L’episodi forma part de L'Entrevista a Ràdio Cornellà i compta amb la participació del Servei Local de Català de Cornellà. La Mireia conversa amb Helena Estalella, tècnica de comunicació del servei, i amb dues alumnes, Clàudia Plaza (de l’Equador) i Anastàcia Kuliaglina (del sud de Rússia).
L’objectiu de l’espai és parlar de l’aprenentatge del català, de campanyes per promoure la llengua a través del joc i de vivències personals de l’alumnat, aprofitant l’arribada de les festes de Nadal.
Helena explica que els cursos del trimestre ja han acabat i que:
• Avui és el dia d’inscripció preferent per a alumnes dels darrers 12 mesos.
• Demà s’obren les inscripcions per a tothom, però inicialment només per als nivells Inicial i Bàsic 1.
• Passat demà s’obre la resta de nivells, excepte el C2, que té un calendari especial.
La informació detallada es pot consultar a les xarxes socials del Servei Local de Català.
Helena presenta la campanya Tot Joc, impulsada pel Consorci per a la Normalització Lingüística:
• Té com a objectiu principal promoure el joc i la joguina en català.
• És una campanya vigent tot l’any, però es reforça per Nadal coincidint amb l’època de regals.
• Vol oferir idees i inspiració de jocs en català, i visibilitzar les botigues adherides.
Es pot accedir a la informació a cpnl.cat/totjoc o cercant Tot Joc a les xarxes. Allà s’hi troben:
• Un cercador de jocs en català.
• Un cercador de botigues adherides per municipis.
• Vocabulari específic de jocs de taula, elaborat amb el TermCat.
• Un canal de YouTube amb tutorials i recomanacions de jocs de taula (jocs de cartes, de taula, etc.).
A Cornellà, Helena destaca alguns establiments concrets que formen part de la campanya Tot Joc:
• Bacus, a la plaça de Sant Ildefons, molt a prop del Servei Local de Català.
• Dream, botiga del centre comercial Splau.
• Joguetos, al carrer Rubió i Ors.
• El Museu de Matemàtiques de Catalunya (al parc de Can Mercader), que té botiga i fa tallers.
Aclareix que hi ha més botigues amb productes en català, però aquestes són les adherides oficialment a la campanya.
• Es diu Clàudia Plaza, és de l’Equador i fa 8 anys que viu a Barcelona.
• Explica que li encanta Barcelona, la gent i la llengua catalana, i que està molt agraïda de poder participar a la ràdio.
Actualment:
• Començarà el gener l’Intermedi 2 a Barcelona.
• L’últim curs l’ha fet a Cornellà, tot i viure al centre de Barcelona, i li resultava complicat pel desplaçament.
La Clàudia argumenta amb força claredat per què aprèn català:
• Viu a Catalunya i considera que és molt important conèixer la llengua del lloc on vius.
• El català li agrada moltíssim.
• Creu que, per respecte a la llengua, “tinc que aprendre català”.
• Vol sentir-se més integrada a la societat catalana.
“Per respecte a la llengua tinc que aprendre català i també per sentir-me més integrada.”
També comenta que la seva parella i la seva família política són catalans, i que intenta parlar català amb ells.
La Clàudia descriu una situació habitual:
• Quan surt al carrer, la gent assumeix que és de fora i li parla directament en castellà.
• Ella intenta fer saber que parla català i demanar que se li parli en català per poder millorar.
Fa una crida als catalanoparlants:
“Perdeu la por, podeu parlar en català… lluiteu per la vostra llengua, que no es perdi.”
Mireia i Helena li destaquen que parla un català molt bo i fan broma amb la seva autocrítica excessiva.
La Clàudia se sent com a casa a Catalunya i destaca:
• La rebuda molt oberta de la gent.
• La sensació que, tot i ser lluny de l’Equador, se sent acollida amb una forta abraçada.
En l’àmbit gastronòmic, subratlla:
• La sopa de galets que prepara la seva sogra Maite, que considera boníssima.
• Declara que és fanàtica del menjar i que li agrada molt el menjar català, demanant recomanacions.
L’Anastàcia Kuliaglina es presenta així:
• És del sud de Rússia.
• És lingüista i treballa com a professora investigadora.
• Actualment treballa a la Universitat de Vic i col·labora amb altres centres.
