15/12/2025

#2154 - L'Entrevista del 15/12/2025 - L'Alcalde Respon

L'Entrevista

Introducció i context del programa

“L'Alcalde Respon” és un espai de participació ciutadana de Ràdio Cornellà on l’alcalde respon preguntes i comenta l’actualitat local. Aquest és l’últim programa de 2025, amb balanç de l’any i mirada al 2026.

---

Economia municipal i inversions

Superàvit municipal i usos previstos

• El govern espanyol permet destinar el superàvit 2024 a inversions sostenibles fins al 2027.

• L’alcalde explica que Cornellà ja ha compromès aquests recursos: - Compra prèvia de solars per a activitat econòmica i habitatge social. - Tot això ja està integrat als pressupostos municipals.

Inversions a Sant Ildefons i altres projectes

• La AMB invertirà en la reforma del centre cívic de Sant Ildefons: - Més gran, més accessible i més segur. - Nou espai d’exposicions. - Solució als problemes d’inundacions.

• Calendari i procés: - El projecte ha guanyat un concurs, ara cal el projecte executiu. - La previsió d’obres s’apunta cap al 2027.

• L’alcalde remarca que no és el projecte prioritari ara mateix: - Hi ha altres actuacions prioritàries de transformació d’espai públic i equipaments esportius amb la Diputació i l’AMB (encara no anunciades en detall). - L’objectiu global és reforçar la “trama cívica” de Sant Ildefons i la seva cohesió social, cívica i econòmica.

Cornellà Empresarial i el futur dels polígons

• L’Associació Cornellà Empresarial compleix 5 anys: - Va néixer amb 9–10 empreses i ara supera les 60. - S’ha definit una forma d’actuar estable i una aliança amb l’Ajuntament.

• Objectius de la cooperació Ajuntament–Cornellà Empresarial: - Millorar condicions físiques dels polígons industrials. - Actualitzar i reforçar la infraestructura tecnològica. - Impulsar l’activitat econòmica i la qualitat dels serveis.

• Mirada al futur: - Cornellà continua atraient empreses rellevants i llocs de treball. - L’alcalde planteja definir un horitzó de 15 anys per als espais d’activitat econòmica.

Prioritats als espais industrials

• Tres línies clau que l’alcalde destaca: 1. Ràpida tramitació administrativa (llicències i autoritzacions). 2. Preparació tecnològica dels polígons per atendre les necessitats actuals de qualsevol empresa. 3. Presència empresarial plural per diversificar l’activitat econòmica.

---

Habitatge: parc públic i nova planificació

Compra de pisos per part de la Generalitat

• La Generalitat adquireix 3.100 habitatges de bancs i fons per a parc públic permanent; alguns són a Cornellà.

• A Cornellà: - Pisos situats darrere de l’antic centre comercial Llobregat i al costat del Territori (dues promocions antigues d’una caixa). - Es tracta d’habitatges construïts fa uns 22 anys. - Ara caldrà veure com la Generalitat gestiona aquest parc.

Pla de millora urbana de Tintes – Centri Riera

• El ple municipal aprova la modificació definitiva del pla de millora urbana de la zona Tintes–Centri Riera.

• Elements principals del projecte: - Més de 350 nous habitatges. - 122 habitatges protegits o concertats. - Més de 5.000 m² d’espais verds i parcs. - Prolongació de l’avinguda dels Ferrocarrils Catalans i connexió amb l’avinguda del Baix Llobregat.

• Context i agents: - El desenvolupament s’havia aturat per la crisi econòmica i problemes del propietari inicial. - Un nou propietari compra el sector i té voluntat de tirar-lo endavant. - Seqüència: primer urbanització, després construcció d’habitatges. - L’Institut de l’Àrea Metropolitana de Barcelona serà l’agent que gestionarà l’habitatge de protecció oficial.

• Horitzó temporal: l’alcalde espera que abans d’acabar l’any vinent es pugui començar.

