L'Entrevista del 27/11/2025 - Salut

27/11/2025

#2143 - L'Entrevista del 27/11/2025 - Salut - CAS Fontsanta

L'Entrevista

Resum general

En aquesta emissió de L'Entrevista a Ràdio Cornellà, el programa de salut se centra en la son, la seva importància per a la salut global i les estratègies de higiene del son per millorar el descans. La convidada és la doctora Yesenia García del CAS Font Santa, que explica de manera clara què passa al cervell quan dormim, quantes hores necessitem segons l’edat i com identificar i abordar possibles trastorns del son, especialment l’insomni.

La conversa combina explicació científica, exemples quotidians i consells pràctics per a totes les edats, amb especial atenció als infants, a les persones que fan torns nocturns i a qui es desperta cansat de forma repetida.

1. Què és el son i per què és tan important?

1.1. Funció del son en el nostre organisme

• El son es defineix com un estat natural de repòs recurrent, que: - Regula, reorganitza i restableix funcions físiques i psicològiques. - És essencial per a rendir, estar actius i mantenir la salut i el benestar.

• Ja no es veu el son com un “apagament” del cervell, sinó com un procés actiu i complex: - El cervell està molt actiu durant la nit. - Es fan funcions que només es poden donar mentre dormim.

"Nuestra calidad del día también depende de cómo hayamos dormido."

• Les associacions del son recomanen aproximadament 6–8 hores diàries perquè el son sigui realment reparador.

1.2. Fases i cicles de son: no REM i REM

La doctora explica la divisió clàssica del son en fase no REM i fase REM, que s’alternen en cicles al llarg de la nit:

• Fase no REM (tres etapes principals): - Etapa 1: transició de la vigília a la son; somnolència inicial. - Etapa 2: son lleuger; el cos es relaxa, els músculs es destensen, la persona ja està adormida. - Etapa 3: son profund, on es duen a terme la majoria de processos essencials de reparació i recuperació corporal.

• Fase REM: - Fase dels moviments oculars ràpids. - És on apareixen els somnis més vius i les pesadilles, plenes d’emoció i fàcils de recordar.

• Un cicle complet de son inclou fase no REM + REM, i: - Necessitem que es repeteixi 4–5 vegades per nit. - Això sol passar en nits de 6–7 hores de son.

2. El rellotge biològic i la melatonina

2.1. Cicle son-vigília i la llum

• El nostre organisme funciona amb un cicle son-vigília molt marcat per la llum: - Quan hi ha llum, el cervell activa substàncies com orexines, dopamina, acetilcolina i cortisol per mantenir-nos desperts i enèrgics. - Hi ha un sistema inhibidor, amb el GABA com a neurotransmissor principal, que apaga la vigília i facilita l’entrada al son.

• La retina detecta la llum i envia informació a l’hipotàlem, que regula aquest rellotge intern o ritme circadià.

2.2. Melatonina i efecte de les pantalles

• Quan es fa fosc, el cervell segrega melatonina, una hormona clau per: - Produir sensació de fatiga saludable. - Preparar el cos per anar a dormir.

• La vida moderna altera aquest mecanisme: - Llum artificial, pantalles, televisió, mòbils i hiperestimulació fan que el son s’endarrereixi i es retalli. - Fa cent anys, sense tantes fonts de llum, el son seguia més naturalment el ritme de la llum solar.

3. Necessitats de son segons l’edat

3.1. Infants

• Els infants necessiten més hores de son i una hora d’anar a dormir primerenca: - Idealment, haurien d’estar dormint cap a les 20 h. - Així aprofiten els pics de melatonina i es poden fer processos essencials de: - Neteja del cervell. - Memorització i consolidació d’aprenentatges. - Atenció i regulació emocional.

• La doctora alerta que, per la hiperestimulació (pantalles, deures tard, etc.), - Els infants s’estan anant a dormir massa tard, amb conseqüències sobre el seu desenvolupament.

3.2. Adults i persones grans

• Adults: - Solen tenir nits més curtes per feina, obligacions familiars i ritme de vida. - Molta gent força el cos a dormir menys per “guanyar hores” al dia.

• Persones grans: - Tenen un son més fragmentat, amb més despertars nocturns. - La càrrega física diària és menor, i sovint no requereixen tantes hores per recuperar-se. - Tot i així, és clau educar en higiene del son també en aquesta etapa per millorar la qualitat del descans.

4. Quan ens llevem més cansats: trastorns del son

4.1. Despertar cansat i sospita d’alteracions

• Si ens llevem un dia puntual més cansats del que vam anar a dormir, pot ser degut a: - Un virus, una preocupació, un examen, una entrevista, etc.

• Però si aquesta sensació és frequent i sostinguda en el temps: - Es comença a sospitar un trastorn del son. - Cal escoltar el pacient, revisar la seva rutina diària, antecedents familiars i preocupacions.

4.2. Insomni: quan parlem de trastorn?

• Després de la pandèmia s’han detectat més processos d’angoixa i depressió, amb augment de trastorns del son, especialment insomni.

• Es considera que podem estar davant d’un insomni clínicament rellevant quan: - Hi ha mala qualitat o menys hores de son. - El problema es dona més de 3 vegades per setmana. - I dura més de 3 mesos.

• El diagnòstic requereix qüestionaris específics i una història clínica completa.

4.3. Son invertit i torns nocturns

• Hi ha persones que: - S’estan despertes a la nit i dormen al matí. - Tenen un son lleuger, en forma de duermevela, sense descans profund.

