Bon dia! del 12/12/2025

Comença el dia amb el millor ritme. 4 hores d’èxits d'actualitat, els clàssics de sempre i butlletins d'informació local a les hores en punt.

Devil's box del 11/12/2025 - Entrevista a ULTRAGHOSTS

Martí González es posa davant del micrófon per parlar de la millor música independent. En este episodio nos acompaña Vicent de ULTRAGHOSTS. Además rendimos homenaje a Jorge Ilegal y a Robe Iniesta.

Pressupost Zero del 11/12/2025

Un programa magazine nocturn per a gent amb ganes de bon rotllo i amb l'humor com a bandera informativa.

Les Tardes a Ràdio Cornellà del 11/12/2025

El repàs a tota l'actualitat musical del panorama nacional i internacional. Amb els butlletins de notícies de proximitat.

Era Vinil del 11/12/2025

A Era Vinil podràs escoltar sencers els millors temes de les dècades 70, 80 i 90. Un recorregut per la nostra història musical més recent.

#2152 - L'Entrevista del 11/12/2025 - Salut - CHMC

Introducció En aquest espai de L'Entrevista dedicat a la salut, amb la col·laboració del Centre d'Higiene Mental de Cornellà, les psicòlogues Marian Mesa i Janina Pepe aborden el tema del perfeccionisme i el seu impacte en la vida quotidiana, especialment durant el mes de desembre. Què és realment el perfeccionisme? Ser perfeccionista pot semblar una virtut, però amaga sovint un pes invisible: la sensació constant de no ser mai suficient. El subjecte actual està travessat pel mandat de “ser la millor versió d’un mateix”: ser més productiu ser més atractiu ser més exitós Aquesta exigència es interioritza com una veu crítica que no castiga per desobeir, sinó per no rendir prou. Marc teòric: desig, falta i ideals Les psicòlogues introdueixen alguns conceptes del psicoanàlisi per entendre el perfeccionisme: La perfecció no és una meta real, sinó una manifestació del desig i d’una falta estructural que hi ha en tota persona. Freud descriu aquesta dinàmica a través de dues figures: Jo ideal: fantasia de ser perfecte, d’estimar i ser estimat sense condicions, d’èxit i plenitud. Ideal del jo: instància interna que jutja i exigeix arribar a aquesta imatge perfecta, generant culpa, vergonya i ansietat quan no s’assoleix. "El desig de perfecció pot convertir-se en una font de goig i de malestar alhora." El subjecte, des del psicoanàlisi, sempre està dividit: tota pretensió de completud és una fantasia. La perfecció no existeix en allò real; és una il·lusió que cobreix la nostra falta i el desig de ser "més". Efectes del perfeccionisme en el dia a dia Quan la perfecció es converteix en mandat, la persona viu en una mena de cursa sense línia d’arribada: Sensació que sempre falta alguna cosa: un detall més, un esforç més, una millora més. Conseqüències freqüents: Procrastinació / postergació: “Si no està perfecte, ja ni es fa”. Angoixa: cap resultat es viu com a suficient. Sobrecàrrega: fer moltes coses alhora i exigir-se cada cop més per sostenir una imatge ideal. El perfeccionisme sovint encobreix pors profundes: por a fallar por a decebre por a no ser suficient per als altres Allò que socialment es veu com a productivitat o molt compromís pot amagar una persona esgotada, intentant evitar el judici i la mirada crítica. "La vergonya manté la persona en tensió permanent, lluny de la tranquil·litat." Per què desembre