---

Mobilitat, transport públic i pacificació

Autobusos interurbans vs. ferrocarril

• En una entrevista a El País, l’alcalde havia defensat prioritzar autobusos interurbans sobre alguns sistemes ferroviaris, però puntualitza:

• En el cas de Cornellà: - La ciutat ja té quatre sistemes ferroviaris potents: Rodalies (Renfe), Ferrocarrils de la Generalitat, metro i tramvia. - També disposa de 17 línies d’autobús.

• La seva reflexió sobre autobusos vs. ferrocarril era metropolitana, no específica de Cornellà. Per tant, no afecta la mobilitat actual de la ciutat.

Bicing metropolità

• S’apunta que el Bicing podria integrar-se a l’Àrea Metropolitana el 2027.

• L’alcalde recorda que es tracta d’una decisió de l’AMB i que és aquest organisme qui marca el model i el calendari.

Zones d’aparcament i reducció del trànsit

• S’ha ampliat la zona vermella d’aparcament a la carretera d’Esplugues.

• Estratègia general de l’Ajuntament: - No es tracta de “anar contra el cotxe”, sinó de millorar la salut de la població reduint trànsit i contaminació. - Es creen nous aparcaments (per exemple, un de 40 places al barri del Padró). - Es permet l’ús d’espais com la carretera en determinades hores i caps de setmana per facilitar l’aparcament.

• Objectiu de fons: - A determinades hores (especialment a la nit) i caps de setmana, la mobilitat hauria de ser principalment de residents. - Històricament, Cornellà patia 50.000 cotxes de pas diaris; ara es vol pacificar la ciutat. - S’emmarca dins la política de naturalització de la ciutat i millora de la qualitat de l’aire.

---

Participació ciutadana: preguntes del carrer

L’espai dona veu a diversos veïns i veïnes, que plantegen queixes i suggeriments. L’alcalde respon matisant competències, actuacions actuals i límits reals d’intervenció.

1. Ordenances de convivència i sobreocupació de pisos

Pregunta: Si, com Barcelona, Cornellà preveu actualitzar les ordenances de convivència i civisme, també pensant en problemes com la sobreesocupació de pisos i la diversitat cultural.

Resposta de l’alcalde: • Aclara que l’ordenança de Barcelona no regula el que passa dins les comunitats de veïns (espais privats), perquè no és jurídicament possible.

• Per tant: - Cornellà no modificarà l’ordenança per aquesta qüestió. - L’Ajuntament ha encarregat informes jurídics externs per saber com es pot intervenir en conflictes de convivència en espais privats.

• Mentre no hi hagi nous instruments jurídics, l’Ajuntament ja actua amb: - Mediació en conflictes de convivència. - Intervenció cas per cas, sense requerir una nova ordenança.

2. Condicions d’un institut (calor i manteniment)

Pregunta: Una mare es queixa de la calor a les aules, cortines trencades i altres problemes a l’Institut Joan Miró.

Resposta: • L’alcalde recorda que els instituts depenen de la Generalitat, no de l’Ajuntament.

• Tot i així, informa que: - Hi ha prevista una actuació de la Generalitat en acabar el curs escolar. - Es vol millorar algunes aules i sobretot la seguretat i protecció de finestres.

3. Correcans: manteniment i respostes a queixes

Pregunta: Usuària d’un correcans (antic camp de la via fèrria) planteja queixes: • Demana un banc més des de fa anys. • Reclama més manteniment i reposició de terra. • Ha pagat cens i ADN dels gossos i no veu millores.

Resposta: • L’alcalde admet que desconeix les peticions concretes. • Reconeix que cal canviar la terra amb més freqüència. • Es compromet a revisar la situació i contestar: admet que és una pregunta “bona” i legítima.

4. Habitatge, lloguers i ajudes socials

Pregunta: Dona en situació de atur i família monoparental es queixa de dificultats per rebre ajudes i del preu alt dels pisos; veu injust que hi hagi qui “entri en un pis i no pagui”. Demana lloguers més assequibles.

