Tots els episodis · 2025

2354 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

193-216 de 2354
  • Cita Flamenca del 29/11/2025 - episode art
    Cita Flamenca

    Cita Flamenca del 29/11/2025

    Espai monogràfic que presenta amb rigor el cant per dret i les arrels del flamenc, donant a conèixer al cantaor, “pal” del cant que interpreta, així com el “tocaor” que l’acompanya. Intermitentment i segons l’ocasió, aniversari del naixement o nou enregistrament discogràfic ens fem ressó de la biografia d’algun cantaor, presentant simultàniament les seves cançons.

  • Nostra Dansa del 29/11/2025 - episode art
    Nostra Dansa

    Nostra Dansa del 29/11/2025

    Programa més antic de Ràdio Cornellà dedicat a la sardana, la música de cobla i la cultura popular. Tots els dissabtes de 9 a 11 del matí. L'Equip del programa el formen en Roger Cunill, na Laia Diez, en Kiko Belinchón i en Roger Marín.

  • Era Vinil del 28/11/2025 - episode art
    Era Vinil

    Era Vinil del 28/11/2025

    A Era Vinil podràs escoltar sencers els millors temes de les dècades 70, 80 i 90. Un recorregut per la nostra història musical més recent.

  • #2144 - L'Entrevista del 28/11/2025 - XBC - episode art
    L'Entrevista
    17'

