Espai de Medi Ambient de L'Entrevista a Ràdio Cornellà, amb: - David Calabuig, cap de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cornellà. - Marta Paísa, ambientòloga i directora del Centre de Desenvolupament de Salut Planetària (IES Global + Fundació Sanitària Mollet).
L’objectiu és explicar què és la salut planetària, quins riscos afrontem i què podem fer com a ciutadania.
"La salut humana i la salut del planeta van juntes i haurien d’anar juntes."
En resum: si el planeta emmalalteix, la salut humana també empitjora.
La salut planetària es llegeix a través dels límits planetaris, que defineixen un espai operatiu segur per a la humanitat. Alguns exemples de processos: - Canvi climàtic - Integritat de la biosfera (biodiversitat) - Ús de l’aigua dolça - Canvi en l’ús del sòl - Fluxos biogeoquímics (nitrogen i fòsfor) - Acidificació dels oceans - Reducció de la capa d’ozó estratosfèric - Càrrega d’aerosols atmosfèrics
Situació actual: - Dels 9 límits planetaris, 7 ja han estat superats. - Només es mantenen dins l’espai segur: - La recuperació de la capa d’ozó estratosfèric. - La càrrega d’aerosols atmosfèrics. - L’acidificació dels oceans s’ha superat recentment.
Això significa que estem sortint de la zona estable que permet el desenvolupament i benestar que coneixem.
Cada límit té variables de control que actuen com a indicadors de l’estat del sistema.
La ciència determina uns llindars segurs. En el cas del CO₂: - Valor actual: ~423 ppm. - Espai segur estimat: ~350 ppm.
No és una opinió: són dades científiques mesurables, no discutibles des del punt de vista polític.
Per tant, cal reduir emissions i canviar el model de producció i consum per tornar als marges de seguretat.
Es posa com a exemple el Protocol de Montreal (anys 90): - Es detecta el forat a la capa d’ozó. - Els països acorden eliminar els gasos responsables (CFC i altres). - Resultat: la capa d’ozó s’està recuperant.
Això demostra que: - Quan hi ha consens internacional i acció coordinada, és possible revertir danys greus. - La salut planetària es pot millorar si hi ha decisions valentes.
En canvi, en espais com la COP30, encara no s’ha assolit un acord clar per limitar els combustibles fòssils, tot i ser una causa clau del problema.
Això genera una profunda injustícia i obliga a parlar de límits planetaris segurs i justos.
Per tant, Europa i Espanya també estan patint ja els impactes sobre la salut.
La salut planetària inclou la salut humana. Traspassar límits té múltiples efectes directes:
Augment de trastorns mentals.
Pèrdua de biodiversitat:
Més riscos d’infeccions i zoonosis.
Contaminació química (metalls pesants, microplàstics, fertilitzants):
Problemes de desenvolupament i reproductius.
Aerosols atmosfèrics i contaminació de l’aire:
Alteracions neurològiques.
Escassetat d’aigua:
Afecta especialment infants i poblacions vulnerables.
Canvis en l’ús del sòl (de boscos a agricultura intensiva o urbanització):
Faciliten la propagació de malalties.
Acidificació dels oceans:
Té impacte en la nutrició humana.
Reducció de la capa d’ozó:
En resum: cada límit traspassat té un reflex en la nostra salut diària.
Quan el planeta esdevé més vulnerable, també ho fa la humanitat.
A més, el canvi ja no és a llarg termini: les conseqüències ja es veuen “en directe”.
Marta Paísa subratlla que: - No n’hi ha prou amb conscienciar; ja anem tard. - Cal passar a l’acció a tots els nivells: - Sistemes sanitaris (per exemple, descarbonitzar l’assistència sanitària). - Polítiques públiques i planificació urbana. - Canvis individuals i col·lectius d’hàbits.
Comparativa reveladora: - Morts anuals per tabac: ~7 milions. - Morts anuals per contaminació de l’aire: ~9 milions.
Als consultoris es recomana “no fumar”, però no podem recomanar “no respirar”. Això mostra fins a quin punt la qualitat de l’aire és un gran repte de salut pública.