Resposta: • L’alcalde recorda que l’Ajuntament: - Construeix habitatge social. - Amplia la borsa de lloguer social. - Dona prioritat a la política d’habitatge dins les seves possibilitats.

• Matisa alguns límits: - Cap administració pot “arreglar la vida per sempre” a una persona; això és inviable. - Les ajudes es prioritzen segons demanda i situació de cada cas.

• Reconeix que per a algunes persones pot semblar insuficient, però insisteix en els esforços estructurats que es fan.

5. Vandalisme i ús irresponsable de l’espai públic

Hi ha una intervenció ciutadana (molt fragmentada a la gravació) sobre danys a espais públics i la idea que “la gent només respon a diners i sancions”.

Resposta: • L’alcalde comenta que va visitar recentment la zona esmentada i no va observar desperfectes greus en aquell moment, encara que no nega que puguin existir.

• Reflexió general: - Les ciutats no poden funcionar “a base de policies”, sinó amb responsabilitat individual i respecte pel que és públic. - L’Ajuntament crida l’atenció i actua quan detecta conductes inadequades.

6. Brutor per excrements i orins de gossos

Diverses veus es queixen de brutor als carrers (carretera, plaça Can Fargues/Can Fasó, carrer Pistalegre...) per pipís i cacas de gossos, i proposen fins i tot impostos més alts per a propietaris de gossos.

Resposta: • L’alcalde contextualitza el discurs alarmista: - Adverteix que avui dia tendim a parlar “a lo gran”, exagerant problemes. - Reconeix que hi ha problemes de civisme, però no confirma la imatge d’una ciutat “plena de brutícia”.

• Sobre la realitat actual: - Cada cop hi ha més propietaris responsables que recullen i porten aigua per netejar els orins. - Cacas n’hi ha poques, segons les inspeccions municipals.

• Mesures que s’apliquen: - L’Ajuntament utilitza el registre d’ADN caní per identificar infractors recurrents. - Es fan controls amb policia de paisà. - Les sancions són dures i efectives: quan es troba el responsable, paga la multa.

---

Educació, cultura i tecnologia

Escola Municipal de Música Roser Cabanes

• L’Escola Municipal de Música Roser Cabanas oferirà nous cursos els dimarts al matí a partir de gener.

• L’alcalde ho emmarca en una estratègia més àmplia: - Fa temps que la ciutat aposta per obrir equipaments i activitats en horaris més amplis, també als matins. - Esmenta altres iniciatives com la Universitat d’Humanitats i activitats físiques matinals. - La música al matí és una peça més d’aquesta obertura, no un fet aïllat.

Citilab i innovació tecnològica

• El Citilab celebra el seu 18è aniversari.

• Valoració de l’alcalde: - El projecte està consolidat i té una forta implantació local. - S’ha obert especialment als instituts i centres d’educació pública, fet que ha ampliat el coneixement i la relació dels joves amb la tecnologia.

• Necessitats i reptes: - Voldrien més recerca i més recursos de les administracions superiors. - Volen aprofitar el Citilab per reduir la bretxa digital i acostar el món tecnològic a col·lectius que en podrien quedar exclosos. - El següent gran repte és treballar en l’àmbit de la intel·ligència artificial i la seva vessant social.

---

Nadal a Cornellà: identitat pròpia i cohesió social

Il·luminació, fira i activitat ciutadana

• Cornellà ja llueix la decoració nadalenca i disposa d’una agenda intensa per festes: - Enllumenat de Nadal als carrers. - Fira de Santa Llúcia (mencionada com a cita d’aquest cap de setmana). - Actuacions de cors i grups locals que donen vida als espais públics.

• Triple dimensió del Nadal, segons l’alcalde: - Emocional: dates carregades de significat familiar i afectiu. - Econòmica: període de consum que s’intenta que sigui segur i digne per a tothom. - Social: oportunitat de relació i convivència.

