L'Entrevista
Programa
L'Entrevista
Espai de reflexió, actualitat, difusió, prevenció i sensibilització consistent en una entrevista diària de temàtica diversa.
Dilluns, Dimarts, Dijous, Divendres · 13:30 - 14:00 ·Dimecres · 13:30 - 13:45, 13:45 - 14:00 ·1697 episodis
episodis
13-24 de 1692- 22'
#2318 - Cursos de català, transformació i voluntariat lingüístic
L’episodi obre la temporada de l’espai de català amb Oriol Torres, director del Centre de Normalització Lingüística, i Helena Estalella, tècnica de comunicació. La conversa repassa els projectes, l’oferta de cursos i les activitats per practicar català a Cornellà. El centre i els cursos Helena explica que vol continuar convidant alumnes, voluntaris i membres de parelles lingüístiques perquè comparteixin les seves experiències d’aprenentatge. Oriol parla d’una transformació de l’organització que podria incloure un canvi de nom, encara sense calendari ni concreció, i del creixement de la plantilla i la feina amb els ajuntaments per impulsar l’ús del català. Es detalla l’oferta de cursos: cursos intensius coordinats amb el SOC, un curs inicial en dissabte i cursos de nivell superior. També es comenta l’ocupació de les places i la col·laboració amb entitats. «És una organització que s'ha anat fent gran.» — Oriol Torres Practicar català en comerços Helena explica el programa del Voluntariat per la Llengua i la recerca de comerços col·laboradors on els alumnes puguin practicar català en converses breus. També comenta les adhesions de comerços del mercat de Sant Ildefons. «Bàsicament és que es comprometen a xerrar cinc minutets amb els alumnes que vagin allà a dir la meva profe m'ha dit que he de practicar» — Helena Estalella Música i comiat L’espai presenta una llista de Spotify amb cançons per escoltar mentre es fa activitat física. Al final, els participants s’acomiaden i parlen de retrobar-se en un programa futur.
- 20'
#2316 - #2316 - L'Entrevista del 9/10/2026 - Biblioteques
Roger Canyada, director de la biblioteca Teresa Pàmies, repassa les activitats de la xarxa de biblioteques de Cornellà per a les setmanes vinents. Salut mental Durant la setmana del Dia Mundial de la Salut Mental, les biblioteques han organitzat activitats sobre la imatge corporal, la influència dels cànons i les xarxes socials, tallers de mindfulness i la presentació del llibre d’Oriol Mitjà sobre la seva experiència amb la depressió. «És tan important el cos com la ment.» — Roger Canyada Temps, lectures i rutes La conversa aborda el Time Use Week i les desigualtats relacionades amb els horaris i l’ús del temps. Canyada explica que les biblioteques han ampliat l’activitat matinal, inclosos tallers de TIC. També presenta una lectura i debat sobre El refugi del temps, un taller d’enquadernació lenta i rutes literàries per Barcelona i sobre el llibre Les Hijas de la Fàbrica. «Doncs és una setmana que ens serveix també per repensar quin ús fem del nostre temps.» — Roger Canyada Espai de conversa S’expliquen quatre activitats de l’Escola d’Humanitats acollides a les biblioteques: una conversa sobre Cornellà i un còmic publicat quaranta anys abans, una sessió sobre el silenci i el soroll, i una xerrada sobre política i tragèdia. Festival Internacional de Pallassos Les propostes a les biblioteques inclouen un taller infantil de pallassos i malabars, un taller d’escriptura còmica i l’espectacle per a nadons Petit o Gran.
- 17'
#2315 - #2315 - L'Entrevista del 8/10/2026 - Salut
L’avorriment com a espai per al desig En aquest espai de salut, Mireia conversa amb Maria Mesa i Janina Pepe, del Centre d’Higiene Mental de Cornellà, sobre la dificultat de tolerar l’avorriment i la tendència a omplir qualsevol estona amb el mòbil o altres estímuls. Les convidades distingeixen l’avorriment de no fer res: pot aparèixer quan allò que passa no ens interessa o no ens satisfà, i també pot conviure amb sentiments com la inquietud, la soledat o la frustració. Des d’una mirada psicoanalítica, presenten l’avorriment com una possible abansala del desig, perquè deixa espai per preguntar-se què volem. Pantalles, silenci i adolescència L’ús del mòbil i de les xarxes no es descriu com un problema en si mateix; la qüestió és que es converteixi en una resposta automàtica a qualsevol moment buit. Quan disminueixen les distraccions, poden aparèixer pensaments, records, fantasies, preocupacions i desitjos. El silenci i la capacitat d’estar a soles també poden afavorir la reflexió. En l’adolescència, la connexió constant i la pressió per estar visible poden dificultar que l’avorriment esdevingui un espai d’invenció pròpia. Donar espai a la creativitat Les convidades proposen no córrer a resoldre l’avorriment dels infants oferint-los una pantalla o una activitat preparada, sinó deixar lloc perquè pensin què els ve de gust fer. També remarquen el paper del joc en l’elaboració de la frustració i en l’aprenentatge. La conversa conclou que no cal rebutjar la tecnologia, sinó evitar els excessos i recuperar la capacitat de tolerar la espera i els moments buits. No fer res, assenyalen, no vol dir necessàriament que no hi passi res.