accentua el perfeccionisme? Desembre és un mes especialment mobilitzador per diversos motius: Festes i tancament d’any: impulsen a fer un balanç: què he fet aquest any? què s’espera de mi per al nou any? A diferència de gener (mirada cap al futur i nous propòsits), al desembre la mirada és cap al passat, al que ha passat durant l’any. Aquesta autoavaluació es barreja amb ideals socials: èxit rendiment resultats aconseguits o no Els rituals de tancament (sopars, trobades, celebracions) intensifiquen la comparació entre: el que som el que hauríem d’haver estat segons els nostres ideals Apareixen: sopars amb família i amistats, retrobament amb persones significatives. expectatives i judicis (explícits o implícits) sobre com ha anat l’any. Molts pacients arriben a consulta: - exhausts no només per la feina, - sinó també per ser una època de tancament de molts assumptes i sovint amb més volum laboral, amb la sensació d’"haver d’arribar bé, sencers, perfectes". Com relacionar-nos millor amb la imperfecció El missatge central de les professionals és deixar de definir-nos per l’etiqueta de perfeccionistes i aprendre a relacionar-nos millor amb: - la imperfecció - la pròpia exigència Algunes idees clau: No es tracta de deixar de desitjar o de millorar, sinó de: acceptar les nostres limitacions, deixar de perseguir allò impossible. Preguntar-nos: De qui és aquest ideal que intento assolir? Respon realment al meu desig o al d’una altra persona? Això obre un espai per a la singularitat de cadascú: descobrir què és propi, què desitgem de veritat més enllà dels mandats de la productivitat i de la imatge perfecta. "Acceptar que no som complets i que no podem amb tot no és una derrota: és el que ens fa humans." Aquesta acceptació permet: - donar espai a la creativitat, - facilitar l’encontre amb els altres, - obrir-se al sentit de l’humor i també a l’amor. Què podem fer si el perfeccionisme ens pesa? Les psicòlogues proposen diverses orientacions per a qui senti que el perfeccionisme el limita: Recordar que no estem sols: pràcticament tothom s’ha sentit així alguna vegada. Vivim en una època que ens empeny a: no aturar-nos, no mostrar fragilitat, no fallar. Però fallar és una part constructiva d’existir. És important: aturar-se i preguntar-se: Què estic intentant sostenir? Què passaria si afluixo una mica? buscar espais per relaxar-se i prendre distància, ser més indulgent amb un mateix. Veure el propi procés i avenç amb una mirada més positiva: encara que no s’hagi arribat al 100% del que s’havia marcat. Demanar ajuda (teràpia o espais de conversa): no és un signe d’imperfecció, sinó un signe de desig de viure d’una altra manera: menys exigida més autèntica Tancament Per aquestes dates, en què fem llistes i checklists de tot el que hem aconseguit o no, l’espai convida a: revisar què preguntem als altres (per exemple, evitar centrar-nos només en logros i èxits), entendre que no aconseguir alguna cosa aquest any no vol dir que no arribi mai, canviar el focus de assolir a comprendre la idea que hi ha al darrere del nostre ideal. Les psicòlogues del Centre d'Higiene Mental de Cornellà, Marian Mesa i Janina Pepe, tanquen l’entrevista desitjant unes bones festes i animant a viure-les amb menys autoexigència i més acceptació de la pròpia humanitat.

