#2102 - L'Entrevista del 30/10/2025 - De Colors
Context i objectiu "L'Entrevista. Avui parlem de diversitat afectiva, sexual i de gènere amb el Servei d'Atenció Integral del programa de Colors de Cornellà." Espai dedicat a explicar dues efemèrides clau d’octubre: l’Octubre Trans (amb focus en la despatologització trans) i el Dia de la Visibilitat Intersexual. L’Àngela López, referent del SAI de Colors de Cornellà, comparteix canvis legals, recursos i activitats de sensibilització per a joves. 1) Octubre Trans i despatologització trans Objectiu central: que les identitats trans no siguin considerades malalties ni trastorns. Canvi clau en tràmits: ja no es requereix informe psicològic per al canvi de nom i menció de sexe al DNI. Ara: tràmit via padró municipal; el SAI informa i acompanya si es vol. Accions als instituts: dinàmiques al pati amb referents trans històrics i actuals per ampliar la memòria col·lectiva més enllà de les xarxes socials. Referents destacats (històrics i internacionals) Sònia Rescalvo (1991): primer assassinat reconegut com a crim d’odi per ser trans a Espanya; punt d’inflexió en la denúncia i resposta social. Rita Hester (1998): en el seu honor s’impulsa el Dia de la Memòria Trans (20-N), creat per Gwendoline Ann Smith. Michael Dillon: pioner en parlar de disfòria de gènere i primera faloplàstia. Lili Elbe: una de les primeres dones trans a sotmetre’s a cirurgia d’afirmació (inspiració de “La noia danesa”). Roberta Cowell: primera dona trans britànica coneguda sotmesa a cirurgia d’afirmació. Alan L. Hart: metge, pioner en el combat de la tuberculosi; primer home a practicar-se una histerectomia. Marcia P. Johnson: icona dels disturbis de Stonewall i cofundadora amb Sylvia Rivera de S.T.A.R. Referents actuals i mediàtics Valentina Berg (convidada anteriorment al programa) i Ugo Marlo. Samantha Hudson, Jedet, Brisa Mora, Bruno León. A nivell internacional: Hunter Schafer i Elliot Page —han aportat gran visibilitat mediàtica. 2) Dia de la Visibilitat Intersexual La lletra I de LGTBI fa referència a la intersexualitat: una àmplia diversitat en el desenvolupament sexual. Explicació didàctica del sexe biològic (cromosomes, gònades, hormones, òrgans interns i característiques secundàries) i com els cossos intersexuals poden no ajustar-se als models “XX/XY” ni a genitals/interns normatius. Exemples de variació: combinacions cromosòmiques (p. ex. XXY, X0), absència d’úter, genitals no normatius (p. ex. microfal·lus), o coexistència de trets típics masculins i femenins. Punt clau: la intersexualitat és biològica i no és cap malaltia. Canvis en protocols mèdics Abans de 2006: intervencions quirúrgiques precoces i no consentides per “encaixar” en binaris; conseqüències en el plaer i la salut. Consens de Chicago (2006): protocols que desplacen la decisió del personal mèdic a la família i promouen posposar cirurgies no necessàries fins que la persona pugui decidir. Avui, aquestes mutilacions infantils ja no són legals. Moltes persones descobreixen la intersexualitat més tard (p. ex. davant l’absència de menstruació), perquè sovint no és visible externament i ha estat socialment invisibilitzada. Recursos i contacte El SAI de Colors de Cornellà ofereix informació, assessorament i acompanyament en tràmits i dubtes LGTBI. Difusió d’activitats i jornades a Instagram: @decolors.cornellà. Idees clau Despatologitzar identitats trans i visibilitzar la intersexualitat és essencial per als drets i el benestar. Educació amb referents diversos als centres educatius per combatre desinformació i estigma. Autonomia corporal i consentiment com a principis rectors en l’atenció a persones intersexuals.
