràdio Cornellà continua amb el programa musical “L’era vinil”. Idees clau del podcast • Pressupost 2026-2027: 112 M€, amb prioritat a seguretat, convivència, espai públic i habitatge, i 5,6 M€ en inversions. • Fiscalitat: pujada del 3%, qualificada com a continguda i vinculada a la inflació; la ciutadania aporta 18 cèntims per euro de despesa municipal. • Pressupostos Participatius: es recuperen amb 600.000 € perquè la ciutadania decideixi inversions concretes. • Habitatge: eliminació dels pisos turístics el 2028, regulació de residències i albergs, gran rehabilitació a Sant Ildefons i projecte global de 3.000 habitatges nous fins al 2031. • Veu veïnal: queixes sobre mobilitat (pivots, cruïlles), ocupacions, brutícia, rates i estat del paviment; l’alcalde combina respostes tècniques amb crides a la coresponsabilitat ciutadana. • Neteja i tecnologia: desplegament de contenidors intel·ligents amb una adopció inicial d’aproximadament el 75% de les persones usuàries contactades. • Igualtat: treball continu contra la violència masclista, èmfasi en la violència digital, en la responsabilitat dels adults i en l’equitat de rols; reforç del CIRD amb noves instal·lacions. • Ocupació: èxit de la 2a Fira de l’Ocupació, desequilibri entre oferta i demanda, bona trajectòria d’inserció de l’oficina local d’ocupació i noves oportunitats amb els hospitals privats. • Transport i urbanisme: millora de l’estació de Renfe (la més antiga de l’Estat), transformació del pas a nivell amb parc, habitatges i passarel·la. • Educació i cultura: ampliació d’horaris a l’Escola Municipal de Música Roser Cabanes dins el model de “ciutat de 12 hores”. • Esport i ciutat: balanç positiu de l’impacte de l’estadi del RCD Espanyol, tot i algunes mesures de control com el tancament de bars abans dels partits per garantir la convivència.

  • 7'

    #2138 - L'Entrevista del 21/11/2025 - Polítiques de Família

    Resum de l’entrevista L'Entrevista conversa amb diversos nens i nenes membres del Consell dels Infants de Cornellà en el marc de la celebració del Dia Internacional dels Drets dels Infants. Context de la celebració Cornellà organitza dues matinals festives amb alumnat de 5è i 6è de primària de totes les escoles de la ciutat. Les activitats es reparteixen entre: Plaça de la Sardana (zona centre, Almeda, Riera i Font Santa Fatjó). Plaça de Sant Ildefons (barris Sant Ildefons, Gavarra i El Padró). Ràdio Cornellà cobreix l’acte i entrevista els infants abans de pujar a l’escenari. El Consell dels Infants de Cornellà El Consell dels Infants és un òrgan de participació infantil format per nens i nenes de totes les escoles. A cada classe es vota un representant que formarà part del Consell. Alguns infants repeteixen per segon any i destaquen que: Els agrada molt participar perquè poden millorar Cornellà i ajudar les escoles. Ho viuen com una “oportunitat única” i es veuen com una “peça de puzle” dins la ciutat. Importància del Dia Internacional de la Infància Els infants expliquen per què és important celebrar-lo: Perquè tots els nens i nenes puguin gaudir d’un dia especial. Per recordar els drets dels infants i fer-los més visibles. A les escoles treballen aquests drets mitjançant jocs i activitats. "Perquè estiguin tots els drets recordats per a tots els infants." Tallers sobre els drets dels infants Durant la festa, les escoles participen en diversos tallers temàtics: Dret a la identitat Elaboració d’un carnet dels drets dels infants. Dret a la igualtat Activitat de dibuxar una mà i escriure-hi un dret a l’interior. Dret a la participació Dibuix d’un símbol tipus “ok, jo també participo” per representar la implicació de tothom. Dret al lleure i al joc Joc de llançar pilotes a caixes. Obsequis per participar: un buf de Cornellà i un joguet amb el símbol de l’Ajuntament. Dret a una ciutat segura i neta Taller per conèixer els camins escolars segurs, el civisme i el respecte als espais públics (carrers, places, parcs). Tallers preferits dels infants Els nens i nenes comenten quins tallers els han agradat més: El carnet identificatiu, perquè els fa sentir que formen part de la festa. El taller de la mà, perquè la seva mà queda exposada i la pot veure tothom. El dret a la participació, que comparen amb un puzle on cadascú posa una peça. Alguns destaquen que els han agradat tots perquè són molt divertits. Manifest “Som infància” Com a membres del Consell, els infants han de llegir un manifest titulat “Som infància”, on reivindiquen: Dret a la identitat. Dret a la salut i a la vida. Dret a la igualtat i a la no discriminació. Dret a la participació i a expressar lliurement l’opinió. Dret a la protecció dels infants. "Tots els infants ens mereixem tenir uns drets." La periodista subratlla com coneixen i entenen molt bé aquests drets gràcies al Consell i a la festa. Cloenda i commemoracions relacionades Es dona les gràcies als nens i nenes per la seva participació i per explicar a tota la ciutadania la importància del 20 de novembre. S’anuncia que fins al 22 de novembre la Torre de la Miranda s’il·luminarà de blau per celebrar el Dia Internacional de la Infància. Es recorda també la participació de la comunitat educativa de Cornellà en el Dia Internacional de la Ciutat Educadora (30 de novembre), amb el lema: "La participació de la infància a la ciutat educadora, implicats en la construcció d'una comunitat més justa, inclusiva i solidària." Es fa un agraïment especial al tècnic del Departament de Polítiques de Família, Miguel Ángel Cejas, per la coordinació de l’entrevista. L’acte es tanca amb un aplaudiment col·lectiu i la invitació a seguir celebrant la jornada.