• Compromís social: - L’Ajuntament posa èmfasi en les persones amb més dificultats. - Es busca que tothom pugui viure les festes “de manera digna”. - L’alcalde insisteix que l’Ajuntament mai pot estar plenament satisfet; seria una mostra de sobirbia.

El Mag Maginet i la Fada Ondina: marca nadalenca de ciutat

• L’alcalde remarca amb orgull que Cornellà no competeix amb altres ciutats en quant a llum, il·luminació o arbres gegants, sinó en identitat pròpia.

• Clau d’aquesta identitat: - El Mag Maginet i la Fada Ondina, dos personatges que han esdevingut referents locals del Nadal. - Són figures creades per la ciutat que formen part de la memòria col·lectiva. - Per a l’alcalde, és significatiu que una ciutat d’uns 95.000 habitants hagi sabut crear personatges propis reconeguts per tothom.

• Relació simbòlica de l’alcalde amb aquests personatges: - Afirma amb humor que “mai parla amb el Mag Maginet”, però que sap que arriba quan veu “una llumeta” a la Torre de la Miranda. - La Fada Ondina es veu “donant voltes per la ciutat”. - Confia plenament en el bon criteri del Mag Maginet per organitzar el Campament Oriental i l’arribada dels Reis.

---

Balanç del 2025 i desitjos per al 2026

Balanç institucional

• L’alcalde és prudent a l’hora de fer balanç: - Com a responsable institucional evita grandiloqüències. - Considera que l’essencial és fer les coses bé, amb paciència i sense amplificar problemes.

El valor central: el respecte

• Per al 2026, el seu desig principal és una “ciutat de respecte”.

• Ho concreta en diversos aspectes: - Respecte com a base de la bona convivència. - Respecte en l’ús de l’espai públic i del manteniment de la ciutat. - Respecte a la diversitat i a la pluralitat de realitats al municipi.

• La seva felicitació de Nadal institucional posa el respecte al centre com a valor imprescindible.

Cloenda del programa

• Es tanca l’última emissió de l’any amb: - Agraïment mutu entre l’alcalde i l’equip de Ràdio Cornellà. - Desig de bones festes i bon any nou per als oients. - Anunci de la continuïtat del programa a partir de gener per seguir parlant de Cornellà.

---

Idees clau de l’episodi

• Economia i inversions: ús anticipat del superàvit per a sòl d’activitat econòmica i habitatge social; reforma del centre cívic de Sant Ildefons a mitjà termini; col·laboració estreta amb Cornellà Empresarial i planificació a 15 anys dels polígons.

• Habitatge: incorporació de pisos al parc públic a través de la Generalitat i gran operació urbanística a Tintes–Centri Riera, amb quota significativa d’habitatge protegit i nous espais verds.

• Mobilitat: Cornellà té una xarxa de transport públic molt completa; la política municipal busca reduir trànsit de pas i millorar la salut mitjançant zones regulades d’aparcament i pacificació.

• Convivència i civisme: límits legals de les ordenances en espais privats; aposta per la mediació i l’estudi d’alternatives jurídiques; ús de l’ADN caní i sancions per combatre la brutícia dels gossos.

• Educació i tecnologia: ampliació d’horaris a l’Escola Municipal de Música Roser Cabanas i consolidació del Citilab com a espai d’innovació, amb la IA com a pròxim gran repte.

• Nadal amb identitat pròpia: molta activitat cultural i comercial, amb especial protagonisme del Mag Maginet i la Fada Ondina com a símbols locals; èmfasi en cuidar les persones amb dificultats i en viure les festes amb dignitat i respecte.

• Missatge final: el valor del respecte com a eix de la convivència i com a desig central per al 2026, en una ciutat que busca equilibrar desenvolupament econòmic, cohesió social i qualitat de vida.

Marcadors

Darrers podcast