Entrevista Associació Tanit

Cornellà Notícies del 11/12/2025

30 minuts d’actualitat local de dilluns a divendres a les 13h. Els serveis informatius de Ràdio Cornellà.

Bon dia! del 11/12/2025

Comença el dia amb el millor ritme. 4 hores d’èxits d'actualitat, els clàssics de sempre i butlletins d'informació local a les hores en punt.

Amunt el teló del 10/12/2025

Deia Bertolt Brecht “El arte no es un espejo para reflejar la realidad, sino un martillo para darle forma.” Amb “Amunt el teló” donarem forma a aquesta realitat indignant, sorprenent…però sempre meravellosa. Un programa on parlem 100% teatre. Ens acompanyes?

Caminant del 10/12/2025

Un espai dels usuaris del Club Social Espai 3

L'Hora de la Creu Roja del 10/12/2025

Som voluntaris de Creu Roja Cornellà. A la producció, Maria Magdalena Prieto, Víctor García, Olga Beatriz Ghiorzi, Vinicius Pereira i Yailen Rivero. A la locució, Rosa María Pastor i Joan García. Durant el programa us informarem de totes les notícies i activitats que la nostra institució porta a terme a nivell local, autonòmic, nacional i internacional.

Les Tardes a Ràdio Cornellà del 10/12/2025

El repàs a tota l'actualitat musical del panorama nacional i internacional. Amb els butlletins de notícies de proximitat.

Era Vinil del 10/12/2025

A Era Vinil podràs escoltar sencers els millors temes de les dècades 70, 80 i 90. Un recorregut per la nostra història musical més recent.

#2151 - L'Entrevista del 10/12/2025 - Seguretat

Context de l’entrevista L’Entrevista dedica aquest espai a parlar de seguretat durant les festes de Nadal a Cornellà, amb la col·laboració de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana. Hi participa el sotsinspector César Gil, cap de la unitat de seguretat ciutadana de la comissaria de Cornellà, per explicar el Pla Grèvol. Què és el Pla Grèvol? És un programa operatiu estacional de seguretat per Nadal. Dates generals: del 5 de desembre a l’11 de gener. A Cornellà, s’avança l’inici al 24 de novembre per adaptar-lo a la realitat local. Objectius principals Augmentar la percepció de seguretat al carrer. Prevenir i reduir fets delictius (furts, estafes, etc.). Identificar, denunciar o detenir els autors dels delictes. Garantir el bon funcionament d’actes i celebracions nadalenques (cavalcada de Reis, activitats al carrer...). Reforçar la seguretat viària i del transport públic. Per què s’avança el Pla Grèvol a Cornellà? Coincidència amb el cobrament de pensions El 24–25 de novembre cobren pensionistes i jubilats. Aquest col·lectiu és doblement vulnerable: Per edat. Per situació econòmica (pensions modestes, un furt pot ser molt greu). Molta gent gran encara treu quantitats molt altes en efectiu (per exemple, 500 €), que poden representar fins al 50% de la pensió. “Hem d’intentar donar el consell a aquestes persones que, sobretot, que treguin els diners a poc a poc.” Recomanacions per a la gent gran No treure tota la paga de cop del caixer. Extreure només l’import necessari i anar-ho fent a poc a poc. Si és possible, acostumar-se a pagar amb targeta o altres sistemes (mòbil, bizum), tot i les dificultats digitals de moltes persones grans. Calendari i àmbits d’actuació Durada ampliada: del 24 de novembre a l’11 de gener, per cobrir: Cobrament de pensions. Black Friday i compres pre-nadalenques. Ponts i dies festius. Compres