  • 16'

    #2137 - Programa Planifica’t: seguiment de malalties cròniques

    Resum del contingut Context i participants Espai de salut de L'Entrevista a Ràdio Cornellà, amb la participació de: - Teresa Vidal Vilaplana, infermera familiar i comunitària - Marina Cano, resident d’infermeria L’objectiu és explicar el funcionament del programa Planifica’t, una eina d’atenció primària per al seguiment de persones amb malalties cròniques. Què és el programa Planifica’t? És una eina informàtica i organitzativa per gestionar i planificar les visites de seguiment de persones amb malalties cròniques. Permet anticipar proves i visites durant l’any i fer un seguiment proactiu. Neix fa uns 4–5 anys, impulsat després de l’evolució recent de l’atenció primària i, en part, arran de la reorganització posterior a la Covid. "El que ens permet és gestionar d'una forma previsible aquestes visites i aquest seguiment per tal de prevenir riscs a llarg plaç." Objectius principals del programa Millorar el seguiment de les malalties cròniques. Treballar de manera proactiva: és el CAP qui truca i programa, no només el pacient qui demana visita. Garantir equitat: que persones amb la mateixa malaltia tinguin, d’entrada, el mateix nombre i tipus de controls. Treball en equip entre: professionals de medicina infermeria administratius Prevenir riscos i complicacions a llarg termini, evitant ingressos i empitjoraments. A qui s’adreça? Malalties incloses El Planifica’t s’aplica al seguiment de persones amb: - Diabetes mellitus - Hipertensió arterial - Hipercolesterolèmia (colesterol elevat) - Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) - Insuficiència cardíaca Són malalties molt prevalents i una mateixa persona pot tenir-ne més d’una alhora, cosa que condiciona el tipus i la freqüència de proves. Tipus de proves i controls que s’hi fan Proves generals: - Analítica de sang i orina - Electrocardiograma (anual o bianual, segons el cas) Proves específiques: - Espirometria per a la MPOC - Fons d’ull en pacients amb diabetes mellitus Controls clínics i d’hàbits: - Control de la tensió arterial - Revisió del peu diabètic - Valoració i promoció d’hàbits saludables (alimentació, exercici, etc.) "També comptem amb els seguiments, tant per part d'infermeria com de medicina [...] una mica per promocionar la salut i per prevenir la malaltia a llarg plaç." Com funciona el circuit del Planifica’t? 1. Identificació i planificació Un algoritme informàtic genera llistats de persones amb malalties cròniques. La infermeria i/o medicina revisen la història clínica de cada persona: Com ha anat el seguiment l’any anterior Quines proves s’han fet Quines proves s’han de programar per a l’any següent 2. Programació i contacte amb el pacient Un cop definides les proves, s’envia a planificació. Els administratius: Truquen als pacients: "Hola, soc la vostra administrativa..." Expliquen que hi ha proves per al control de la malaltia crònica. Acorden data i hora de proves i visites (a 6 mesos o 1 any vista, segons el cas). Envien recordatori per SMS. 3. Visites mèdiques i d’infermeria Primer es fan les proves (analítiques, electro, espirometria, fons d’ull…). Quan hi ha els resultats, el pacient va a consulta: Pot ser només