#2146 - L'Entrevista del 2/12/2025 - Espai Català
La locutora de *L'Entrevista* dona la benvinguda a Neus Ortiz i Helena Estalella, del Servei Local de Català de Cornellà, i avança que parlaran del calendari d’inscripcions i de l’oferta de nous cursos de català per al proper trimestre a partir del gener.
S’expliquen les dates d’inscripció als cursos de català (del 16 al 19 de desembre) i es detalla el funcionament del **torn preferent** del dia 16 per als alumnes dels últims 12 mesos. Es matisa que, tot i que els antics alumnes poden inscriure’s també els dies 17, 18 i 19, és recomanable aprofitar el dia 16 per tenir més opcions d’horari.
Es descriu com es reparteix el **torn general**: el 17 de desembre es reserven les inscripcions per als nivells **Inicial i Bàsic 1** (els més demandats), i els dies 18 i 19 per a la resta de nivells fins a Suficiència. Es confirma que aquest trimestre s’ofereixen **22 cursos** (23 si es compta el C2, que té calendari propi) i que l’oferta s’ha ampliat respecte l’any anterior.
S’explica que hi ha **cursos de tots els nivells i mòduls**, excepte Intermedi 3, amb èmfasi en els 5 grups de Bàsic 1. Es remarca que a **cpnl.cat** es poden consultar horaris, franges, si el curs és presencial o en línia, i es recorda que les inscripcions comencen el 16 de desembre.
S’adverteix que qui no hagi fet cursos amb el Servei Local de Català però tingui coneixements previs ha de demanar una **prova de determinació de nivell**. Es garanteix el retorn de la prova fins a l’11 de desembre. Es descriuen dues modalitats de prova: una més oral per a nivells bàsics i elementals, i una combinada oral-escrita per a intermedis i suficiències. La prova dura aproximadament 30 minuts i pot fer-se **presencialment** o **en línia**, amb una trucada prèvia per valorar l’oralitat en el cas telemàtic.
Es canvia de tema per presentar els **tallers de sensibilització sobre la llengua catalana** que ofereix el Servei Local de Català. Neus Ortiz explica que són activitats que ja fa anys que es fan dins del CPNL i que a Cornellà s’hi treballa de manera continuada des dels cursos 2021-2022, acumulant una experiència significativa en sensibilització lingüística.
Es detalla que els tallers duren entre **2 i 4 hores**, adaptats a cada àmbit i col·lectiu, i que el seu objectiu general és crear un **espai de reflexió** sobre l’ús de la llengua en el context laboral. Segons el sector, es prioritzen aspectes diferents. En l’àmbit de la salut, per exemple, es treballen els **drets dels pacients**, l’**empatia** i la necessitat de compartir llengua amb la persona atesa, especialment perquè es troba en una situació de vulnerabilitat.
S’explica que en els darrers anys s’ha treballat especialment en l’**àmbit educatiu**, amb sessions per a mestres, AFES i monitors de menjador. Amb aquests darrers s’ha fet una feina intensa, en col·laboració amb el **Departament d’Educació** i l’Ajuntament, en el marc del **pla educatiu d’entorn** que abasta tota la ciutat de Cornellà.
Neus Ortiz descriu el contingut dels tallers per a monitors de menjador: es reflexiona sobre el **paisatge lingüístic** de les escoles i la presència de múltiples llengües. Es treballa la importància de **reconèixer i valorar totes les llengües** dels alumnes, ja que aquest reconeixement ajuda que els infants també valorin més el català i la diversitat lingüística global.
S’aclareix que, tot i que els tallers fomenten sobretot l’ús del català, també treballen **actituds d’obertura** cap a altres llengües. Es posa l’èmfasi en els **hàbits lingüístics** i en el paper dels monitors per donar continuïtat a la feina de l’escola en l’àmbit de la llengua, especialment ajudant els alumnes a adquirir el **registre col·loquial i informal** del català.