de Nadal i Reis. Primera setmana de rebaixes. Tres grans àmbits del Pla Grèvol Econòmic: seguretat en compres, comerç i gestió de diners. Mobilitat: trànsit, desplaçaments, controls d’alcohol i drogues. Convivència i seguretat: presència policial i control de zones sensibles. Presència policial i zones prioritàries Eixos comercials i espais amb aglomeracions Es reforça la presència d’agents uniformats i de paisà a: Eixos comercials. Mercats. Transport públic (metro, TRAM, etc.). Oci nocturn Especial atenció a la zona d’oci nocturn del polígon (on hi ha diverses discoteques). S’incrementen recursos policials als voltants de les discoteques durant els dies de festa i sopars d’empresa. Mobilitat: controls i seguretat viària Durant Nadal hi ha: Augment de desplaçaments amb vehicle. Més sopars d’empresa i celebracions. Risc d’increment de consum d’alcohol i drogues. Per això es fan: - Més controls de trànsit (alcoholèmia, drogues, velocitat) en dates i horaris concrets. L’objectiu final no és sancionar, sinó protegir el benestar del conductor i de la resta d’usuaris de la via. Coordinació amb comerços i altres cossos Treball amb el teixit comercial L’associació de comerciants és informada del dispositiu especial. El grup de proximitat dels Mossos fa visites porta a porta als establiments per: Informar de la seva presència. Explicar què fer si són víctimes d’un delicte. Fer visible la presència policial i generar sensació de seguretat. Coordinació policial i amb seguretat privada Patrulles de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana de Cornellà estan plenament coordinades, encara que no sempre en patrulles mixtes. També hi ha coordinació amb: Seguretat privada de centres comercials. Responsables de transport públic (metro, TRAM, etc.). Esdeveniments multitudinaris: el cas de la cavalcada de Reis La cavalcada de Reis concentra molta gent al carrer. El pes principal recau en la mobilitat, competència de la Guàrdia Urbana. Els Mossos col·laboren i es coordinen amb la Guàrdia Urbana per garantir: Seguretat de les persones. Fluïdesa del trànsit i dels itineraris de la cavalcada. Delictes més habituals en aquestes dates 1. Furts Furts en zones comercials i aglomeracions: Carteres, bosses, diners en efectiu. Persones grans especialment vulnerables quan surten del banc o del caixer. 2. Estafes en línia Augment d’estafes per internet relacionades amb compres i paqueteria. Especialment mitjançant missatges al mòbil o correus que simulen ser d’empreses de paqueteria o plataformes de venda. “Senyor César, vostè està a punt de rebre un paquet i premi aquí...” Cal: - Desconfiar de missatges inesperats, encara que s’hi indiqui el nostre nom. - Comprovar: - Si realment esperem un paquet. - De quina empresa prové el missatge. - Si l’enllaç és fiable abans de clicar. - Entendre que clicar un enllaç sospitós pot activar una estafa. Recomanacions finals i tancament Estar molt atents als missatges al mòbil i correus sospitosos. Verificar sempre l’origen del missatge abans de fer cap acció. Recordar que el Pla Grèvol vol garantir unes festes segures, tranquil·les i amb menys delictes. L’entrevista es tanca amb un agraïment al sotsinspector César Gil per les explicacions i amb un intercanvi de felicitacions de Nadal adreçades a la ciutadania i a l’equip dels Mossos d’Esquadra de Cornellà.