infermeria O visita conjunta medicina + infermeria Depèn de la complexitat del cas i del tractament. A la visita es: Revisen resultats Detecten aspectes a millorar Ajusten tractaments i consells d’hàbits saludables Casos especials: pacients que no volen o que es visiten en privat Si el pacient rebutja el programa: - Es fa pedagogia sobre la importància del seguiment i d’envellir de forma saludable. - Si tot i així no vol, es fa una exclusió del programa. - Es deixa sempre la porta oberta per reincorporar-se en el futur. Si el pacient es controla per mútua privada o especialista privat: - No té sentit duplicar proves. - Es recomana: - Portar periòdicament els informes al CAP - O enviar-los per e-consulta - Objectiu: que la història clínica pública estigui actualitzada en cas d’urgències. - Administratius, infermeria i medicina treballen conjuntament per incorporar aquestes dades a l’historial. - Si a la trucada el pacient diu que ja s’ha fet una prova (p. ex. electrocardiograma), es pot no reprogramar i revisar-la després a consulta. Beneficis per als pacients Ordre i claredat: el pacient sap quines proves li toquen durant l’any i quan. Equitat: les persones amb la mateixa malaltia tenen un mínim de seguiment igualitari. Millor atenció i sensació de control: Evita oblidar-se de proves (“m’hauria d’haver fet aquesta prova i no me l’he fet”). Dona la sensació que la seva salut està més controlada. Prevenció de complicacions: Redueix el risc d’ingressos hospitalaris Evita empitjoraments de la malaltia Millora de la qualitat de vida i foment d’un envelliment saludable. "Portar un control de les patologies cròniques que tenim ens ajuda a tenir una millor salut, un millor control i poder gaudir d'intentar fer un envelliment més saludable." Beneficis per als professionals i el sistema Treball proactiu: es planifica tot al començament de l’any. Millor organització interna: S’evita duplicar visites i proves innecessàries. Es redueixen circuits confusos i solapaments. Treball interdisciplinari real: Coordinació entre medicina, infermeria i administratius. Millor ús de recursos sanitaris: Es prevenen situacions greus que sobrecarreguen el sistema Es reparteix millor la càrrega de visites. Espai de relació i confiança amb el pacient: Aquestes visites esdevenen moments clau per consolidar el vincle i el rol referent dels professionals. "També és un moment de trobada amb el pacient, d'establir aquesta relació de confiança, que al final som les persones referents en quant a salut d'aquella persona." Responsabilitat compartida i missatge final Les professionals subratllen que el programa és un compromís mutu: El CAP s’encarrega de programar activament proves i visites. Però cada persona és responsable de la seva salut: Saber quantes visites li corresponen anualment. Recordar quan li toca anar al CAP. Impulsar el propi autocura i empoderar-se. "Nosaltres ens encarreguem de fer aquesta programació activa, però cadascú és el responsable de la seva salut." L’entrevista es tanca agraint la participació de Marina Cano i Teresa Vidal-Vilaplana als estudis de Ràdio Cornellà, on han explicat el funcionament i els avantatges del programa Planifica’t en el seguiment de les malalties cròniques.