    #2144 - L'Entrevista del 28/11/2025 - XBC

    Compromís de les biblioteques amb la salut comunitària Espai: L'Entrevista, a Ràdio Cornellà Convidat: Rubén Sencerric, director de la Biblioteca Sant Ildefons Tema central: El paper de la xarxa de biblioteques de Cornellà en la salut comunitària i la lluita contra la soledat no desitjada i els problemes de salut mental. 1. Les biblioteques com a espais comunitaris • Les biblioteques municipals han deixat de ser només llocs on agafar llibres per esdevenir espais d’interacció social i activitats diverses. • Formen part d’una estratègia municipal on un dels eixos principals dels seus plans d’acció és la salut comunitària. • Cada setmana s’hi fan activitats que van més enllà del foment de la lectura i la cultura. "Les biblioteques som, o cada vegada més som, espais comunitaris" 2. Col·laboració amb l’atenció primària i entitats de salut 2.1. Xerrades i tallers amb els CAPs • El 2025 la xarxa de biblioteques haurà programat 19 xerrades i tallers pràctics amb professionals dels centres d’atenció primària del municipi. • Temàtiques adreçades a públics diversos: - Salut muscular i corporal - Salut bucodental - Nutrició i benestar emocional - Addiccions - Sexualitat - Documents de voluntats anticipades 2.2. Cornellà Cuida i dependència • Col·laboració amb la Fundació per a l'Atenció a Persones Dependents de la Ciutat i el projecte Cornellà Cuida. • A la Biblioteca Clara Campoamor s’ha fet una xerrada sobre la llei de dependència, adreçada sobretot a: - Persones cuidadores de familiars dependents que encara viuen a casa. - Informació sobre com cuidar millor i quines ajudes es poden sol·licitar. 2.3. Associació contra el càncer i La Marató • Col·laboració amb l’Associació Espanyola contra el Càncer de Cornellà. • S’han programat xerrades vinculades a La Marató, dedicada enguany al càncer: - Una xerrada ja feta a la Biblioteca Sant Ildefons. - Una altra prevista a la Biblioteca Marta Mata. Les biblioteques actuen com a altaveu perquè la informació en salut arribi a la ciutadania per canals més propers i quotidians. 3. Salut mental i soledat no desitjada 3.1. Dia Mundial de la Salut Mental • Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental (octubre), les biblioteques es van sumar a la programació especial de la ciutat. • Durant el mes d’octubre es van organitzar 11 activitats relacionades amb salut mental: - Xerrades especialitzades sobre salut mental. - Una hora del conte a la Biblioteca Clara Campoamor per sensibilitzar els infants. - Tallers familiars per entendre i acompanyar els joves (3 sessions a la Biblioteca Teresa Pàmies). 3.2. Treball sobre la soledat no desitjada • Les biblioteques s’han sumat a diverses iniciatives sobre soledat no desitjada, entesa com un problema que pot afectar totes les edats, no només persones grans. • Es destaca que la literatura científica confirma que infants, joves i persones nouvingudes també en poden patir. 3.3. Programa “Altres Veus” a la Biblioteca Marta Mata • La Biblioteca Marta Mata s’ha adherit al programa Altres Veus, impulsat per la Diputació de Barcelona. • Es tracta de conferències presencials amb experts per promoure la reflexió comunitària sobre temes d’actualitat, en aquest cas la soledat no desitjada. • Activitat realitzada al mes de novembre. 4. El club de teixit “Filillana”: artteràpia i comunitat 4.1. Objectius i funcionament • A la Biblioteca Sant Ildefons s’ha creat el club de teixit “Filillana”, iniciat el mes de novembre. • Funciona de manera similar a un club de lectura, però l’eix és el ganxet en lloc d’un llibre. • Objectiu principal: - Crear un espai segur de trobada per a persones que pateixen problemes de salut mental o soledat no desitjada. - Facilitar la compartició d’experiències en un ambient de confiança. - Aprofitant una activitat manual com a eina artterapèutica. La tècnica del ganxet esdevé una excusa per crear vincles, recuperar espais de trobada i combatre l’aïllament. 4.2. Recuperar les trobades tradicionals • Es fa un paral·lelisme amb les antigues trobades de dones per cosir, fer encaix de bolillos o altres tècniques de costura. • Aquestes trobades servien per: - Conversar - Compartir vivències - Crear xarxes de suport informal • Ara es vol recuperar aquest esperit en un context on la vida digital sovint supera la presencial. 