Hermandad del Rocio Nadal

Cornellà Notícies del 10/12/2025

30 minuts d’actualitat local de dilluns a divendres a les 13h. Els serveis informatius de Ràdio Cornellà.

Bon dia! del 10/12/2025

Comença el dia amb el millor ritme. 4 hores d’èxits d'actualitat, els clàssics de sempre i butlletins d'informació local a les hores en punt.

Freakland del 9/12/2025

Un equip de freaks que parlen del món del còmic. A vegades positius, a vegades no, però sempre amb criteri.

Música i Lletres del 9/12/2025

Música i lletres, un espai per compartir la creació musical, filosòfica i literària de l'ésser humà al llarg del temps.

Les Tardes a Ràdio Cornellà del 9/12/2025

El repàs a tota l'actualitat musical del panorama nacional i internacional. Amb els butlletins de notícies de proximitat.

Era Vinil del 9/12/2025

A Era Vinil podràs escoltar sencers els millors temes de les dècades 70, 80 i 90. Un recorregut per la nostra història musical més recent.

#2149 - L'Entrevista del 9/12/2025 - Medi Ambient

Context i protagonistes Espai de Medi Ambient de L'Entrevista a Ràdio Cornellà, amb: - David Calabuig, cap de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cornellà. - Marta Paísa, ambientòloga i directora del Centre de Desenvolupament de Salut Planetària (IES Global + Fundació Sanitària Mollet). L’objectiu és explicar què és la salut planetària, quins riscos afrontem i què podem fer com a ciutadania. Què és la salut planetària? Concepte definit el 2015 per The Lancet i la Rockefeller Foundation. Es basa en l’assoliment dels màxims estàndards de salut, benestar i equitat a escala mundial. Té en compte els sistemes polítics, econòmics i socials i com aquests modulen els límits dels sistemes naturals de la Terra. "La salut humana i la salut del planeta van juntes i haurien d’anar juntes." En resum: si el planeta emmalalteix, la salut humana també empitjora. Límits planetaris i estat actual Els 9 processos naturals clau La salut planetària es llegeix a través dels límits planetaris, que defineixen un espai operatiu segur per a la humanitat. Alguns exemples de processos: - Canvi climàtic - Integritat de la biosfera (biodiversitat) - Ús de l’aigua dolça - Canvi en l’ús del sòl - Fluxos biogeoquímics (nitrogen i fòsfor) - Acidificació dels oceans - Reducció de la capa d’ozó estratosfèric - Càrrega d’aerosols atmosfèrics Situació actual: - Dels 9 límits planetaris, 7 ja han estat superats. - Només es mantenen dins l’espai segur: - La recuperació de la capa d’ozó estratosfèric. - La càrrega d’aerosols atmosfèrics. - L’acidificació dels oceans s’ha superat recentment. Això significa que estem sortint de la zona estable que permet el desenvolupament i benestar que coneixem. Com es mesuren aquests límits? Cada límit té variables de control que actuen com a indicadors de l’estat del sistema. Exemple: canvi climàtic Concentració de CO₂ a l’atmosfera. Forçament radiatiu (escalfament acumulat a la superfície terrestre). La ciència determina uns llindars segurs. En el cas del CO₂: - Valor actual: ~423 ppm. - Espai segur estimat: ~350 ppm. No és una opinió: són dades científiques mesurables, no discutibles des del punt de vista polític. Per tant, cal reduir emissions i canviar el model de producció i consum per tornar als marges de seguretat. Un precedent d’èxit: el Protocol de Montreal Es posa com a exemple el Protocol de Montreal (anys 90): - Es detecta el forat a la capa d’ozó. - Els països acorden eliminar els gasos responsables (CFC i altres). - Resultat: la capa d’ozó s’està recuperant. Això demostra que: - Quan hi ha consens internacional i acció coordinada, és possible revertir danys greus. - La salut planetària es pot millorar si hi ha decisions valentes. En canvi, en espais com la COP30, encara no s’ha assolit un acord clar per limitar els combustibles fòssils, tot i ser una causa clau del problema. Impactes desiguals i injustícia climàtica El canvi climàtic afecta sobretot les zones més vulnerables del planeta. Aquestes zones són sovint les menys responsables de les emissions de CO₂. Entre el 10% i el 50% de la població mundial, que menys ha contribuït al problema, és la que pateix més els impactes. Això genera una profunda injustícia i obliga a parlar de límits planetaris segurs i justos. I a Europa? El Mediterrani és una de les regions més afectades pel canvi climàtic. Ja s’observen: Onades de calor amb augment de mortalitat. Empitjorament d’al·lèrgies i infeccions. Contaminació de l’aire que augmenta malalties i morts. Fenòmens extrems, com les pluges torrencials (exemple: DANA al País Valencià). Per tant, Europa i Espanya també estan patint ja els impactes sobre la salut. De la salut planetària a la salut humana La salut planetària inclou la salut humana. Traspassar límits té múltiples efectes directes: Canvi climàtic: Més morts per calor. Al·lèrgies més greus o freqüents. Més infeccions per malalties emergents. Impacte en la seguretat alimentària. Augment de trastorns