  • 11'

    #2118 - L'Entrevista del 20/11/2025 - Aincat

    Resum del contingut Espai de preguntes i respostes sobre compra, venda i lloguer d’habitatge a Cornellà, amb consultes reals d’oients i respostes d’un professional immobiliari. Avisar de la pujada anual del lloguer Cal avisar l’inquilí amb un mínim d’1 mes d’antelació abans d’aplicar la pujada. És important que quedi constància per escrit (per exemple, per correu electrònic). "Hay que avisar al inquilino con un mes de antelación" Com saber el valor real d’un pis per vendre Es recomana acudir a un professional immobiliari per fixar el preu correcte. El professional disposa de dades de mercat, eines i experiència per valorar l’immoble. A Cornellà hi ha prop de 31.900–32.000 habitatges, i en el 2n trimestre de 2024 es van fer: 230 vendes de vivendes 216 de segona mà 14 d’obra nova Sortir al mercat amb un preu ajustat és clau per no quedar-se enrere respecte a altres pisos en venda. Comprar un pis per reformar: val la pena? És una decisió molt personal i subjectiva. Si el compres ja reformat, hi pots entrar a viure de seguida (més comoditat). Si el compres per reformar: El pots adaptar al teu gust i necessitats. El cost dependrà dels materials i del tipus de reforma. Cal comptar amb el temps, molèsties i imprevistos de les obres. Subides de lloguer que no s’han aplicat En un contracte vigent, només es pot aplicar la pujada de l’any actual. Si un any no s’ha pujat el lloguer, no es poden acumular les pujades pendents en el mateix contracte. Si es tanca el contracte i se’n fa un de nou amb un altre inquilí, aleshores sí es poden anar aplicant les pujades corresponents any a any en la nova renda. Com aconseguir el millor preu en vendre una casa Novament, es remarca la importància d’un bon assessorament professional. Un bon agent pot ajudar a: Fixar el millor preu de mercat possible. Reduir el temps de venda. Maximitzar el valor obtingut per l’habitatge. Evitar enganys en comprar un pis (grietes, humitats, instal·lacions…) Defectes visibles: Grietes: es poden detectar amb una inspecció ocular. Humitats: solen ser visibles, o es poden detectar per olor; però es poden disimular temporalment. Defectes no visibles: Problemes estructurals: si la finca té més de 45 anys, es pot consultar si té passada la ITE. Instal·lació elèctrica i fontaneria: no són visibles a simple vista. Si apareixen problemes greus no informats prèviament, es pot acudir a un profesional per valorar una reclamació per vicios ocultos. "Existe el desperfecto o la avería, ya entraríamos en un tema de vicios ocultos." Beneficis fiscals per al lloguer: reduccions a la renda Les reduccions s’apliquen a la declaració de la renda, no directament a la quota mensual del lloguer. Percentatges de reducció sobre el rendiment del lloguer: 90%: si el propietari baixa un 5% la renda respecte del contracte anterior. 70%: si es lloga a joves entre 18 i 35 anys. 60%: si s’ha fet una rehabilitació de l’habitatge l’any actual o en els dos anys anteriors a la signatura del contracte. 50%: reducció general si no es compleix cap dels requisits anteriors. Es recomana que un gestor o assessor fiscal tramiti aquests avantatges en la declaració de la renda. Parlar amb els veïns abans de comprar un pis És una opció lliure i subjectiva del comprador. Pot ajudar a conèixer: Sorolls, Ambient veïnal, Altres possibles molèsties. Però cal tenir present que: Els testimonis són subjectius i basats en la percepció personal de cada veí. El que per a uns és un bon barri, per a altres pot no ser-ho. Es pot fer si al comprador li dona tranquil·litat, però no és un pas estrictament imprescindible. Informació de contacte i tancament S’anima els oients a enviar més consultes a Ràdio Cornellà mitjançant: El correu electrònic indicat en el programa. Les dades de contacte disponibles al web radiocornella.cat. També es recorda que poden adreçar-se a les oficines d’AINCAT (carrer Miranda, 27) per rebre assessorament directe del professional convidat i el seu equip. "Estaremos encantados de ayudar a cualquier persona que venga y nos haga su consulta."