4.3. Projecte comunitari final • El club preveu que, al final del “curs”, es creï una peça comunitària a partir del treball individual de cada participant. • Model semblant al patchwork: - Cada persona elabora la seva peça individual. - El resultat final serà una obra col·lectiva que quedarà a la Biblioteca Sant Ildefons. • La forma final encara no està decidida: dependrà de la creativitat i la tècnica de les persones participants. 4.4. Perfil de participants i derivacions • El grup està pensat per a unes 10–12 persones; en el moment de l’entrevista ja n’hi ha unes 10 i encara hi ha places. • No s’ha fet una difusió oberta com en altres activitats: - La participació és mitjançant derivació professional, dins del marc de la prescripció social. • Entitats i serveis que deriven participants: - CAP Sant Ildefons - CAP La Gavarra - Residència Teresa Durant - Salut Mental Catalunya El club “Filillana” forma part de la prescripció social, integrant la biblioteca en els circuits d’atenció a la salut mental. 5. Servei d’atenció psicològica i programes per a joves 5.1. Espai Àncora a les biblioteques • La Biblioteca Central i la Biblioteca Teresa Pàmies ofereixen un espai d’atenció dins del programa Espai Àncora, gestionat per Salut Mental Catalunya. • És un servei d’atenció psicològica adreçat a: - Joves majors de 16 anys - Persones adultes - Gent gran És a dir, s’adreça al conjunt de la ciutadania. • Horaris d’atenció a les biblioteques: - Biblioteca Central: dijous, de 10 a 14 h - Biblioteca Teresa Pàmies: dimecres, de 10 a 14 h • La biblioteca només n’és espai d’acollida; la gestió de cites i el servei depenen de Salut Mental Catalunya. • Per demanar cita o informació cal escriure a: [email protected] 5.2. Programa Xarxa Jove de Salut Mental Catalunya • A la Biblioteca Central també s’hi organitzen activitats de la Xarxa Jove de Salut Mental Catalunya, orientades a: - Joves majors de 16 anys i les seves famílies. • Objectiu: afavorir el procés de recuperació i l’empoderament de les persones joves amb problemes de salut mental. • Funcionament: - Cada dos dimecres, a les 17.30 h. - Cal inscripció prèvia. - Un dimecres: sessió de cinema. - El següent dimecres: jocs de taula. • Tota la informació es pot consultar a: - Web: biblioteques.cornella.cat - Xarxes socials de la xarxa de biblioteques. 6. Calendari d’advent literari i programació de Nadal 6.1. Tancament d’any i valoració del 2025 • Aprofitant el final d’any, les biblioteques fan balanç de les accions dutes a terme, destacant especialment la línia de salut comunitària. • L’entrevista vol subratllar aquesta vessant social i de salut de les biblioteques de Cornellà. 6.2. Calendari d’advent literari • A partir de l’1 de desembre, la xarxa de biblioteques llança el seu calendari d’advent literari a Instagram. • Cada dia es publicarà una recomanació literària, amb una selecció molt diversa: - Llibres infantils - Literatura per a adults - Obres de coneixements i temàtiques variades - Poesia, teatre, narrativa i assaig • Idees útils tant per a: - Regals de Nadal - Com per aprofitar els dies de festa per desconnectar i llegir. 6.3. Activitats de Nadal a les biblioteques • Durant el mes de desembre també s’ha programat un ampli ventall d’activitats nadalenques al conjunt de biblioteques. • No s’entra en detall en aquesta entrevista, ja que s’anunciaran en un proper programa. Es reforça la idea de la biblioteca com a espai cultural, educatiu i de benestar emocional per a totes les edats. 7. Idees clau del programa • Les biblioteques municipals de Cornellà s’han consolidat com a agents de salut comunitària, no només culturals. • Hi ha una forta col·laboració amb els CAPs, entitats sanitàries i socials (com Salut Mental Catalunya i la Fundació per a l’Atenció a Persones Dependents). • Es treballa intensament sobre salut mental i soledat no desitjada, amb programes específics, tallers i espais de trobada. • Iniciatives com el club de teixit “Filillana” exemplifiquen l’ús de la prescripció social i les activitats artístiques per combatre l’aïllament. • Serveis com l’Espai Àncora i la Xarxa Jove de Salut Mental Catalunya apropen l’atenció psicològica i el suport a joves i adults en un entorn proper i accessible. • El calendari d’advent literari i la programació de Nadal reforcen la biblioteca com a lloc de lleure, cultura i cura personal.

