“Un canto de amistad” recull músiques, danses, cultura, costums de Perú i altres països. Un programa d’integració cultural llatinoamericana (unint i agermanant pobles i tradicions). Presentat per Marco Antonio Roldán.
Programa despertador que durant el matí dels diumenges incita a la participació dels oients que a través de les seves trucades telefòniques contribueixen a confeccionar la graella musical del programa. Es nodreix majoritàriament de la música del més pur folklore popular, cançons i músiques de totes les regions, motiu pel qual, capta l’afany d’acostament de tots aquells que a través de la música recorden amb nostàlgia els seus orígens.
El programa de les novetats de la música dance i electrònica. Presentat i dirigit per José Antonio Castillo amb la Sessió Non Stop de DJ's. Producció Nel C.
Espai monogràfic que presenta amb rigor el cant per dret i les arrels del flamenc, donant a conèixer al cantaor, “pal” del cant que interpreta, així com el “tocaor” que l’acompanya. Intermitentment i segons l’ocasió, aniversari del naixement o nou enregistrament discogràfic ens fem ressó de la biografia d’algun cantaor, presentant simultàniament les seves cançons.
Programa més antic de Ràdio Cornellà dedicat a la sardana, la música de cobla i la cultura popular. Tots els dissabtes de 9 a 11 del matí. L'Equip del programa el formen en Roger Cunill, na Laia Diez, en Kiko Belinchón i en Roger Marín.
Context i objectiu de l’entrevista Espai dedicat a infància i família amb la participació d’AFD Catalunya, entitat sense ànim de lucre centrada en la detecció precoç, la sensibilització i el suport a trastorns d’aprenentatge. "Detectar i actuar" és el lema central de l’entitat i de les jornades. Punts clau Visibilitat de la dislèxia: Dia Internacional (8 d’octubre, color turquesa) i accions simbòliques a Cornellà (Torre de la Miranda) i suport d’entitats esportives. Conscienciació creixent: es reforça la idea que els trastorns específics d’aprenentatge (TEA’s) —com la dislèxia— impacten directament en el fracàs escolar si no s’intervé a temps. Naturalesa de la dislèxia: trastorn neurobiològic, sovint amb component genètic, que persisteix al llarg de la vida i requereix adaptacions a l’escola i també al treball. Comorbilitats freqüents: poden coexistir amb disgrafia, disortografia, discalcúlia i amb trastorns del neurodesenvolupament com TDAH, TEA, TDL. Risc psicosocial: sense suport, poden emergir problemes de salut mental i bullying. "La dislèxia és la discapacitat invisible" (cal normalitzar l’aula i reconèixer capacitats diferents). Jornades Afdacat (5a edició) Data i lloc: 22 de novembre, CityLab de Cornellà. Eixos: detecció primerenca, diagnòstic i intervenció efectiva; recursos educatius; intel·ligència artificial en l’aprenentatge; bullying. Format: taula rodona amb investigadors; es tractaran les dislèxies no pures i comorbilitats. Activitats prèvies per famílies i docents: xerrades sobre metodologia, adaptacions i plans individualitzats (PI) els dies 22 (Escola Mediterrània), 23 (online) i 30. Projectes i suport a famílies Programa “Detectar i actuar”: Acompanyament psicològic i psicopedagògic. Reeducacions i orientació a centres educatius. Objectiu: créixer en oportunitats per a infants i joves. Casal d’Estiu TEA (2a ed.): 21 infants; ràtio 2-3 per monitor, equip de terapeutes i psicòlegs, tallers, menjador i sortides. Dona conciliació a les famílies. Tallers anuals: habilitats socials i tècniques d’estudi; cohesió entre iguals; colònies amb 25 infants (8-16 anys). Accessibilitat econòmica: quotes i tallers amb cost reduït; suport a famílies vulnerables (beques parcials o cobertura completa quan cal). Equip voluntari: lideratge de mares i l’equip directiu (presidència i vicepresidència), amb crida a més implicació familiar. A qui s’adrecen les jornades i xerrades? Famílies amb sospita o diagnòstic de trastorns d’aprenentatge. Docents i professionals que volen actualitzar-se en detecció, intervenció i recerca. Públic general sensibilitzat amb la diversitat d’aprenentatge. Contacte Telèfon: 698 95 51 52 Correu: [email protected] AFD Catalunya treballa per una escola i una societat més inclusives, on cada infant tingui els recursos per desenvolupar el seu potencial.
Resum del contingut Converses amb psicòlogues del Centre d’Higiene Mental de Cornellà sobre la frustració: com entendre-la, diferenciar-la d’altres conceptes, i estratègies pràctiques per gestionar-la en infants, adolescents i adults. Què és i què no és la frustració Frustració: impossibilitat d’accedir a allò que desitgem (p. ex., no aconseguir una feina esperada). Privació: carència duradora i estructural (p. ex., créixer, envellir). No és puntual ni escollida. Proposen no confondre’ls: la frustració és puntual i inherent a viure; la privació, estructural. La prohibició s’esmenta però el debat se centra sobretot en frustració i privació. Com sorgeix i per què és tan present avui El context d’immediatesa i gratificació instantània (xarxes, pantalles) redueix la tolerància a l’espera. El mereixement i les expectatives elevades (“jo ho mereixo”) amplifiquen el cop quan el resultat no arriba. Tendeix a expressar-se en dos pols no saludables: Externalitzar: “el món està contra mi”. Internalitzar: “no soc suficient” (afecta l’autoestima). Efectes i símptomes En infants: s’expressa com a enfado o rabietes. En adults: pot disfressar-se de tristesa, apatia o angoixa. El missatge “mai és suficient” (p. ex., treure un 8 i sentir que “hauria d’haver estat un 10”) erosiona l’autoestima i alimenta la frustració. Com gestionar-la en infants i adolescents Posar límits consistents i acceptar que la frustració és part del creixement. Validar emocions: permetre expressar l’enfado, la por, la tristesa; ajudar a posar-hi paraules. Modelar l’espera i la tolerància a la demora: no tot és “ara”. Evitar extrems: ni excés de frustració ni absència total de límits. Normalitzar l’esforç i el procés: no etiquetar com a “fracàs” el no-èxit immediat. Exemple pràctic: pantalles i videojocs Els límits poden frustrar, però responen a valors i protecció (edat, riscos). Acompanyar perquè no es visqui com a rebuig social: la pertinença al grup no ha de dependre només de “jugar a pantalla”. Equilibri: coherència a casa i suport perquè no minvi l’autoestima. Com gestionar-la en adults Posar paraules al que ens passa: parlar-ho, pensar-ho, identificar la font concreta de la frustració. Distingir desig, expectatives i realitat: ajustar metes a curt/mitjà termini i capacitats reals. Obrir camins alternatius: si el camí recte no funciona, explorar rutes laterals i donar-se temps. Evitar la generalització: una frustració puntual no defineix “tot” el que ens envolta. Cura de l’autoestima: reconèixer progressos i mèrits, cercar suport social o professional si cal. Idees clau La frustració és inevitable; l’objectiu no és evitar-la sinó aprendre a transitar-la. Ben gestionada, pot ser estructurant: creativitat, realisme, tolerància i creixement. El temps d’espera i la paraula són eines centrals per metabolitzar-la. Cites rellevants “La frustració lamentablement va a estar sempre.” “Posar paraules al que ens passa.”