  • 17'

    #2116 - L'Entrevista del 18/11/2025 - Espai Català

    Context i protagonistes En aquest espai de L'Entrevista a Ràdio Cornellà, amb la col·laboració del Servei Local de Català de Cornellà, es dedica el programa a parlar de la Mostra del Còmic de la ciutat, posant el focus en: • L’ús de la llengua catalana en el concurs. • El premi a la millor historieta en català. • El còmic guanyador, “Magda”, i el procés creatiu del seu autor, Galileo Elizaran. • El funcionament del jurat i les activitats de la mostra arreu de la ciutat. Intervenen: • Presentadora del programa. • Elena Estalella, tècnica de comunicació del Servei Local de Català de Cornellà. • Galileo Elizaran, guanyador del premi a la millor historieta en català. • Alberto Puente, tècnic de joventut responsable de la Mostra del Còmic. Participació en català al concurs Dades de participació i lectura de resultats • S’explica que el percentatge d’obres presentades en català ha baixat 12 punts respecte l’any anterior. • Tot i això, s’insisteix que no és una dada negativa, perquè: - La participació global ha augmentat (unes 25 obres més que l’any passat). - En números absoluts, hi ha més còmics en català que en l’edició anterior. "Mirant només els números, hi ha més participació en català, hi ha més obres, tenim més productes, més amics en català." • En total hi han participat una setantena de persones. • Es detalla que hi ha 11 premis, dels quals 4 han estat per obres en català: - Una menció. - El premi a la millor historieta en català. - El premi a la millor obra júnior. - El premi Concurs de Còmic "Ciutat de Cornellà" (primer premi de la categoria sènior). El còmic guanyador: “Magda” Argument i temàtica • El còmic de Galileo Elizaran es titula “Magda”, nom d’una de les dues protagonistes. • La història presenta dues noies enamorades, en el seu primer moment íntim al llit. • La narració juga amb la frontera entre el somni i la realitat: - La protagonista sense nom comença a sentir que potser tot és un somni. - Cap al final, es planteja la possibilitat que Magda sigui imaginària. - El conflicte emocional és la por a despertar-se i descobrir que Magda no hi és. • El missatge final del còmic és que: "Tant fa si és real o no, en aquest moment, sigui un somni o no, estan les dues juntes i han d’aprofitar." • La temàtica és LGTBI i es presenta com una història molt íntima, centrada en les emocions i el vincle entre les dues noies. Origen de la idea i to oníric • El còmic neix d’un somni real de l’autor: - Va somiar tota una vida amb una persona inexistent. - En despertar-se va sentir la pèrdua d’algú que mai no havia existit. - D’aquest impacte emocional en surt la idea d’“Magda”. • A nivell visual, el còmic juga amb una estètica onírica: - No hi ha vinyetes separades per línies; les escenes es barregen. - Es busca reproduir la sensació de somni, on no saps on comença ni on acaba cada escena ni què és realitat o ficció. Procés creatiu i tècnica • Galileo és estudiant de quart curs d’Art Gràfic a l’Escola Joso (anomenada al programa “Hosó/Joso”). • Va fer el còmic en paral·lel al final de curs, aprofitant temps lliures: - Part de les pàgines es van dibuixar en una masterclass de Carles Dalmau, il·lustrador que els va fer una xerrada. - Va entintar al metro, al carrer i fins i tot mentre menjava un gelat. "Va ser molt improvisat i estic content que hagi sortit una cosa xula." • Es remarca el caràcter improvisat però molt elaborat del resultat final, tant a nivell de dibuix com de narració. El jurat i els criteris de selecció Com funciona el jurat del concurs • El jurat es reuneix en una jornada única al juliol, on: - Llegeixen tots els còmics alhora. - No hi ha una preselecció prèvia; la tria es fa in situ. • El jurat està format per: - Editors. - Autors i autores. - Persones col·laboradores com el Servei Local de Català de Cornellà. - Membres de l’Escola Joso. • El procés de decisió és col·legiat: - No hi ha un sistema de puntuacions rígides. - Es fa una preselecció d’obres que “han de tenir premi”. - Després, per consens i votació, es decideix a quina categoria va cada còmic. "És una jornada, una marató esgotadora, però molt gratificant." Categories i mencions • Hi ha moltes categories diferents: - Millor guió. - Humor. - Millor historieta en català. - Premis per júnior i sènior, etc. • Es remarca la importància de les mencions: - No són considerades un “premi menor”, sinó una manera de posar en valor obres que el jurat considera que s’han de veure. - Sovint hi ha mencions que, per alguns membres del jurat, “haurien d’haver guanyat”. Valoració de la temàtica LGTBI • En el cas del còmic de Galileo, es comenta que la temàtica LGTBI hi pot haver aportat un plus: - S’adapta al fet que és un concurs jove, que vol reflectir allò que preocupa la joventut. - Es considera una temàtica