Es reflexiona sobre el fet que, tot i que els alumnes entenen el català a l’aula, sovint deixen de parlar-lo quan surten, cosa que dificulta adquirir **fluïdesa** real. Es recorda que a l’**àrea metropolitana** (Cornellà, Baix Llobregat) l’ús social del català ha disminuït, mentre que el coneixement ha augmentat molt. Els tallers volen crear **espais on el català sigui necessari** i donar eines als professionals per mantenir-lo com a llengua de relació habitual.
Neus comenta que han treballat amb escoles de diferents barris i que el perfil d’alumnat és similar: molta població d’origen divers i poc ús del català a casa. Als tallers es proporcionen **activitats per fomentar l’ús oral**, es treballa el **llenguatge no verbal** i es dona espai perquè els participants expressin **dificultats, neguits i prejudicis**, que sovint es desfan simplement compartint-los i parlant-los en grup.
Es treballa el context sociolingüístic del territori amb dades sobre extensió i coneixement de la llengua, però sobretot es convida els assistents a situar-s’hi: d’on provenen ells i les seves famílies, què parlaven, on han après el català. Es reflexiona sobre **com i quan aprenem una llengua** i sobre què vol dir realment **“saber” una llengua**, posant exemples de persones que parlen perfectament però no han après a escriure. Aquest debat ajuda a trencar visions rígides i complexos sobre el domini lingüístic.
Responent sobre el volum de tallers, Neus explica que des de 2021-2022 han entrat a **10 centres educatius**, han treballat amb entitats com el **Club Sant Feliu Sant Tildefons**, amb tècnics i educadors del **Departament de Joventut**, i amb persones del **servei de primera acollida** a través del mòdul de societat per a l’arrelament. De cara al futur, es vol continuar i **ampliar àmbits**, especialment dins l’Ajuntament, en el marc del **Pacte Nacional per la Llengua**.
S’exposa que els tallers també s’adrecen a **emprenedoria, empreses i comerços**, tot i que amb aquests últims és més fàcil treballar a través d’**associacions de comerciants**. En aquests casos, es tracten temes com els **drets dels consumidors** i es proporcionen recursos lingüístics. També es col·labora amb **entitats de cultura popular** per crear **xarxes d’acompanyament** i fomentar que colles i associats acullin els alumnes dels cursos de català amb sensibilitat lingüística.
La locutora destaca les “noves maneres d’arribar a la ciutadania” a través d’aquests tallers i agraeix la participació de Neus Ortiz i Helena Estalella. Es recorda que tornaran al programa d’aquí 15 dies, probablement amb un contingut especial de Nadal, i es tanca l’entrevista posant en valor la feina del Servei Local de Català i el nivell de les seves col·laboracions radiofòniques.
Presentació i objectiu de l’entrevista
*L’episodi de L'Entrevista a Ràdio Cornellà se centra en l’oferta de cursos de català i en els tallers de sensibilització lingüística del Servei Local de Català de Cornellà, amb la participació de Neus Ortiz (responsable del Servei) i Helena Estalella* (tècnica de comunicació).
Inscripcions als cursos de català (segon trimestre)
Calendari i torns d’inscripció
- Període d’inscripcions: del 16 al 19 de desembre.
- Torn preferent (16 de desembre): reservat per a persones que han fet algun curs de català en els últims 12 mesos.
- Torn general (17-19 de desembre): obert a tothom, però organitzat per nivells:
- 17 de desembre: inscripcions només per als nivells Inicial i Bàsic 1 (els més demandats). - 18 i 19 de desembre: inscripcions per a la resta de nivells, de Bàsic 2 fins a Suficiència.
Idea clau: el torn preferent no es perd si no s’hi assisteix, però com més aviat es fa la inscripció, més possibilitat hi ha d’escollir horaris.
Oferta de cursos i nivells
- Aquest segon trimestre s’ofereixen 22 cursos (el C2 és semestral i té un calendari diferent).
- Hi ha cursos de tots els nivells i mòduls, excepte Intermedi 3.
- Distribució orientativa:
- 2 cursos inicials. - 5 cursos de Bàsic 1, ja que és el mòdul amb més demanda. - Continuïtat amb Bàsic 2, Bàsic 3, Elementals, Intermedis i Suficiències.
