09/12/2025

#2149 - L'Entrevista del 9/12/2025 - Medi Ambient

L'Entrevista

Context i protagonistes

Espai de Medi Ambient de L'Entrevista a Ràdio Cornellà, amb: - David Calabuig, cap de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cornellà. - Marta Paísa, ambientòloga i directora del Centre de Desenvolupament de Salut Planetària (IES Global + Fundació Sanitària Mollet).

L’objectiu és explicar què és la salut planetària, quins riscos afrontem i què podem fer com a ciutadania.

---

Què és la salut planetària?

• Concepte definit el 2015 per The Lancet i la Rockefeller Foundation.
• Es basa en l’assoliment dels màxims estàndards de salut, benestar i equitat a escala mundial.
• Té en compte els sistemes polítics, econòmics i socials i com aquests modulen els límits dels sistemes naturals de la Terra.

"La salut humana i la salut del planeta van juntes i haurien d’anar juntes."

En resum: si el planeta emmalalteix, la salut humana també empitjora.

---

Límits planetaris i estat actual

Els 9 processos naturals clau

La salut planetària es llegeix a través dels límits planetaris, que defineixen un espai operatiu segur per a la humanitat. Alguns exemples de processos: - Canvi climàtic - Integritat de la biosfera (biodiversitat) - Ús de l’aigua dolça - Canvi en l’ús del sòl - Fluxos biogeoquímics (nitrogen i fòsfor) - Acidificació dels oceans - Reducció de la capa d’ozó estratosfèric - Càrrega d’aerosols atmosfèrics

Situació actual: - Dels 9 límits planetaris, 7 ja han estat superats. - Només es mantenen dins l’espai segur: - La recuperació de la capa d’ozó estratosfèric. - La càrrega d’aerosols atmosfèrics. - L’acidificació dels oceans s’ha superat recentment.

Això significa que estem sortint de la zona estable que permet el desenvolupament i benestar que coneixem.

---

Com es mesuren aquests límits?

Cada límit té variables de control que actuen com a indicadors de l’estat del sistema.

Exemple: canvi climàtic

• Concentració de CO₂ a l’atmosfera.
• Forçament radiatiu (escalfament acumulat a la superfície terrestre).

La ciència determina uns llindars segurs. En el cas del CO₂: - Valor actual: ~423 ppm. - Espai segur estimat: ~350 ppm.

No és una opinió: són dades científiques mesurables, no discutibles des del punt de vista polític.

Per tant, cal reduir emissions i canviar el model de producció i consum per tornar als marges de seguretat.

---

Un precedent d’èxit: el Protocol de Montreal

Es posa com a exemple el Protocol de Montreal (anys 90): - Es detecta el forat a la capa d’ozó. - Els països acorden eliminar els gasos responsables (CFC i altres). - Resultat: la capa d’ozó s’està recuperant.

Això demostra que: - Quan hi ha consens internacional i acció coordinada, és possible revertir danys greus. - La salut planetària es pot millorar si hi ha decisions valentes.

En canvi, en espais com la COP30, encara no s’ha assolit un acord clar per limitar els combustibles fòssils, tot i ser una causa clau del problema.

---

Impactes desiguals i injustícia climàtica

• El canvi climàtic afecta sobretot les zones més vulnerables del planeta.
• Aquestes zones són sovint les menys responsables de les emissions de CO₂.
• Entre el 10% i el 50% de la població mundial, que menys ha contribuït al problema, és la que pateix més els impactes.

Això genera una profunda injustícia i obliga a parlar de límits planetaris segurs i justos.

I a Europa?

• El Mediterrani és una de les regions més afectades pel canvi climàtic.
• Ja s’observen:
• Onades de calor amb augment de mortalitat.
• Empitjorament d’al·lèrgies i infeccions.
• Contaminació de l’aire que augmenta malalties i morts.
• Fenòmens extrems, com les pluges torrencials (exemple: DANA al País Valencià).

Per tant, Europa i Espanya també estan patint ja els impactes sobre la salut.

---

De la salut planetària a la salut humana

La salut planetària inclou la salut humana. Traspassar límits té múltiples efectes directes:

• Canvi climàtic:
• Més morts per calor.
• Al·lèrgies més greus o freqüents.
• Més infeccions per malalties emergents.
• Impacte en la seguretat alimentària.

• Augment de trastorns mentals.

• Pèrdua de biodiversitat:

• Menys diversitat d’aliments.

• Més riscos d’infeccions i zoonosis.

• Contaminació química (metalls pesants, microplàstics, fertilitzants):

• Malalties cròniques.
• Càncers.

• Problemes de desenvolupament i reproductius.

• Aerosols atmosfèrics i contaminació de l’aire:

• Més malalties respiratòries.
• Més malalties cardiovasculars.