important i actual. - Es destaca que al món del còmic la temàtica LGTBI està cada cop més representada, cosa que el tècnic de joventut valora molt positivament. Activitats de la Mostra del Còmic a la ciutat Exposicions i espais • Durant tot el mes, la mostra s’estén per diversos espais de Cornellà: • Exposicions a: - Biblioteques de la ciutat. - El Castell, on es poden veure els originals de les obres seleccionades i premiades. - Altres sales d’exposició municipals. "Quan anem al Castell podem veure els originals... en un context molt interessant, és el Castell, és molt xulo." • L’exposició al Castell inclou: - Obres premiades. - Obres seleccionades pel jurat per la seva temàtica, tècnica o qualitat. Xerrades, tallers i accions especials Es descriuen diverses activitats paral·leles a la mostra: • Xerrada sobre intel·ligència artificial generativa i art: - Com la IA generativa afecta les obres actuals i la creació artística. - Amb les autores Marina Vidal i Laurile. - Acompanyada d’una exposició al centre cívic Clara Campoamor, amb dibuixos fets expressament sobre aquest tema. • Activitat al Mercat de Sant Ildefons: - Un matí de dibuix amb alumnes i professorat de l’Escola Joso. • Presentació d’un mural al carrer Llinetes: - Intervenció artística vinculada a la mostra. • Taller de còmic a la Biblioteca de Sant Ildefons durant l’última setmana de la mostra. Paper del Servei Local de Català de Cornellà Participació en el jurat i mirada lingüística • El Servei Local de Català de Cornellà forma part del jurat principalment perquè existeix el premi a la millor historieta en català. • Tot i així, la seva funció va més enllà de la correcció lingüística: - Cada membre del jurat aporta una mirada pròpia (guió, dibuix, llengua, etc.). - Es busca una visió transversal de les obres. - No és només l’Elena qui es fixa en la llengua; tothom aporta criteris diversos. "Cadascú és expert en un àmbit i trobo que és una cosa bonica." Ús dels còmics en català a l’aula • Cada any, totes les obres en català esdevenen material didàctic per a les classes de català: - Especialment útil per a nivells més avançats, tot i que depèn del tipus de llenguatge de cada còmic. - S’utilitzen per inspirar activitats, llegir historietes, treballar registres informals o diàlegs. • Aquests còmics permeten connectar aprenentatge de la llengua i cultura juvenil, fent el català present en formats atractius com el còmic. L’ús del català per part de l’autor Tria de llengua en una obra íntima • Galileo explica que, tot i ser català de naixement, a casa seva es parla castellà (família d’origen argentí) i tampoc parla català amb els amics. • Malgrat això, decideix escriure “Magda” en català per diversos motius: • Motiu personal i simbòlic: - Considera que “mola” el còmic en català. - Li sembla important que el català sigui present en tots els àmbits de la vida. - Una història tan íntima en català li sembla fins i tot “exòtica”, perquè acostuma a viure el català sobretot a l’aula i a la tele. "Una història tan íntima... el català en un espai íntim em sembla com fins i tot exòtic, interessant de representar." • Motiu de creixement personal: - Volia posar a prova com s’expressaria ell en català en una situació íntima. - La conductora i l’Elena remarquen que s’hi ha expressat “fantàsticament”, amb un registre informal molt ben trobat. • Motiu estratègic: - Existia un premi específic en català, i això també l’ha incentivat. "Vaig participar en català perquè hi havia un premi en català... Si hi ha un premi en català, aprofito." • Es reforça la idea que aquests premis serveixen per incentivar que més estudiants presentin obres en català, i que això és exactament l’objectiu del Servei de Català i de l’organització del concurs. Tancament: trajectòria de Galileo i perspectives de futur • Cap al final del programa, es parla dels plans de futur de Galileo: - Està treballant en el Treball Final de Curs. - Serà una història més llarga, també molt íntima, centrada en una parella i el seu relació amb el menjar: • El que cuinen. • El que comparteixen menjant. - Combina dues coses que l’apassionen: cuinar i dibuixar. • El projecte s’ha d’entregar a final de curs i l’objectiu és: - Presentar-lo com a proposta a editorials. - Veure si alguna editorial hi està interessada en publicar-lo. • La presentadora destaca que tenir ja un premi important com el de la Mostra del Còmic suma molt a la seva trajectòria artística i li pot obrir portes. • Galileo es mostra agraït i satisfet pel reconeixement i per poder-ho explicar als micròfons de Ràdio Cornellà. "Ja que ets l’altaveu de Ràdio Cornellà, clar que sí." • El programa es tanca amb un agraïment als convidats i recordant la implicació constant del Servei Local de Català de Cornellà en la vida cultural de la ciutat, abans de donar pas a la programació musical.