També es destaca que: - La salut no ha de tenir color polític. - Encara es parla de “creure o no creure” en el canvi climàtic, però les dades sobre salut són un argument transversal i incontestable.
L’argument de la salut humana és una clau poderosa per impulsar la transformació ambiental.
Per això, molts professionals del medi ambient s’apropen al sector salut per impulsar: - Energies renovables. - Economia circular. - Canvis en la mobilitat. - Transformació dels sistemes alimentaris.
Es reconeix que el risc de noves pandèmies existeix i va a l’alça: - Més mobilitat global i intercanvi d’espècies i patògens. - Transformació dels ecosistemes que acosta humans i fauna salvatge. - Increment de malalties transmeses per vectors (mosquits, etc.).
L’últim informe de The Lancet Countdown a Europa indica: - Augment de mortalitat per calor a Europa. - Increment de la probabilitat de transmissió de malalties com el dengue i la malària al continent europeu.
També es menciona el context actual de forta incidència de grip i altres malalties animals (com la pesta porcina), com a mostra que el risc epidemiològic global és creixent.
Davant la pregunta final sobre accions concretes, es plantegen tres grans àmbits clau de canvi amb cobeneficis per a la salut humana i ambiental:
Reduir el cotxe no és només “una política verda”: és una mesura de salut pública.
Això: - Millora la salut cardiovascular i metabòlica. - Redueix la petjada ambiental del sistema alimentari.
A més, en el context de Nadal, s’afegeixen recomanacions: - Consum local i de proximitat. - Consum responsable: no comprar més del necessari. - Reutilitzar i allargar la vida dels productes.
El missatge final: les nostres accions quotidianes poden millorar alhora la salut del planeta i la nostra salut.
El programa es tanca: - Agraint la participació de Marta Paísa i deixant la porta oberta a futures entrevistes sobre accions per part de ciutadania, empreses i governs. - Amb un comiat de David Calabuig i el recordatori de fer comerç de proximitat i consum responsable durant les festes de Nadal. - L’emissió dona pas al programa Era Vinil.
Presentació de l’espai de Medi Ambient de *L'Entrevista* a Ràdio Cornellà, amb David Calabuig i la convidada Marta Paísa. Es contextualitza el tema del dia: la *salut planetària*. Marta defineix el concepte a partir de la publicació de 2015 impulsada per The Lancet i la Rockefeller Foundation, destacant que la salut humana i la salut del planeta són inseparables.
Marta explica el marc dels **límits planetaris**, nou processos naturals que determinen un "espai operatiu segur" per a la humanitat. Inclou processos com el canvi climàtic, la integritat de la biosfera, l’ús de l’aigua dolça, els fluxos biogeoquímics o l’acidificació dels oceans. Es remarca que aquests límits permeten l’estabilitat ambiental que ha fet possible el desenvolupament humà, però que actualment els estem sobrepassant, posant en risc el futur de les generacions.
Es descriu com cada límit planetari disposa de **variables de control** que funcionen com indicadors d’estabilitat. Per al canvi climàtic, es destaquen la concentració de CO₂ i el forçament radiatiu. S’explica que la concentració actual (423 ppm) supera el llindar segur (~350 ppm), i que cal revertir les emissions i el model de producció. Es subratlla que aquestes dades són científiques, mesurables i no són qüestions d’opinió política.
Marta assenyala que, dels 9 límits planetaris, **7 ja han estat superats**; només la reducció de l’ozó estratosfèric i la càrrega d’aerosols atmosfèrics es mantenen dins l’espai segur. L’acidificació dels oceans s’ha sobrepassat recentment. Es posa com a exemple d’èxit el **Protocol de Montreal**, que va permetre la recuperació de la capa d’ozó en eliminar els gasos responsables, demostrant que la cooperació internacional pot revertir grans problemes ambientals. En contrast, es critica que la recent COP30 no hagi aconseguit acords ambiciosos sobre combustibles fòssils.