  • Bon dia! del 28/11/2025 - episode art
    Bon dia!

    Bon dia! del 28/11/2025

    Comença el dia amb el millor ritme. 4 hores d’èxits d'actualitat, els clàssics de sempre i butlletins d'informació local a les hores en punt.

  • Era Vinil del 27/11/2025 - episode art
    Era Vinil

    Era Vinil del 27/11/2025

    A Era Vinil podràs escoltar sencers els millors temes de les dècades 70, 80 i 90. Un recorregut per la nostra història musical més recent.

  • Inquietuds del 26/11/2025 - episode art
    Inquietuds
    31'

    Inquietuds del 26/11/2025

    Un programa que porten a terme persones amb interessos socials, on s’entrevista a diferents personatges donant visibilitat a temes actuals. Acompanyat de música i poesia.

  • #2143 - L'Entrevista del 27/11/2025 - Salut - CAS Fontsanta - episode art
    L'Entrevista
    27'

    #2143 - L'Entrevista del 27/11/2025 - Salut - CAS Fontsanta

    Resum general En aquesta emissió de L'Entrevista a Ràdio Cornellà, el programa de salut se centra en la son, la seva importància per a la salut global i les estratègies de higiene del son per millorar el descans. La convidada és la doctora Yesenia García del CAS Font Santa, que explica de manera clara què passa al cervell quan dormim, quantes hores necessitem segons l’edat i com identificar i abordar possibles trastorns del son, especialment l’insomni. La conversa combina explicació científica, exemples quotidians i consells pràctics per a totes les edats, amb especial atenció als infants, a les persones que fan torns nocturns i a qui es desperta cansat de forma repetida. 1. Què és el son i per què és tan important? 1.1. Funció del son en el nostre organisme • El son es defineix com un estat natural de repòs recurrent, que: - Regula, reorganitza i restableix funcions físiques i psicològiques. - És essencial per a rendir, estar actius i mantenir la salut i el benestar. • Ja no es veu el son com un “apagament” del cervell, sinó com un procés actiu i complex: - El cervell està molt actiu durant la nit. - Es fan funcions que només es poden donar mentre dormim. "Nuestra calidad del día también depende de cómo hayamos dormido." • Les associacions del son recomanen aproximadament 6–8 hores diàries perquè el son sigui realment reparador. 1.2. Fases i cicles de son: no REM i REM La doctora explica la divisió clàssica del son en fase no REM i fase REM, que s’alternen en cicles al llarg de la nit: • Fase no REM (tres etapes principals): - Etapa 1: transició de la vigília a la son; somnolència inicial. - Etapa 2: son lleuger; el cos es relaxa, els músculs es destensen, la persona ja està adormida. - Etapa 3: son profund, on es duen a terme la majoria de processos essencials de reparació i recuperació corporal. • Fase REM: - Fase dels moviments oculars ràpids. - És on apareixen els somnis més vius i les pesadilles, plenes d’emoció i fàcils de recordar. • Un cicle complet de son inclou fase no REM + REM, i: - Necessitem que es repeteixi 4–5 vegades per nit. - Això sol passar en nits de 6–7 hores de son. 2. El rellotge biològic i la melatonina 2.1. Cicle son-vigília i la llum • El nostre organisme funciona amb un cicle son-vigília molt marcat per la llum: - Quan hi ha llum, el cervell activa substàncies com orexines, dopamina, acetilcolina i cortisol per mantenir-nos desperts i enèrgics. - Hi ha un sistema inhibidor, amb el GABA com a neurotransmissor principal, que apaga la vigília i facilita l’entrada al son. • La retina detecta la llum i envia informació a l’hipotàlem, que regula aquest rellotge intern o ritme circadià. 2.2. Melatonina i efecte de les pantalles • Quan es fa fosc, el cervell segrega melatonina, una hormona clau per: - Produir sensació de fatiga saludable. - Preparar el cos per anar a dormir. • La vida moderna altera aquest mecanisme: - Llum artificial, pantalles, televisió, mòbils i hiperestimulació fan que el son s’endarrereixi i es retalli. - Fa cent anys, sense tantes fonts de llum, el son seguia més naturalment el ritme de la llum solar. 3. Necessitats de son segons l’edat 3.1. Infants • Els infants necessiten més hores de son i una hora d’anar a dormir primerenca: - Idealment, haurien d’estar dormint cap a les 20 h. - Així aprofiten els pics de melatonina i es poden fer processos essencials de: - Neteja del cervell. - Memorització i consolidació d’aprenentatges. - Atenció i regulació emocional. • La doctora alerta que, per la hiperestimulació (pantalles, deures tard, etc.), - Els infants s’estan anant a dormir massa tard, amb conseqüències sobre el seu desenvolupament. 3.2. Adults i persones grans • Adults: - Solen tenir nits més curtes per feina, obligacions familiars i ritme de vida. - Molta gent força el cos a dormir menys per “guanyar hores” al dia. • Persones grans: - Tenen un son més fragmentat, amb més despertars nocturns. - La càrrega física diària és menor, i sovint no requereixen tantes hores per recuperar-se. - Tot i així, és clau educar en higiene del son també en aquesta etapa per millorar la qualitat del descans. 4. Quan ens llevem més cansats: trastorns del son 4.1. Despertar cansat i sospita d’alteracions • Si ens llevem un dia puntual més cansats del que vam anar a dormir, pot ser degut a: - Un virus, una preocupació, un examen, una entrevista, etc. • Però si aquesta sensació és frequent i sostinguda en el temps: - Es comença a sospitar un trastorn del son. - Cal escoltar el pacient, revisar la seva rutina diària, antecedents familiars i preocupacions. 4.2. Insomni: quan parlem de trastorn? • Després de la pandèmia s’han detectat més processos d’angoixa i depressió, amb augment de trastorns del son, especialment insomni. • Es considera que podem estar davant d’un insomni clínicament rellevant quan: - Hi ha mala qualitat o menys hores de son. - El problema es dona més de 3 vegades per setmana. - I dura més de 3 mesos. • El diagnòstic requereix qüestionaris específics i una història clínica completa. 