Explica el seu recorregut acadèmic:
• Va venir a Catalunya per fer un màster a la Universitat Pompeu Fabra.
• Ha fet el doctorat també a la UPF.
• Ara investiga sobretot l’anglès com a llengua franca en un context de globalització.
Pel que fa a llengües, domina:
• Rus, anglès, francès, castellà i ara català.
L’Anastàcia explica un cas particular:
• No és nadiua en castellà, de manera que aprèn alhora castellà i català.
• Diu que, tot i que se sent més còmoda en castellà, ha acabat l’Intermedi 1 de català i començarà també l’Intermedi 2.
Insisteix en la idea que aprendre diverses llengües enriqueix moltíssim:
Aprendre una llengua no és només gramàtica: implica cultura, celebracions, comunicació intercultural, maneres de veure el món.
L’Anastàcia defensa que saber dues, tres o quatre llengües:
• Enriqueix el coneixement i la manera d’entendre la realitat.
• Permet conèixer tradicions, celebracions i perspectives diverses.
• Dona eines per a la comunicació intercultural.
Quan se’ls pregunta quina part de la cultura catalana els ha cridat més l’atenció, coincideixen en diversos elements:
• Els calçots:
• L’Anastàcia els destaca immediatament com una tradició que li agrada molt.
• Es comenta el ritual del foc, la salsa (romesco) i la seva centralitat en la cultura festiva catalana.
• Correfocs:
• L’Anastàcia comenta que li agrada veure correfocs, com a expressió cultural i festiva molt característica.
• Sopa de galets:
• La Clàudia destaca la sopa de galets de la seva sogra com un plat de Nadal que l’ha enamorat.
En relació amb el Nadal, apareixen tradicions que els han sorprès especialment:
• Caga tió:
• L’Anastàcia explica que va veure un tió gegant a la universitat i que li va causar sorpresa que aquesta tradició també s’estengui a l’àmbit universitari i entre investigadors.
• Es debat amb humor si també cal fer cagar el tió a la universitat.
• Caganer:
• L’Anastàcia comenta que té un petit caganer com a souvenir, que posa a la taula de Nadal entre altres elements decoratius.
• Helena reconeix que aquestes tradicions poden provocar xoc cultural en la gent que arriba de fora, pel seu component escatològic.
També es mencionen algunes expressions col·loquials catalanes de to escatològic, cosa que reforça la idea que aquest humor forma part de la cultura popular.
Quan es pregunta per jocs de taula que hagin ajudat a aprendre català, les alumnes no recorden cap joc concret de taulell, però sí una activitat lúdica a classe:
• Han fet debats amb format de joc de rol, on cada grup havia de defensar o criticar una posició.
• L’últim debat tractava sobre si “calen més coses per promoure el català o no”.
• Hi havia quatre persones, dues a favor i dues en contra, i s’havia d’argumentar en català.
Aquesta activitat:
• Fomenta la fluïdesa oral i la capacitat d’argumentar.
• Serveix per reflexionar sobre la situació del català i sobre les polítiques de promoció lingüística.
La Clàudia fa una reflexió profunda sobre el rol docent al Servei Local de Català:
• Diu que les professores no només ensenyen, sinó que acompanyen l’alumnat fins a assolir els seus objectius.
• Les percep com aliades, no com a figures que simplement posen exàmens i notes.
“Jo crec que les professores, més de ser professores, ens acompanyen a que nosaltres podem finalitzar el nostre objectiu.”
Això emociona Helena i Mireia, que se senten molt afalagades i ho interpreten com un reconeixement a la tasca docent.
Helena remarca que:
• Els alumnes s’esforcen moltíssim, a tots els nivells.
• Moltes persones adultes venen a classe per motivació pròpia, especialment als nivells intermedis, més enllà dels requisits d’arrelament o feina.
Mireia afegeix que, sovint, els alumnes:
• Ho fan per sentir-se més segurs al lloc on viuen.
• Volen entendre millor la família, els amics, els botiguers i el seu entorn quotidià.
• Als nivells bàsics, molts comenten que no entendre el català al transport públic o en documents els fa sentir insegurs.
L’Anastàcia esmenta que:
• Troba sovint documents només en català i necessita comprendre’ls, cosa que reforça la necessitat de dominar la llengua.
La Clàudia insisteix en la idea de respectar la llengua del lloc on es viu i de sentir-se part de la cultura catalana.