Es debat sobre com els impactes del canvi climàtic afecten sobretot les zones més vulnerables del planeta, que són les que menys han contribuït a les emissions de CO₂, generant una profunda injustícia climàtica. Es parla de la necessitat de límits planetaris segurs i justos. També s’adverteix que Europa, i especialment la conca mediterrània, ja pateixen efectes greus: onades de calor amb augment de mortalitat, més càrrega de malalties per contaminació de l’aire i fenòmens climàtics extrems com episodis de pluges torrencials.
Marta desenvolupa com traspassar cadascun dels límits planetaris repercuteix en la salut humana. El canvi climàtic augmenta morts per calor, al·lèrgies, infeccions, inseguretat alimentària i trastorns mentals. La pèrdua de biodiversitat redueix la diversitat d’aliments i eleva el risc d’infeccions. La contaminació química (metalls pesants, microplàstics, fertilitzants) s’associa a malalties cròniques, càncer i problemes de desenvolupament. Els aerosols atmosfèrics incrementen malalties respiratòries, cardiovasculars i neurològiques. L’escassetat d’aigua afecta la higiene, l’alimentació i la salut de col·lectius vulnerables. Els canvis en l’ús del sòl afavoreixen la propagació de malalties, l’excés de nutrients (nitrogen i fòsfor) pot generar tumors i problemes reproductius, i l’acidificació dels oceans amenaça la disponibilitat d’aliment marí.
Es reflexiona sobre la dificultat de comunicar riscos ambientals complexos i “llunyans” en comparació amb perills immediats com l’aigua no potable. Es destaca que la simplificació de la vida al planeta redueix la resiliència col·lectiva davant pandèmies i altres crisis. Abans es percebia la crisi climàtica com un problema a llarg termini, però ara els impactes es fan visibles gairebé en temps real, fet que hauria d’augmentar la consciència, tot i que aquesta per si sola no sembla suficient per impulsar l’acció necessària.
Marta defensa que ja no n’hi ha prou amb sensibilitzar: cal **passar a l’acció**, també des de sistemes com el sanitari, que ha de descarbonitzar-se. Es compara l’impacte del tabac i de la contaminació de l’aire: aquesta última causa uns 9 milions de morts a l’any, més que el tabac (7 milions), però no hi ha recomanacions tan directes perquè “no es pot deixar de respirar”. Es reivindica que la salut no ha de tenir color polític, i que l’argument sanitari és clau per impulsar grans transformacions ambientals (renovables, economia circular, nova mobilitat, canvi de dieta). Molts ambientòlegs s’acosten al sector salut per fer aquesta aliança estratègica.
Es confirma que el risc de noves pandèmies és real, i es cita l’informe The Lancet Countdown a Europa, que evidencia un augment de la mortalitat per calor i una major probabilitat de transmissió de malalties com el dengue i la malària al continent europeu. Es recorda la forta incidència actual de la grip i altres malalties animals com la pesta porcina, en un context de gran mobilitat i intensificació d’intercanvis, factors que faciliten la propagació de patògens.
En els minuts finals, es demanen propostes concretes per a la ciutadania. Marta presenta tres grans àmbits d’acció amb *cobeneficis* per a la salut humana i ambiental: (1) **Mobilitat**: caminar més, usar la bicicleta, utilitzar transport públic i donar suport a mesures com la peatonalització de carrers per reduir contaminació. (2) **Alimentació**: transitar cap a una dieta més saludable i sostenible, amb més proteïna vegetal i menys proteïna d’origen animal. (3) **Contaminació de l’aire**: recolzar polítiques que la redueixin, entenent-les com a polítiques de salut. Es remarca que el medi ambient no és qüestió de “ser més o menys verd”, sinó de **salut**. Es tanquen amb recomanacions nadalenques de consum local, responsable, de proximitat i foment de la reutilització.
El programa es tanca agraint la participació de Marta Paísa i deixant oberta la possibilitat de futures col·laboracions per aprofundir en accions des de la ciutadania, empreses i governs. David Calabuig i la presentadora s’acomiaden desitjant bones festes, insistint en el missatge de **consum responsable i de proximitat** durant el Nadal. L’emissió enllaça amb el programa musical "Era Vinil".