  • 21'

    #2115 - L'Entrevista del 17/11/2025 - Síndic

    Resum de l’entrevista 1. Garanties en la relació ciutadania–administració Emilí Guerrero, síndic de Greuges de Cornellà, explica que cal reforçar les garanties dels ciutadans en la tramitació d’expedients administratius. La llei 39/2015 atorga presumpció de veracitat a la declaració de funcionaris i policies. El síndic defensa que aquesta prevalença no ha de ser absoluta: Calen proves objectives (càmeres, fotos, vídeos) que complementin els informes dels agents. Això dona més garanties tant a la ciutadania com als treballadors públics. "La prevalença de la presumpció de veracitat de la declaració dels agents no és absoluta. Deuen existir elements objectius que permetin comprovar la veracitat de la informació donada." 2. Administració més proactiva i propera El síndic insisteix en una administració proactiva des de l’inici de cada expedient: Identificar bé persones, locals, habitatges o vehicles per evitar errors de base. Evitar que el ciutadà es trobi en una situació de “David contra Goliat”, on l’administració té tots els recursos i el ciutadà ha d’invertir temps, diners i energia. La síndica intervé: Orientant en consultes sobre què fer davant sancions o queixes. Demanant informació i rectificacions a l’administració quan cal. L’objectiu és fer la vida més fàcil a la ciutadania i transformar l’administració en un instrument de resolució de problemes, no d’afegir-ne. 3. Noves tecnologies i sistema LIAM Es destaca la incorporació de noves tecnologies com a suport a la relació amb la ciutadania. L’Ajuntament ha posat en marxa el sistema LIAM, un canal via WhatsApp amb intel·ligència artificial que: Permet fer consultes fora de l’horari d’oficina. Resol dubtes senzills o recurrents sense desplaçar-se. Allibera personal per atendre casos més complexos (per exemple, gent gran o persones amb més dificultats). Segons el síndic: Aquesta eina és pionera i s’adapta a la vida complexa dels ciutadans (feina, cura de criatures, horaris). La recent derogació de l’obligació de cita prèvia al Parlament complementa aquest model més flexible. L’ús adequat de la intel·ligència artificial pot ser beneficiós: "El foc pot servir per calentar-se o per cremar una ciutat. Tot depèn de la instància amb la que es faci servir." 4. Eliminació dels pisos turístics a partir de 2028 La segona part de l’entrevista se centra en la decisió de l’Ajuntament de Cornellà d’eliminar els pisos turístics l’any 2028: No es donaran noves llicències de pisos turístics. Les llicències vigents caducaran el 2028 i no es renovaran. Segons el síndic, els pisos turístics: Són una activitat econòmica que, en abstracte, s’ha de respectar. Però s’ha vist que distorsionen la convivència en moltes comunitats de veïns: Incompliment de normes internes i de convivència. Manca de respecte pel descans dels veïns. Sobrecàrrega en el manteniment d’elements comuns. Sovint hi ha confusió sobre si un pis té o no llicència, cosa que complica les reclamacions veïnals. Amb la desaparició dels pisos turístics a la ciutat: S’elimina el dubte sobre l’existència de llicències. Es reforça la convivència i la tranquil·litat a les comunitats de veïns. 5. Altres fonts de conflicte de convivència El síndic recorda que els problemes de convivència no provenen només dels pisos turístics: Pisos de temporada. Ocupacions en determinats immobles. Alguns casos de lloguer social que generen conflictes veïnals. Sorolls per festes, concerts o activitats d’oci (fins i tot en festes majors o locals d’esbarjo). Davant d’això: Les administracions han de prendre mesures per protegir la convivència. No es tracta d’anar contra les activitats econòmiques, sinó de corregir-ne les conseqüències negatives quan: Són dolentes per a la convivència. Poden ser perilloses. 6. Respecte, drets i deures ciutadans L’entrevista conclou insistint en la idea de respecte mutu: Les nostres llibertats individuals acaben on comencen els drets dels altres. Les polítiques públiques han d’assegurar: Equilibri entre activitat econòmica i descans veïnal. Protecció dels ciutadans que han invertit en el seu habitatge i esperen una convivència digna. En resum, el síndic defensa: Una administració garantista, proactiva i propera, recolzada per noves tecnologies. I un model de ciutat on la convivència i el respecte entre veïns siguin prioritaris davant d’activitats que generen conflictes com els pisos turístics.