• Alteracions neurològiques.

• Escassetat d’aigua:

• Pitjor higiene i alimentació.

• Afecta especialment infants i poblacions vulnerables.

• Canvis en l’ús del sòl (de boscos a agricultura intensiva o urbanització):

• Faciliten la propagació de malalties.

• Acidificació dels oceans:

• Redueix la disponibilitat d’aliments marins.

• Té impacte en la nutrició humana.

• Reducció de la capa d’ozó:

• Augment de càncers de pell i altres patologies associades.

En resum: cada límit traspassat té un reflex en la nostra salut diària.

---

Dificultats de comunicació i canvi de relat

• És fàcil d’entendre que si l’aigua no és potable, la salut es veu afectada immediatament.
• És més difícil explicar que la pèrdua de biodiversitat o l’augment de CO₂ afectaran la qualitat de vida i la resiliència davant pandèmies.
• Si “simplifiquem” el sistema (menys biodiversitat, menys ecosistemes funcionals), tenim menys defenses com a espècie.

Quan el planeta esdevé més vulnerable, també ho fa la humanitat.

A més, el canvi ja no és a llarg termini: les conseqüències ja es veuen “en directe”.

---

De la conscienciació a l’acció

Marta Paísa subratlla que: - No n’hi ha prou amb conscienciar; ja anem tard. - Cal passar a l’acció a tots els nivells: - Sistemes sanitaris (per exemple, descarbonitzar l’assistència sanitària). - Polítiques públiques i planificació urbana. - Canvis individuals i col·lectius d’hàbits.

Comparativa reveladora: - Morts anuals per tabac: ~7 milions. - Morts anuals per contaminació de l’aire: ~9 milions.

Als consultoris es recomana “no fumar”, però no podem recomanar “no respirar”. Això mostra fins a quin punt la qualitat de l’aire és un gran repte de salut pública.

També es destaca que: - La salut no ha de tenir color polític. - Encara es parla de “creure o no creure” en el canvi climàtic, però les dades sobre salut són un argument transversal i incontestable.

L’argument de la salut humana és una clau poderosa per impulsar la transformació ambiental.

Per això, molts professionals del medi ambient s’apropen al sector salut per impulsar: - Energies renovables. - Economia circular. - Canvis en la mobilitat. - Transformació dels sistemes alimentaris.

---

Risc de noves pandèmies

Es reconeix que el risc de noves pandèmies existeix i va a l’alça: - Més mobilitat global i intercanvi d’espècies i patògens. - Transformació dels ecosistemes que acosta humans i fauna salvatge. - Increment de malalties transmeses per vectors (mosquits, etc.).

L’últim informe de The Lancet Countdown a Europa indica: - Augment de mortalitat per calor a Europa. - Increment de la probabilitat de transmissió de malalties com el dengue i la malària al continent europeu.

També es menciona el context actual de forta incidència de grip i altres malalties animals (com la pesta porcina), com a mostra que el risc epidemiològic global és creixent.

---

Què podem fer com a ciutadania?

Davant la pregunta final sobre accions concretes, es plantegen tres grans àmbits clau de canvi amb cobeneficis per a la salut humana i ambiental:

1. Mobilitat

• Caminar més en els desplaçaments quotidians.
• Fer servir la bicicleta quan sigui possible.
• Prioritzar el transport públic en lloc del vehicle privat.
• Acceptar i recolzar mesures urbanes com peatonalitzacions i reducció del trànsit.

Reduir el cotxe no és només “una política verda”: és una mesura de salut pública.

2. Alimentació

• Fer una transició cap a una dieta més saludable i sostenible.
• Augmentar la proteïna d’origen vegetal.
• Reduir el consum de carn i productes d’origen animal.

Això: - Millora la salut cardiovascular i metabòlica. - Redueix la petjada ambiental del sistema alimentari.

3. Contaminació de l’aire

• Recolzar polítiques que reduïxen emissions (zones de baixes emissions, canvis en el transport, etc.).
• Entendre que no és una molèstia puntual, sinó una qüestió de salut.

A més, en el context de Nadal, s’afegeixen recomanacions: - Consum local i de proximitat. - Consum responsable: no comprar més del necessari. - Reutilitzar i allargar la vida dels productes.

El missatge final: les nostres accions quotidianes poden millorar alhora la salut del planeta i la nostra salut.

---

Tancament del programa

El programa es tanca: - Agraint la participació de Marta Paísa i deixant la porta oberta a futures entrevistes sobre accions per part de ciutadania, empreses i governs. - Amb un comiat de David Calabuig i el recordatori de fer comerç de proximitat i consum responsable durant les festes de Nadal. - L’emissió dona pas al programa Era Vinil.

Marcadors

Darrers podcast