4.3. Son invertit i torns nocturns • Hi ha persones que: - S’estan despertes a la nit i dormen al matí. - Tenen un son lleuger, en forma de duermevela, sense descans profund. • La doctora ho relaciona amb els ritmes circadians i el rellotge biològic: - El cos està dissenyat per estar despert amb llum i dormir amb foscor. • Professions amb torns (metges, infermeres, policies, bombers…) i joves que es queden fins tard amb el mòbil: - S’adapten fins a cert punt, però el son de dia no és tan reparador com el de nit. - A llarg termini pot deixar un “saldo en vermell” crònic. - Molts treballadors en torns acaben tenint alteracions del son persistents, fins i tot després de jubilar-se. 5. Tractament dels trastorns del son 5.1. Es poden tractar sempre? • En la majoria de casos, sí es poden tractar: - Es fa una investigació global de la situació de la persona. • Es revisen: - Entorn de son: temperatura de l’habitació, llum, soroll. - Hàbits d’alimentació i horaris. - Costums d’anar a dormir (pantalles, rutines, consum de substàncies, etc.). - Situació laboral i familiar. - Altres malalties associades. • Inicialment es pensava que els trastorns del son eren sempre secundaris a altres malalties, però ara es tracten també com a entitats pròpies, perquè poden persistir encara que la malaltia inicial es curi. 5.2. Eix del tractament: higiene del son • L’eina principal no són les pastilles, sinó la higiene del son: - Un conjunt de requisits i hàbits per facilitar que el son s’iniciï, es mantingui i sigui de bona qualitat. • La medicació per dormir no és la primera opció i, si cal, sempre ha de ser prescrita per professionals (metge de capçalera, neuròleg, psiquiatra). 6. Higiene del son: consells pràctics 6.1. Canviar la mirada: el son comença al matí • La doctora proposa trencar el mite que només importen les dues hores abans d’anar a dormir: - Tot el que fem durant el dia influeix en la qualitat del son nocturn. • La rutina matinal és clau: - El despertar no és un interruptor on/off; el cervell necessita un temps per activar-se. 6.2. Rutina per al matí • Primers 30 minuts en despertar-se: - Despertar-se a poc a poc, sense saltar del llit de cop. - No agafar el mòbil de seguida. - Evitar entrar a xarxes socials (TikTok, Facebook, WhatsApp) o respondre trucades immediates. • Exposició a la llum natural: - Intentar despertar-se quan està a punt de clarejar. - Exposar-se a la llum del matí i també a la de la tarda per regular el cicle son-vigília. • Alimentació i begudes: - Esperar aproximadament una hora després de despertar-se per fer el primer àpat. - Primer de tot, aigua per hidratar-se i activar funcions cel·lulars. - Cafè i altres estimulants: millor no prendre’ls de seguida; deixar passar una mica de temps. • Dutxa: - Una dutxa que acabi amb aigua una mica més freda ajuda a activar la vigília. - A l’estiu es recomanaria aigua freda; a l’hivern almenys abaixar una mica la temperatura al final. 6.3. Rutina per al vespre i la nit • Abans d’anar a dormir: - Dutxa amb aigua més calenta per afavorir la relaxació i ajustar la temperatura corporal. - Fer un sopar lleuger (per exemple, ensalada i una mica de proteïna) i el més d’hora possible. - Anar-se relaxant progressivament. - Reduir l’ús de pantalles i deixar el mòbil lluny de la tauleta de nit. - Practicar tècniques de respiració, relaxació o meditació per disminuir l’estrès. • Horaris regulars: - Intentar anar a dormir cada dia a la mateixa hora. - Despertar-se també a la mateixa hora, fins i tot els caps de setmana. - Es pot dormir una mica més els dies festius, però sense allargar-ho massa per no trencar el ritme. 6.4. La migdiada: sí o no? • La migdiada pot ser bona en general, però: - En persones amb problemes de son (insomni, nocturnitat curta, despertars freqüents) es recomana evitar-la. • Si es fa migdiada: - Millor semiasseguts en una cadira, no al llit completament estirats. - Durada màxima de 20–25 minuts per no entrar en son profund. "Más de media hora de siesta, no, definitivamente no." 6.5. Disciplina i evitar l’automedicació • Per aconseguir una bona higiene del son cal disciplina: - Repetir rutines i hàbits fins que es converteixin en automatismes. - Veure el son com una prioritat de salut, no com una pèrdua de temps. • No automedicar-se: - Evitar prendre pastilles que han funcionat a un familiar, veí o amic. - Algunes medicacions tenen el somni com a efecte secundari, però poden no ser adequades o segures per a tothom. - Cal demanar visita mèdica si es necessita tractament farmacològic. 7. Beneficis de dormir bé i riscos de dormir malament 7.1. Beneficis de la son reparadora Quan dormim bé: • El sistema immunitari funciona millor: - Tenim més defenses davant infeccions i malalties. • Es segreguen hormones essencials durant la nit. • S’activen cèl·lules que “barran” tòxics acumulats al cervell: - Això pot ajudar a reduir el risc de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. • Es regulen sistemes relacionats amb: - Malaltia cardiovascular. - Trastorns metabòlics, com diabetis i obesitat. • A nivell visible i quotidià: - Ens despertem alegres, amb energia per treballar, estudiar i fer activitats diàries. - Fins i tot la pell es rejoveneix amb un bon descans. 7.2. Quan el son és insuficient o de mala qualitat • Un son crònicament dolent pot contribuir a: - Baixa energia i mal rendiment diari. - Major risc de malaltia cardiovascular, obesitat i diabetis. - Possibles alteracions cognitives i de memòria. - Augment de símptomes d’angoixa i depressió. 8. Missatge final La doctora Yesenia García insisteix que dormir bé és una inversió directa en salut física, mental i emocional. El son no és un luxe, sinó una necessitat bàsica, comparable a menjar o respirar. • Clau final: - Prioritzar el son, establir rutines regulars, cuidar la higiene del son i consultar professionals en cas de problemes persistents. "Cuando tú duermes bien, tú amaneces alegre, con energía... Si dormimos bien, todo son ventajas." L’entrevista tanca amb l’agraïment a la doctora i el desig que la població pugui interioritzar almenys alguns d’aquests consells per aprendre a dormir millor i viure amb més qualitat de vida.