- 7'
#2313 - #2313 - L'Entrevista del 7/10/2026 - Cornellà Cuida
L’espai Cornellà Cuida entrevista Júlia López, fisioterapeuta de la Fundació per a l’Atenció a Persones Dependents, sobre la realitat immersiva i les seves aplicacions en la cura de les persones. López explica que aquesta tecnologia permet submergir-se virtualment en entorns diversos i fer una pausa de la rutina. En l’àmbit terapèutic, pot afavorir el moviment i treballar la memòria, l’atenció i la relaxació. La sessió es pot adaptar als objectius i als gustos de cada persona. A la residència Teresa Duran, López proposa activitats en grup amb escenes com remar sobre una taula de pàdel surf o visitar paisatges. Les imatges també poden despertar records i converses. «La idea és fer una pausa en algun moment del dia o de la setmana, quan un necessiti, i poder gaudir d'una realitat diferent a la que un està acostumat.» — Júlia López
- 27'
#2312 - #2312 - L'Entrevista del 6/10/2026 - Medi Ambient
Els horts municipals de Cornellà David Calabuig, cap de l’àrea de Medi Ambient, explica com s’organitzen els horts municipals: hi ha tres instal·lacions i 167 parcel·les, destinades a pensionistes, persones aturades amb baixos recursos i entitats. Les parcel·les inclouen terreny i taquilla; les persones usuàries aporten les eines i han de fer servir productes naturals i orgànics. Les peticions es gestionen a mesura que queden parcel·les lliures. L’experiència de les persones usuàries Francisco Blanco, Abelardo Domínguez i Antonio España parlen dels anys que fa que conreen als horts i del que els aporten: tranquil·litat, activitat, companyia i una estona de conversa. Expliquen què planten segons l’estació, com comparteixen consells amb qui comença i com part de les collites es destina a la família i a amistats. «Es algo que... que relativamente me mantiene fresco y me mantiene activo, ¿no?» — Abelardo Domínguez Els tres també col·laboren en un hort vinculat a centres educatius, on ajuden els infants a plantar i a conèixer els conreus. Comenten la presència d’animals i elements que afavoreixen la biodiversitat, com una bassa amb peixos, i expliquen que controlen els caragols amb cervesa. Conreu, manteniment i millores La conversa tracta de les diferències entre els productes de l’hort i els de les botigues, especialment el tomàquet, i de la importància de no fer servir productes químics. També s’hi parla del terreny argilós i dels problemes d’entollament: s’hi ha afegit sorra per millorar-lo i es proposa aprofitar les restes vegetals i domèstiques per fer compostatge. «El huerto es media vida, para mí.» — Francisco Blanco
- 24'
#2311 - #2311 - L'Entrevista del 5/10/2026 - Síndic
Pluges intenses i adaptació al canvi climàtic El síndic de greuges de Cornellà, Emili Guerrero, parla dels episodis de pluja intensa i de les inundacions, i defensa que cal adaptar les infraestructures i les construccions a una situació que pot repetir-se. També es comenten les afectacions a habitatges, pàrquings, comerços i transports, així com les conseqüències per a les persones. «És una realitat, els episodis de pluja són cada vegada més forts i més continuos.» — Emili Guerrero L’accés a l’habitatge La conversa aborda les queixes recollides per la sindicatura i les dificultats per accedir a un habitatge, especialment per a joves, famílies monoparentals i persones en situació de vulnerabilitat. Guerrero reclama mesures efectives, regulació i inspeccions, i esmenta els problemes dels lloguers per habitacions, els desnonaments i els allotjaments alternatius. També s’explica com la manca d’un habitatge adequat pot afectar els drets dels infants a estudiar, tenir intimitat i alimentar-se. «Sense una vivenda no hi havia futur.» — Emili Guerrero El Cornellà Informa en català i castellà Al tram final, Guerrero explica que li han comunicat que la revista municipal es podrà llegir digitalment en català o en castellà, a més de l’edició bilingüe. Ho relaciona amb una iniciativa d’ofici sobre el dret a poder llegir la publicació en les dues llengües.
