#2354 - Punts d’aigua i biodiversitat a Cornellà
David Calabuig i Edgar Madrenys expliquen per què els petits espais amb aigua afavoreixen la vida i la biodiversitat a Cornellà. Comenten la reducció dels punts d’aigua urbans i la necessitat de preservar-los i renaturalitzar la ciutat.
Els convidats descriuen com la canalització del riu Llobregat dificulta la reproducció d’alguns amfibis i expliquen el cas del tòtil i les basses de Can Mercader. També parlen de les libèl·lules, les orenetes, les plantes autòctones i els organismes que contribueixen a controlar les larves de mosquit.
Parlen de les basses dels horts de Sant Ildefons i de Can Mercader, i del redisseny d’una bassa d’aquest darrer espai. Expliquen la recuperació del tòtil i alerten dels riscos d’alliberar animals exòtics, que poden transmetre malalties a les espècies locals.
Els convidats detallen que les basses poden ser petites, requerir poc manteniment i funcionar sense productes químics. Recomanen evitar-hi espècies exòtiques i expliquen la importància de protegir els nius d’oreneta durant les obres i de conservar punts d’aigua per als ocells.
Calabuig i Madrenys enumeren amfibis, serps, insectes, ocells i rèptils que poden viure o alimentar-se a les basses. Expliquen que aquests espais ofereixen refugi i aliment i poden afavorir la pol·linització als horts. Tanquen la conversa anunciant que el proper espai tractarà la COP31.
Per què són importants els punts d’aigua
En aquesta conversa de L'Entrevista, David Calabuig, cap de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cornellà, i Edgar Madrenys, fotògraf i guia de natura veí de Cornellà, expliquen el paper de les zones humides urbanes en la biodiversitat.
«si no hi ha aigua no hi ha vida» — Edgar Madrenys
- Els petits punts d’aigua complementen el riu Llobregat, que està canalitzat i no ofereix condicions adequades per a la reproducció d’algunes espècies.
- Defensen renaturalitzar la ciutat i preservar o recuperar espais d’aigua durant tot l’any, també davant els períodes de calor més llargs.
Espècies i equilibri ecològic
Les basses poden afavorir amfibis com el tòtil, així com libèl·lules, orenetes, ocells i altres animals. Les larves de libèl·lula i els nedadors d’esquena s’alimenten de larves de mosquit; les plantes autòctones i aquàtiques, al seu torn, proporcionen refugi i atreuen pol·linitzadors. Els convidats alerten també dels riscos d’alliberar animals exòtics, que poden transmetre malalties a les espècies locals.
Basses de Cornellà i cura dels espais
Parlen de les basses naturalitzades dels horts de Sant Ildefons i de Can Mercader, i del redisseny d’una bassa d’aquest darrer espai. Expliquen que poden funcionar amb poc manteniment i sense productes químics, i que cal evitar-hi la introducció de peixos exòtics. També destaquen la importància de protegir els nius d’oreneta quan es fan obres i de mantenir punts d’aigua per als ocells.
Al final, enumeren animals vinculats a aquests espais, entre els quals la granota verda, el gripau corredor, el tòtil, diverses serps, libèl·lules, el blauet i el bernat pescaire. La conversa acaba amb l’anunci que el proper espai tractarà la COP31.

