L'Entrevista
Espai de reflexió, actualitat, difusió, prevenció i sensibilització consistent en una entrevista diària de temàtica diversa.
Subscriu-te
#2315 - #2315 - L'Entrevista del 8/10/2026 - Salut
Mireia presenta les convidades del Centre d’Higiene Mental de Cornellà i obre la conversa sobre la intolerància a l’avorriment. Les convidades diferencien avorrir-se de no fer res i descriuen l’avorriment com una experiència que pot aparèixer quan allò que passa no interessa o no satisfà.
La conversa aborda l’ús automàtic del mòbil per omplir les esperes i la dificultat de tolerar la incertesa. Des d’una perspectiva psicoanalítica, les convidades plantegen que l’avorriment pot obrir un espai per al desig i expliquen com el consum continu de continguts digitals pot evitar aquest espai.
Les convidades expliquen que, quan deixem de distreure’ns, podem trobar-nos amb pensaments, records, preocupacions i desitjos. També tracten la pressió que viuen els adolescents per estar connectats i visibles, i com aquesta pot fer més difícil tolerar l’avorriment.
La conversa explora el silenci i la capacitat d’estar a soles com a espais per pensar, recordar i fantasiar. Les convidades proposen no respondre immediatament a l’avorriment d’un infant amb una pantalla o una activitat, sinó deixar-li marge per imaginar què vol fer.
Les convidades matisen que recuperar el valor de l’avorriment no vol dir prohibir la tecnologia, sinó evitar-ne els excessos. Parlen de la relació entre avorriment, joc, atenció i creativitat, i tanquen amb la idea que els moments buits no s’han d’omplir necessàriament de seguida.
L’avorriment com a espai per al desig
En aquest espai de salut, Mireia conversa amb Maria Mesa i Janina Pepe, del Centre d’Higiene Mental de Cornellà, sobre la dificultat de tolerar l’avorriment i la tendència a omplir qualsevol estona amb el mòbil o altres estímuls.
Les convidades distingeixen l’avorriment de no fer res: pot aparèixer quan allò que passa no ens interessa o no ens satisfà, i també pot conviure amb sentiments com la inquietud, la soledat o la frustració. Des d’una mirada psicoanalítica, presenten l’avorriment com una possible abansala del desig, perquè deixa espai per preguntar-se què volem.
Pantalles, silenci i adolescència
- L’ús del mòbil i de les xarxes no es descriu com un problema en si mateix; la qüestió és que es converteixi en una resposta automàtica a qualsevol moment buit.
- Quan disminueixen les distraccions, poden aparèixer pensaments, records, fantasies, preocupacions i desitjos. El silenci i la capacitat d’estar a soles també poden afavorir la reflexió.
- En l’adolescència, la connexió constant i la pressió per estar visible poden dificultar que l’avorriment esdevingui un espai d’invenció pròpia.
Donar espai a la creativitat
Les convidades proposen no córrer a resoldre l’avorriment dels infants oferint-los una pantalla o una activitat preparada, sinó deixar lloc perquè pensin què els ve de gust fer. També remarquen el paper del joc en l’elaboració de la frustració i en l’aprenentatge.
La conversa conclou que no cal rebutjar la tecnologia, sinó evitar els excessos i recuperar la capacitat de tolerar la espera i els moments buits. No fer res, assenyalen, no vol dir necessàriament que no hi passi res.