- 23'
#2309 - #2309 - L'Entrevista del 1/10/2026 - Salut
Reproducció assistida a l’atenció primària L’espai de salut de la temporada comença amb una conversa amb el doctor Juan Antonio Azcona, ginecòleg i director del Centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva CIR 8 de març de Cornellà. Explica que a la consulta es fa una primera valoració de fertilitat, s’estudia la parella o la dona i, si és indicat, s’ofereixen tractaments de baixa complexitat. Si no hi ha embaràs després d’uns cicles, es pot derivar als hospitals per valorar una inseminació artificial o una fecundació in vitro. «el que fem a la primària, en principi, és... fem un diagnòstic» — Juan Antonio Azcona Edat, accés i estudi inicial Segons Azcona, la fertilitat comença a baixar a partir dels 35 anys i la davallada és més important a partir dels 40. La consulta orienta persones sense parella i dones amb parella dona, a més de parelles heterosexuals. Per accedir a tractaments finançats per la sanitat pública, exposa com a criteris l’edat de la dona —entre 18 i 40 anys—, la de l’home —fins als 55— i no tenir fills en comú. La primera visita inclou escoltar el motiu de consulta i fer una història clínica i proves: estudi de reserva ovàrica, analítiques, ecografia i seminograma, segons el cas. Tractaments, derivacions i preservació de la fertilitat A la CIR es fan tractaments suaus amb controls ecogràfics per identificar el moment de l’ovulació. Azcona diu que prop d’un 30% de les parelles que hi arriben aconsegueixen un embaràs sense haver d’anar a un centre de reproducció. Si cal derivar, es pot valorar primer la inseminació i, si no és indicada o no funciona, la fecundació in vitro. També comenta les opcions de preservació d’òvuls i semen: la sanitat pública les contempla en determinades situacions mèdiques, mentre que la preservació per motius socials es fa per via privada. Adverteix que cal informar-se de les condicions de manteniment i del destí dels òvuls si no es fan servir. «el que han de fer, i avui en dia amb totes les facilitats que tenen, és o bé mitjançar-nos l'aplicació de la meva salut, és demanar hora» — Juan Antonio Azcona Com demanar hora i quan consultar La consulta es pot sol·licitar a través de l’aplicació La Meva Salut, directament a la CIR o mitjançant el metge de capçalera. Azcona assenyala que la primera visita té una espera d’uns tres o quatre mesos i recomana no ajornar la consulta si hi ha preocupació per la fertilitat. Tanca amb l’orientació de parlar-ne amb el ginecòleg, especialment a partir dels 35 anys.
- 14'
#2308 - L'Entrevista del 03/07/26 - Consum
En aquesta edició de L'Entrevista a Ràdio Cornellà, hem comptat amb la presència de Daniel Cebrián, tècnic de consum de la Diputació de Barcelona, per analitzar els reptes actuals que afronten els consumidors al municipi. La conversa s'ha centrat en desgranar els problemes més comuns que arriben a l'oficina del Mercat Centre. Principals àmbits de conflicte Companyies elèctriques: S'ha constatat un desplaçament respecte a la telefonia, sent ara el sector més reclamat. És fonamental exigir sempre un número d'incidència en qualsevol reclamació telefònica per deixar constància del seguiment. Banca electrònica i bretxa digital: S'ha tractat la preocupació creixent pel tancament d'oficines físiques i les dificultats d'alguns usuaris per operar exclusivament amb tecnologia, defensant, alhora, l'ús obligatori del paper moneda en establiments comercials. Seguretat i ciberdelictes: L'augment de les estafes per suplantació d'identitat exigeix una extrema precaució. S'ha recordat que, si la negligència en donar les credencials és de l'usuari, el banc sovint no es responsabilitza de les pèrdues. "Si rebeu un correu electrònic i aquest ens diu que cliquem un enllaç, entren a la web del nostre banc, però no cliquem un enllaç." Consells pràctics Prudència digital: Evitar utilitzar dades personals fàcils (aniversaris, mascotes) com a contrasenyes. Verificació activa: Davant de dubtes amb el banc, cal penjar i ser nosaltres els qui truquem directament a l'entitat oficial. Conèixer els terminis: Les companyies tenen obligacions legals estrictes de resposta davant les reclamacions de subministrament i facturació.
#2307 - L'Entrevista del 2/7/2026
Espai de reflexió, actualitat, difusió, prevenció i sensibilització consistent en una entrevista diària de temàtica diversa.
#2306 - L'Entrevista del 30/6/2026
Espai de reflexió, actualitat, difusió, prevenció i sensibilització consistent en una entrevista diària de temàtica diversa.
#2305 - L'Entrevista del 26/6/2026
Espai de reflexió, actualitat, difusió, prevenció i sensibilització consistent en una entrevista diària de temàtica diversa.