02/12/2025

#2146 - L'Entrevista del 2/12/2025 - Espai Català

L'Entrevista

Presentació i objectiu de l’entrevista

L’episodi de L'Entrevista a Ràdio Cornellà se centra en l’oferta de cursos de català i en els tallers de sensibilització lingüística del Servei Local de Català de Cornellà, amb la participació de Neus Ortiz (responsable del Servei) i Helena Estalella (tècnica de comunicació).

---

Inscripcions als cursos de català (segon trimestre)

Calendari i torns d’inscripció

• Període d’inscripcions: del 16 al 19 de desembre. • Torn preferent (16 de desembre): reservat per a persones que han fet algun curs de català en els últims 12 mesos. • Torn general (17-19 de desembre): obert a tothom, però organitzat per nivells: - 17 de desembre: inscripcions només per als nivells Inicial i Bàsic 1 (els més demandats). - 18 i 19 de desembre: inscripcions per a la resta de nivells, de Bàsic 2 fins a Suficiència.

Idea clau: el torn preferent no es perd si no s’hi assisteix, però com més aviat es fa la inscripció, més possibilitat hi ha d’escollir horaris.

Oferta de cursos i nivells

• Aquest segon trimestre s’ofereixen 22 cursos (el C2 és semestral i té un calendari diferent). • Hi ha cursos de tots els nivells i mòduls, excepte Intermedi 3. • Distribució orientativa: - 2 cursos inicials. - 5 cursos de Bàsic 1, ja que és el mòdul amb més demanda. - Continuïtat amb Bàsic 2, Bàsic 3, Elementals, Intermedis i Suficiències. • Modalitats: cursos presencials i també alguns en línia. • Tota la informació d’horaris i formats es pot consultar a cpnl.cat.

---

Prova de nivell per a nous alumnes

Qui l’ha de fer i fins quan

• Persones que no han fet mai un curs amb el Servei Local de Català però ja tenen coneixements de català. • Han de demanar una prova de determinació de nivell per començar en el punt adequat. • El Servei garanteix el retorn de la prova fins al dia 11 de desembre; després d’aquesta data ho intenten, però no ho poden assegurar.

Com funciona la prova de nivell

• Durada aproximada: uns 30 minuts si es fa presencialment. • Dues tipologies principals: - Per a nivells bàsics i elementals: proves basades sobretot en l’oralitat (fluïdesa, capacitat d’expressar-se). - Per a intermedis i suficiències: combinació de part oral i part escrita, segons els continguts dels cursos.

Modalitats: en línia i presencial

• En línia: - Primer, trucada prèvia per valorar el nivell d’expressió oral. - Després, prova escrita en línia mitjançant una aplicació, amb dia i hora acordats. • Presencial: - La persona va al centre i fa tota la prova seguida (oral + escrita, si escau).

“És molt àgil”, remarquen, per subratllar que la prova no és feixuga i està pensada per facilitar l’accés als cursos.

---

Tallers de sensibilització lingüística

Objectiu general i format

• Els tallers són una activitat de sensibilització sobre la llengua catalana que el CPNL ofereix des de fa anys. • A Cornellà, s’hi treballa amb continuïtat des dels cursos 2021-2022. • Durada flexible: entre 2 i 4 hores, segons l’àmbit i la disponibilitat dels col·lectius. • Objectiu central: - Crear un espai de reflexió sobre l’ús que fem de la llengua en el nostre context laboral. - Analitzar quin paper hauria de tenir el català i com es pot potenciar.

Adaptació als diferents àmbits

Els tallers s’adapten al sector i als participants:

• Àmbit de la salut: - Es posa l’accent en els drets dels pacients. - Es treballa la relació entre empatia, llengua i atenció sanitària. - Es remarca que la llengua pròpia de la persona és clau per entendre i atendre bé un pacient en situació de vulnerabilitat.

• Àmbit educatiu (escoles i monitors de menjador): - És el camp en què més han treballat els darrers anys. - Col·laboren amb Departament d’Educació i Ajuntament, dins del pla educatiu d’entorn que abasta tota la ciutat. - Han fet sessions per a claustres de professorat, AFES i monitors de menjador.

---

Treball amb monitors de menjador i comunitat educativa

Paisatge lingüístic i valoració de totes les llengües

• Amb monitors de menjador, l’objectiu és reflexionar tant sobre la llengua catalana com sobre el paisatge lingüístic del centre. • Es posa èmfasi en: - Reconèixer totes les llengües presents a l’escola, especialment les dels infants. - Entendre que valorar la llengua pròpia dels alumnes ajuda que ells mateixos valorin les altres llengües, inclòs el català.