- Modalitats: cursos presencials i també alguns en línia.
- Tota la informació d’horaris i formats es pot consultar a cpnl.cat.
Prova de nivell per a nous alumnes
Qui l’ha de fer i fins quan
- Persones que no han fet mai un curs amb el Servei Local de Català però ja tenen coneixements de català.
- Han de demanar una prova de determinació de nivell per començar en el punt adequat.
- El Servei garanteix el retorn de la prova fins al dia 11 de desembre; després d’aquesta data ho intenten, però no ho poden assegurar.
Com funciona la prova de nivell
- Durada aproximada: uns 30 minuts si es fa presencialment.
- Dues tipologies principals:
- Per a nivells bàsics i elementals: proves basades sobretot en l’oralitat (fluïdesa, capacitat d’expressar-se). - Per a intermedis i suficiències: combinació de part oral i part escrita, segons els continguts dels cursos.
Modalitats: en línia i presencial
- En línia:
- Primer, trucada prèvia per valorar el nivell d’expressió oral. - Després, prova escrita en línia mitjançant una aplicació, amb dia i hora acordats.
- Presencial:
- La persona va al centre i fa tota la prova seguida (oral + escrita, si escau).
“És molt àgil”, remarquen, per subratllar que la prova no és feixuga i està pensada per facilitar l’accés als cursos.
Tallers de sensibilització lingüística
Objectiu general i format
- Els tallers són una activitat de sensibilització sobre la llengua catalana que el CPNL ofereix des de fa anys.
- A Cornellà, s’hi treballa amb continuïtat des dels cursos 2021-2022.
- Durada flexible: entre 2 i 4 hores, segons l’àmbit i la disponibilitat dels col·lectius.
- Objectiu central:
- Crear un espai de reflexió sobre l’ús que fem de la llengua en el nostre context laboral. - Analitzar quin paper hauria de tenir el català i com es pot potenciar.
Adaptació als diferents àmbits
Els tallers s’adapten al sector i als participants:
- Àmbit de la salut:
- Es posa l’accent en els drets dels pacients. - Es treballa la relació entre empatia, llengua i atenció sanitària. - Es remarca que la llengua pròpia de la persona és clau per entendre i atendre bé un pacient en situació de vulnerabilitat.
- Àmbit educatiu (escoles i monitors de menjador):
- És el camp en què més han treballat els darrers anys. - Col·laboren amb Departament d’Educació i Ajuntament, dins del pla educatiu d’entorn que abasta tota la ciutat. - Han fet sessions per a claustres de professorat, AFES i monitors de menjador.
Treball amb monitors de menjador i comunitat educativa
Paisatge lingüístic i valoració de totes les llengües
- Amb monitors de menjador, l’objectiu és reflexionar tant sobre la llengua catalana com sobre el paisatge lingüístic del centre.
- Es posa èmfasi en:
- Reconèixer totes les llengües presents a l’escola, especialment les dels infants. - Entendre que valorar la llengua pròpia dels alumnes ajuda que ells mateixos valorin les altres llengües, inclòs el català.
Català, actituds i hàbits
- Els tallers volen fomentar l’ús del català, però treballant sobretot:
- Actituds: obertura, reconeixement de la diversitat lingüística i sensibilitat envers la llengua dels altres. - Hàbits: mantenir el català en les interaccions quotidianes, no canviar automàticament de llengua.
- El paper dels monitors:
- No són docents, però tenen un rol clau en la continuïtat lingüística fora de l’aula. - Ajuden els alumnes a adquirir el registre informal i col·loquial del català, imprescindible per manejar-se amb naturalitat.
Fluïdesa i espais d’ús
- A l’escola, els alumnes entenen el català, però sovint deixen de parlar-lo fora de l’aula.
- Això dificulta l’adquisició de la fluïdesa necessària per poder triar lliurement la llengua en cada context.
- Es constata que:
- El coneixement de la llengua és alt (al voltant d’un 97-98% de comprensió). - El problema principal és la manca d’espais on el català sigui necessari i habitual.