mentals. Pèrdua de biodiversitat: Menys diversitat d’aliments. Més riscos d’infeccions i zoonosis. Contaminació química (metalls pesants, microplàstics, fertilitzants): Malalties cròniques. Càncers. Problemes de desenvolupament i reproductius. Aerosols atmosfèrics i contaminació de l’aire: Més malalties respiratòries. Més malalties cardiovasculars. Alteracions neurològiques. Escassetat d’aigua: Pitjor higiene i alimentació. Afecta especialment infants i poblacions vulnerables. Canvis en l’ús del sòl (de boscos a agricultura intensiva o urbanització): Faciliten la propagació de malalties. Acidificació dels oceans: Redueix la disponibilitat d’aliments marins. Té impacte en la nutrició humana. Reducció de la capa d’ozó: Augment de càncers de pell i altres patologies associades. En resum: cada límit traspassat té un reflex en la nostra salut diària. Dificultats de comunicació i canvi de relat És fàcil d’entendre que si l’aigua no és potable, la salut es veu afectada immediatament. És més difícil explicar que la pèrdua de biodiversitat o l’augment de CO₂ afectaran la qualitat de vida i la resiliència davant pandèmies. Si “simplifiquem” el sistema (menys biodiversitat, menys ecosistemes funcionals), tenim menys defenses com a espècie. Quan el planeta esdevé més vulnerable, també ho fa la humanitat. A més, el canvi ja no és a llarg termini: les conseqüències ja es veuen “en directe”. De la conscienciació a l’acció Marta Paísa subratlla que: - No n’hi ha prou amb conscienciar; ja anem tard. - Cal passar a l’acció a tots els nivells: - Sistemes sanitaris (per exemple, descarbonitzar l’assistència sanitària). - Polítiques públiques i planificació urbana. - Canvis individuals i col·lectius d’hàbits. Comparativa reveladora: - Morts anuals per tabac: ~7 milions. - Morts anuals per contaminació de l’aire: ~9 milions. Als consultoris es recomana “no fumar”, però no podem recomanar “no respirar”. Això mostra fins a quin punt la qualitat de l’aire és un gran repte de salut pública. També es destaca que: - La salut no ha de tenir color polític. - Encara es parla de “creure o no creure” en el canvi climàtic, però les dades sobre salut són un argument transversal i incontestable. L’argument de la salut humana és una clau poderosa per impulsar la transformació ambiental. Per això, molts professionals del medi ambient s’apropen al sector salut per impulsar: - Energies renovables. - Economia circular. - Canvis en la mobilitat. - Transformació dels sistemes alimentaris. Risc de noves pandèmies Es reconeix que el risc de noves pandèmies existeix i va a l’alça: - Més mobilitat global i intercanvi d’espècies i patògens. - Transformació dels ecosistemes que acosta humans i fauna salvatge. - Increment de malalties transmeses per vectors (mosquits, etc.). L’últim informe de The Lancet Countdown a Europa indica: - Augment de mortalitat per calor a Europa. - Increment de la probabilitat de transmissió de malalties com el dengue i la malària al continent europeu. També es menciona el context actual de forta incidència de grip i altres malalties animals (com la pesta porcina), com a mostra que el risc epidemiològic global és creixent. Què podem fer com a ciutadania? Davant la pregunta final sobre accions concretes, es plantegen tres grans àmbits clau de canvi amb cobeneficis per a la salut humana i ambiental: 1. Mobilitat Caminar més en els desplaçaments quotidians. Fer servir la bicicleta quan sigui possible. Prioritzar el transport públic en lloc del vehicle privat. Acceptar i recolzar mesures urbanes com peatonalitzacions i reducció del trànsit. Reduir el cotxe no és només “una política verda”: és una mesura de salut pública. 2. Alimentació Fer una transició cap a una dieta més saludable i sostenible. Augmentar la proteïna d’origen vegetal. Reduir el consum de carn i productes d’origen animal. Això: - Millora la salut cardiovascular i metabòlica. - Redueix la petjada ambiental del sistema alimentari. 3. Contaminació de l’aire Recolzar polítiques que reduïxen emissions (zones de baixes emissions, canvis en el transport, etc.). Entendre que no és una molèstia puntual, sinó una qüestió de salut. A més, en el context de Nadal, s’afegeixen recomanacions: - Consum local i de proximitat. - Consum responsable: no comprar més del necessari. - Reutilitzar i allargar la vida dels productes. El missatge final: les nostres accions quotidianes poden millorar alhora la salut del planeta i la nostra salut. Tancament del programa El programa es tanca: - Agraint la participació de Marta Paísa i deixant la porta oberta a futures entrevistes sobre accions per part de ciutadania, empreses i governs. - Amb un comiat de David Calabuig i el recordatori de fer comerç de proximitat i consum responsable durant les festes de Nadal. - L’emissió dona pas al programa Era Vinil.

Cornellà Notícies del 9/12/2025

30 minuts d’actualitat local de dilluns a divendres a les 13h. Els serveis informatius de Ràdio Cornellà.