Cap al tram final, Helena presenta la dotzena edició de la campanya “Neologisme de l’any”:
• Impulsada per 3CAT, TermCat, la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
• L’objectiu és triar una paraula nova (neologisme) que representi l’any i implicar la ciutadania en la decisió.
• No és un concurs vinculant, però l’IEC es compromet a estudiar el neologisme guanyador per a una possible incorporació al diccionari.
S’explica que avui és l’últim dia per votar i que demà es publicaran els resultats.
Per participar:
• Cal cercar a Google “neologisme de l’any”.
• Hi ha pàgines molt intuïtives a les webs de les entitats organitzadores.
• Es pot llegir la definició de cada paraula candidata i votar amb un botó senzill.
Helena llegeix les 10 paraules candidates, sense donar-ne les definicions (que es troben al web oficial):
• gasiana
• crisi climàtica
• salut mental
• queer
• vespreig
• dejuni intermitent
• influenciador / influenciadora
• matxa
• neurodivergent
Mireia opina que gairebé totes haurien d’estar al diccionari perquè formen part del llenguatge quotidià.
Al final del programa:
• Es fa broma que la pregunta sobre jocs les ha posat en una situació “apretada”, ja que no són grans jugadores de jocs de taula.
• Es recupera la idea que els debats a l’aula són una mena de joc de rol que ajuda a aprendre.
Mireia acomiada les convidades:
• Agraeix a Clàudia i Anastàcia la seva presència i els desitja Bones festes de Nadal, amb amics i família.
• Agraeix a Helena Estalella la participació regular al programa.
Es recorda que aquest és l’últim espai de l’any i que no es retrobaran fins al 2026, aprofitant per desitjar bones festes a tot l’equip del Servei Local de Català.
L’episodi es tanca donant pas al programa musical “Era Vinil”, amb “la millor música de tots els temps”.
La Mireia presenta el programa dedicat al català amb la col·laboració del Servei Local de Català de Cornellà i dona la benvinguda a Helena Estalella. Parlen del final dels cursos del trimestre i de l’inici del període d’inscripcions: primer dia preferent per a alumnes dels últims 12 mesos, i obertura general a partir de l’endemà, amb calendari especial per al nivell C2. Es remet l’audiència a les xarxes socials del Servei per a més informació.
S’incorpora la presentació de les alumnes Anastàcia i Clàudia, i abans d’entrar en la seva experiència, Helena exposa la campanya Tot Joc del Consorci per a la Normalització Lingüística. Explica que vol promoure el joc i la joguina en català tot l’any, especialment per Nadal. Detalla el web cpnl.cat/totjoc, el cercador de jocs i botigues adherides, el vocabulari de jocs de taula en col·laboració amb el TermCat i el canal de YouTube amb tutorials i recomanacions. Llista les botigues adherides a Cornellà: Bacus, Dream, Joguetos i el Museu de Matemàtiques de Catalunya al parc de Can Mercader.
La conversa se centra en la Clàudia Plaza. Ella explica que és de l’Equador, que fa vuit anys que viu a Barcelona i que estima la ciutat, la gent i la llengua catalana. Comenta que començarà l’Intermedi 2 al gener a Barcelona i que l’últim curs el va fer a Cornellà, amb el repte del desplaçament. Detalla que treballa en una comercialitzadora d’electricitat al centre de Barcelona, a l’àrea de panells solars.
La Clàudia explica per què ha volgut aprendre català fins a l’Intermedi 1: viu a Catalunya, considera essencial conèixer la llengua del lloc on vius, li agrada molt el català i veu l’aprenentatge com una qüestió de respecte i integració. Parla de la seva parella catalana i de la família política, amb qui intenta parlar en català. Denuncia que sovint la gent canvia automàticament al castellà pel seu aspecte, i fa una crida als catalanoparlants a no canviar de llengua per defecte i a “lluitar per la vostra llengua”. Mireia i Helena li reconeixen el bon nivell de català i fan broma sobre la seva autocrítica.