  • 15'

    #2114 - L'Entrevista del 14/11/2025 - XBC

    Context i protagonistes Espai de L'Entrevista a Ràdio Cornellà amb el director de la Biblioteca Teresa Pàmies, Roger Canyada, per repassar l’agenda d’activitats dels pròxims 15 dies de la xarxa de biblioteques. "És una activitat oberta a tota la ciutadania." Trobada de clubs de lectura amb Marta Orriols Quan i on: 18 (18.30 h), a l’Auditori de Sant Ildefons. Què: trobada anual de clubs de la xarxa amb l’autora Marta Orriols; oberta a tothom. Lectures prèvies als clubs: Aprendre a parlar amb les plantes i el seu primer recull de contes (ideal per introduir-se a la seva obra). "Tindrem l'oportunitat de xerrar amb ella i fer-li preguntes sobre els seus llibres." Mostra del còmic i tallers a la Teresa Pàmies Exposicions: Mostra recent sobre Schulz (pare de Snoopy). Nova exposició: La petita gènia, d’Álvaro Ortiz: dos tòtems que expliquen el procés creatiu. Taller “Com fer un còmic en set passos” amb Roger Rupman: Dia 25 (18.00 h). A partir de 12 anys. Inclou el seu “cànon” de còmics i el procés complet, de la idea a la publicació. Inscripció prèvia. "Cal inscripció prèvia; les places són limitades." La resta de biblioteques també programen exposicions, tallers i conferències de la mostra al novembre: consulteu biblioteques.cornella.cat. Projecte europeu contra la desinformació: Learn to Check Participants: 150 biblioteques d’Europa (50 Espanya, 50 Portugal, 50 Irlanda). A Cornellà hi participen la Central i la Teresa Pàmies. Taller juvenil gamificat “manipulator” (amb nexes): Dia 20 (18.00 h). A partir de 12 anys. Joc de cartes per detectar informacions certes vs. falses. Inscripció prèvia. Objectiu: capacitar joves (i també gent gran) per verificar allò que reben al mòbil i a l’ordinador. Memòria històrica amb L'Avenç de Cornellà Dia 27 (dijous), a la Teresa Pàmies: xerrada del cicle sobre memòria del franquisme a Cornellà. Tema: memòria democràtica a les escoles dels darrers 50 anys amb professors en actiu i jubilats. Altres cites destacades a la xarxa Biblioteca de Sant Ildefons (avui, 19.00 h): xerrada sobre IA i creativitat. Participació al Festival Barretina: xerrada de Javier Parra sobre Chuck Palahniuk (autor de El Club de la Lluita; al club s’ha llegit també Cançó de bressol). Biblioteca de Sant Ildefons: Dia 20 (18.00 h): xerrada vinculada a la Marató de 3CAT sobre el càncer. Amb inscripció. Cinefòrum en francès: projecció de Le Consentement (basada en l’obra de Vanessa Springora) i debat pel Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Dia 27 (18.00 h): taller tecnològic per crear vídeos per a Instagram i TikTok. Amb inscripció. Informació pràctica Moltes activitats requereixen inscripció prèvia per aforament limitat. Programació completa i actualitzada: biblioteques.cornella.cat.