Català, actituds i hàbits

• Els tallers volen fomentar l’ús del català, però treballant sobretot: - Actituds: obertura, reconeixement de la diversitat lingüística i sensibilitat envers la llengua dels altres. - Hàbits: mantenir el català en les interaccions quotidianes, no canviar automàticament de llengua. • El paper dels monitors: - No són docents, però tenen un rol clau en la continuïtat lingüística fora de l’aula. - Ajuden els alumnes a adquirir el registre informal i col·loquial del català, imprescindible per manejar-se amb naturalitat.

Fluïdesa i espais d’ús

• A l’escola, els alumnes entenen el català, però sovint deixen de parlar-lo fora de l’aula. • Això dificulta l’adquisició de la fluïdesa necessària per poder triar lliurement la llengua en cada context. • Es constata que: - El coneixement de la llengua és alt (al voltant d’un 97-98% de comprensió). - El problema principal és la manca d’espais on el català sigui necessari i habitual.

---

Context sociolingüístic de Cornellà i àrea metropolitana

Diversitat i dades d’ús

• Es recorda que Cornellà forma part de l’àrea metropolitana, on: - L’ús social del català ha baixat, segons l’Enquesta d’usos lingüístics. - En canvi, el coneixement del català ha augmentat, perquè la població aprèn la llengua a l’escola. • Treballen amb escoles de diferents barris (Sant Ildefons, El Meda, Guevarra, El Padró…) i observen que: - El perfil d’alumnes és força similar. - Hi ha molta població d’origen divers i poques famílies que utilitzin el català a casa.

Recursos i treball als tallers

• Als tallers es proporcionen eines i recursos per fomentar l’ús oral del català: - Activitats dirigides per promoure converses en català. - Treball sobre llenguatge no verbal i estratègies comunicatives. • Es dedica molt de temps a escoltar els participants: - Que expressin neguitats, dificultats i prejudicis. - Molts prejudicis es desmunten simplement parlant-ne i compartint experiències.

---

Treball sobre la biografia lingüística i què vol dir “saber una llengua”

Dades, migracions i experiències personals

• Es presenten dades demogràfiques i migratòries i es demana als assistents que: - Expliquin d’on són ells, els seus pares i avis. - Recordin quines llengües parlaven a casa i com han après el català. • Es posa en relleu que: - Moltes persones que van arribar als anys 70-80 no van estudiar català a l’escola. - Moltes han après el català al carrer o de grans, fins i tot per poder ajudar els nets.

Reflexió sobre competències lingüístiques

• Es planteja la pregunta: “Què vol dir saber una llengua?” • Es debat si cal dominar les quatre competències (parlar, escriure, entendre oralment i llegir) per considerar que una persona “sap” una llengua. • Exemples compartits als tallers: - Persones grans, com algunes àvies que no van aprendre a escriure, parlen perfectament una llengua però no en dominen l’escriptura. - Es qüestiona si això implica que “no saben” la llengua, i es conclou que aquesta visió és molt reduccionista.

Aquestes converses “mouen coses” i ajuden a canviar percepcions i trencar complexos sobre el domini lingüístic.

---

Àmbits on s’han fet tallers i perspectives de futur

Àmbits on ja s’hi treballa

Des del curs 2021-2022, el Servei Local de Català ha fet tallers de sensibilització en:

• Monitoratge de menjador: - Han entrat a 10 centres educatius de diferents barris de la ciutat. • Entitats i clubs esportius: - Per exemple, amb el Club Sant Feliu Sant Tildefons. • Departament de Joventut de l’Ajuntament: - Sessions amb tècnics i educadors del departament. • Servei de primera acollida: - A través del mòdul de societat, per a persones que fan la formació d’arrelament.

Ampliació d’àmbits

• De cara al futur, es vol continuar i ampliar els àmbits de treball: - Treballar amb més intensitat dins l’Ajuntament. - Emmarcar-se en el Pacte Nacional per la Llengua, on les sessions de sensibilització lingüística són una peça important. • Altres sectors on també s’han fet o es volen fer tallers: - Emprenedoria i empreses: proporcionant recursos lingüístics i de comunicació. - Comerços i associacions de comerciants: - És un àmbit difícil d’organitzar individualment, per això es treballa a través d’associacions. - Es tracta qüestions com els drets dels consumidors en l’àmbit lingüístic. - Entitats de cultura popular: per crear xarxes d’acompanyament lingüístic i implicar colles i associats en l’acollida dels alumnes dels cursos de català.

La idea final és “intentar arribar a tot arreu on ens deixin” i aprofitar tots els espais on hi ha contacte amb la ciutadania.

---

Cloenda de l’entrevista

• L’entrevista es tanca recordant que: - Les inscripcions als cursos de català comencen el 16 de desembre. - El Servei Local de Català tornarà al programa d’aquí a 15 dies, previsiblement amb un contingut especial de Nadal. • La conductora del programa destaca que el nivell de les seccions del Servei Local de Català és sempre molt alt, i agraeix la feina de Neus Ortiz i Helena Estalella pel foment i la defensa de la llengua catalana a la ciutat.

Marcadors

Darrers podcast