És el torn de l’Anastàcia Kuliaglina. Explica que és del sud de Rússia, lingüista, i que treballa com a professora investigadora, actualment a la Universitat de Vic. Detalla que va venir a fer un màster a la Universitat Pompeu Fabra i hi va completar el doctorat. Comenta que no és nadiua en castellà i que, per tant, aprèn simultàniament castellà i català, tot i sentir-se encara més còmoda en castellà. Ha acabat l’Intermedi 1 i començarà l’Intermedi 2. Descriu el seu bagatge lingüístic (rus, anglès, francès, castellà i català) i defensa que saber diverses llengües enriqueix molt el coneixement, perquè no és només gramàtica sinó també cultura, festes i comunicació intercultural.
A partir d’una pregunta sobre cultura i tradicions, les alumnes destaquen allò que més les ha sorprès de Catalunya. L’Anastàcia esmenta els calçots com a element molt atractiu, així com els correfocs, que li agrada veure. Es parla de la importància del foc i de la salsa dels calçots com a part de la cultura festiva catalana. La Clàudia coincideix amb aquestes tradicions i afegeix la sopa de galets de la seva sogra com a plat de Nadal preferit.
La Mireia havia preguntat per jocs de taula útils per aprendre català, però les alumnes no troben un exemple clar immediatament i miren el mòbil per recordar-ne algun. Abans que responguin, la conversa gira cap a un altre tema lingüístic: la campanya del neologisme de l’any. La Mireia dóna pas a Helena per explicar-la.
Helena presenta la dotzena edició de la campanya “Neologisme de l’any”, impulsada per 3CAT, TermCat, la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans. Explica que l’objectiu és triar una paraula nova que representi l’any i incorporar la ciutadania al procés, tot i que no és vinculant: l’IEC es compromet a estudiar la paraula guanyadora. Detalla que aquell dia és l’últim per votar i que l’endemà es publicaran resultats. Llegeix la llista de paraules candidates (gasiana, crisi climàtica, salut mental, queer, vespreig, dejuni intermitent, influenciador/a, matxa i neurodivergent) i convida la població a entrar al web de la campanya, llegir definicions i votar amb un sistema molt senzill. Mireia opina que gairebé totes les paraules haurien d’entrar al diccionari, ja que formen part del llenguatge quotidià.
S’explica el procediment pràctic per votar: cal cercar “neologisme de l’any” a Google i, des de les webs de les institucions impulsores, accedir a una pàgina molt intuïtiva amb definicions i un botó de votació. Tot seguit, la conversa torna a la pregunta sobre jocs per aprendre català: les alumnes reconeixen que no són jugadores habituals de jocs de taula i que no hi havia un joc específic al curs, però sí una activitat de debat en forma de joc de rol. Han debatut si calen més iniciatives per promoure el català o si ja n’hi ha prou, amb grups que defensaven posicions oposades.
A partir del record dels debats, la Clàudia subratlla el paper de les professores del Servei Local de Català: diu que més que simples docents, acompanyen l’alumnat perquè pugui assolir els seus objectius. Aquesta visió emociona Helena i Mireia, que se senten molt reconegudes. Helena comenta que el que més percep quan fa classe és l’enorme esforç dels alumnes adults, a tots els nivells. Mireia reflexiona que, sobretot als nivells intermedis, molta gent ve motivada per sentir-se millor al lloc on viu, més enllà de requisits d’arrelament o feina. Parlen de la inseguretat que genera no entendre el català en situacions quotidianes (metro, documents oficials) i de la necessitat de dominar la llengua per viure amb més tranquil·litat.
Amb l’arribada de les festes, la conversa torna al Nadal. Pregunten per tradicions que les hagin sorprès: l’Anastàcia explica que va veure un caga tió gegant a la universitat i es pregunta si també cal fer-lo a nivell universitari. També explica que té un petit caganer de recordatori que posa a la taula de Nadal. Es parla del xoc cultural que provoquen aquestes tradicions i del component escatològic de part de l’humor i les expressions col·loquials catalanes. Aquestes pràctiques resulten curioses però també divertides per a qui arriba de fora.
La Mireia agraeix a la Clàudia i a l’Anastàcia la seva participació i les felicita per la seva implicació amb el català. Els desitja Bones festes i un bon Nadal amb família i amics. Agradeix a Helena Estalella la col·laboració al llarg de l’any i recorda que és l’últim programa de l’espai fins al 2026. S’acomiada de l’equip del Servei Local de Català amb bons desitjos per a l’any nou. El programa de català es tanca donant pas al següent espai radiofònic, Era Vinil, dedicat a “la millor música de tots els temps”.