Context sociolingüístic de Cornellà i àrea metropolitana
Diversitat i dades d’ús
- Es recorda que Cornellà forma part de l’àrea metropolitana, on:
- L’ús social del català ha baixat, segons l’Enquesta d’usos lingüístics. - En canvi, el coneixement del català ha augmentat, perquè la població aprèn la llengua a l’escola.
- Treballen amb escoles de diferents barris (Sant Ildefons, El Meda, Guevarra, El Padró…) i observen que:
- El perfil d’alumnes és força similar. - Hi ha molta població d’origen divers i poques famílies que utilitzin el català a casa.
Recursos i treball als tallers
- Als tallers es proporcionen eines i recursos per fomentar l’ús oral del català:
- Activitats dirigides per promoure converses en català. - Treball sobre llenguatge no verbal i estratègies comunicatives.
- Es dedica molt de temps a escoltar els participants:
- Que expressin neguitats, dificultats i prejudicis. - Molts prejudicis es desmunten simplement parlant-ne i compartint experiències.
Treball sobre la biografia lingüística i què vol dir “saber una llengua”
Dades, migracions i experiències personals
- Es presenten dades demogràfiques i migratòries i es demana als assistents que:
- Expliquin d’on són ells, els seus pares i avis. - Recordin quines llengües parlaven a casa i com han après el català.
- Es posa en relleu que:
- Moltes persones que van arribar als anys 70-80 no van estudiar català a l’escola. - Moltes han après el català al carrer o de grans, fins i tot per poder ajudar els nets.
Reflexió sobre competències lingüístiques
- Es planteja la pregunta: “Què vol dir saber una llengua?”
- Es debat si cal dominar les quatre competències (parlar, escriure, entendre oralment i llegir) per considerar que una persona “sap” una llengua.
- Exemples compartits als tallers:
- Persones grans, com algunes àvies que no van aprendre a escriure, parlen perfectament una llengua però no en dominen l’escriptura. - Es qüestiona si això implica que “no saben” la llengua, i es conclou que aquesta visió és molt reduccionista.
Aquestes converses “mouen coses” i ajuden a canviar percepcions i trencar complexos sobre el domini lingüístic.
Àmbits on s’han fet tallers i perspectives de futur
Àmbits on ja s’hi treballa
Des del curs 2021-2022, el Servei Local de Català ha fet tallers de sensibilització en:
- Monitoratge de menjador:
- Han entrat a 10 centres educatius de diferents barris de la ciutat.
- Entitats i clubs esportius:
- Per exemple, amb el Club Sant Feliu Sant Tildefons.
- Departament de Joventut de l’Ajuntament:
- Sessions amb tècnics i educadors del departament.
- Servei de primera acollida:
- A través del mòdul de societat, per a persones que fan la formació d’arrelament.
Ampliació d’àmbits
- De cara al futur, es vol continuar i ampliar els àmbits de treball:
- Treballar amb més intensitat dins l’Ajuntament. - Emmarcar-se en el Pacte Nacional per la Llengua, on les sessions de sensibilització lingüística són una peça important.
- Altres sectors on també s’han fet o es volen fer tallers:
- Emprenedoria i empreses: proporcionant recursos lingüístics i de comunicació. - Comerços i associacions de comerciants: - És un àmbit difícil d’organitzar individualment, per això es treballa a través d’associacions. - Es tracta qüestions com els drets dels consumidors en l’àmbit lingüístic. - Entitats de cultura popular: per crear xarxes d’acompanyament lingüístic i implicar colles i associats en l’acollida dels alumnes dels cursos de català.
La idea final és “intentar arribar a tot arreu on ens deixin” i aprofitar tots els espais on hi ha contacte amb la ciutadania.
Cloenda de l’entrevista
- L’entrevista es tanca recordant que:
- Les inscripcions als cursos de català comencen el 16 de desembre. - El Servei Local de Català tornarà al programa d’aquí a 15 dies, previsiblement amb un contingut especial de Nadal.
- La conductora del programa destaca que el nivell de les seccions del Servei Local de Català és sempre molt alt, i agraeix la feina de Neus Ortiz i Helena Estalella pel foment i la defensa de la llengua catalana a la ciutat.