• La doctora ho relaciona amb els ritmes circadians i el rellotge biològic: - El cos està dissenyat per estar despert amb llum i dormir amb foscor.

• Professions amb torns (metges, infermeres, policies, bombers…) i joves que es queden fins tard amb el mòbil: - S’adapten fins a cert punt, però el son de dia no és tan reparador com el de nit. - A llarg termini pot deixar un “saldo en vermell” crònic. - Molts treballadors en torns acaben tenint alteracions del son persistents, fins i tot després de jubilar-se.

5. Tractament dels trastorns del son

5.1. Es poden tractar sempre?

• En la majoria de casos, sí es poden tractar: - Es fa una investigació global de la situació de la persona.

• Es revisen: - Entorn de son: temperatura de l’habitació, llum, soroll. - Hàbits d’alimentació i horaris. - Costums d’anar a dormir (pantalles, rutines, consum de substàncies, etc.). - Situació laboral i familiar. - Altres malalties associades.

• Inicialment es pensava que els trastorns del son eren sempre secundaris a altres malalties, però ara es tracten també com a entitats pròpies, perquè poden persistir encara que la malaltia inicial es curi.

5.2. Eix del tractament: higiene del son

• L’eina principal no són les pastilles, sinó la higiene del son: - Un conjunt de requisits i hàbits per facilitar que el son s’iniciï, es mantingui i sigui de bona qualitat.

• La medicació per dormir no és la primera opció i, si cal, sempre ha de ser prescrita per professionals (metge de capçalera, neuròleg, psiquiatra).

6. Higiene del son: consells pràctics

6.1. Canviar la mirada: el son comença al matí

• La doctora proposa trencar el mite que només importen les dues hores abans d’anar a dormir: - Tot el que fem durant el dia influeix en la qualitat del son nocturn.

• La rutina matinal és clau: - El despertar no és un interruptor on/off; el cervell necessita un temps per activar-se.

6.2. Rutina per al matí

• Primers 30 minuts en despertar-se: - Despertar-se a poc a poc, sense saltar del llit de cop. - No agafar el mòbil de seguida. - Evitar entrar a xarxes socials (TikTok, Facebook, WhatsApp) o respondre trucades immediates.

• Exposició a la llum natural: - Intentar despertar-se quan està a punt de clarejar. - Exposar-se a la llum del matí i també a la de la tarda per regular el cicle son-vigília.

• Alimentació i begudes: - Esperar aproximadament una hora després de despertar-se per fer el primer àpat. - Primer de tot, aigua per hidratar-se i activar funcions cel·lulars. - Cafè i altres estimulants: millor no prendre’ls de seguida; deixar passar una mica de temps.

• Dutxa: - Una dutxa que acabi amb aigua una mica més freda ajuda a activar la vigília. - A l’estiu es recomanaria aigua freda; a l’hivern almenys abaixar una mica la temperatura al final.

6.3. Rutina per al vespre i la nit

• Abans d’anar a dormir: - Dutxa amb aigua més calenta per afavorir la relaxació i ajustar la temperatura corporal. - Fer un sopar lleuger (per exemple, ensalada i una mica de proteïna) i el més d’hora possible. - Anar-se relaxant progressivament. - Reduir l’ús de pantalles i deixar el mòbil lluny de la tauleta de nit. - Practicar tècniques de respiració, relaxació o meditació per disminuir l’estrès.

• Horaris regulars: - Intentar anar a dormir cada dia a la mateixa hora. - Despertar-se també a la mateixa hora, fins i tot els caps de setmana. - Es pot dormir una mica més els dies festius, però sense allargar-ho massa per no trencar el ritme.

6.4. La migdiada: sí o no?

• La migdiada pot ser bona en general, però: - En persones amb problemes de son (insomni, nocturnitat curta, despertars freqüents) es recomana evitar-la.

• Si es fa migdiada: - Millor semiasseguts en una cadira, no al llit completament estirats. - Durada màxima de 20–25 minuts per no entrar en son profund.

"Más de media hora de siesta, no, definitivamente no."

6.5. Disciplina i evitar l’automedicació

• Per aconseguir una bona higiene del son cal disciplina: - Repetir rutines i hàbits fins que es converteixin en automatismes. - Veure el son com una prioritat de salut, no com una pèrdua de temps.

• No automedicar-se: - Evitar prendre pastilles que han funcionat a un familiar, veí o amic. - Algunes medicacions tenen el somni com a efecte secundari, però poden no ser adequades o segures per a tothom. - Cal demanar visita mèdica si es necessita tractament farmacològic.

7. Beneficis de dormir bé i riscos de dormir malament

7.1. Beneficis de la son reparadora

Quan dormim bé:

• El sistema immunitari funciona millor: - Tenim més defenses davant infeccions i malalties.

• Es segreguen hormones essencials durant la nit.

• S’activen cèl·lules que “barran” tòxics acumulats al cervell: - Això pot ajudar a reduir el risc de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.

• Es regulen sistemes relacionats amb: - Malaltia cardiovascular. - Trastorns metabòlics, com diabetis i obesitat.

• A nivell visible i quotidià: - Ens despertem alegres, amb energia per treballar, estudiar i fer activitats diàries. - Fins i tot la pell es rejoveneix amb un bon descans.

7.2. Quan el son és insuficient o de mala qualitat

• Un son crònicament dolent pot contribuir a: - Baixa energia i mal rendiment diari. - Major risc de malaltia cardiovascular, obesitat i diabetis. - Possibles alteracions cognitives i de memòria. - Augment de símptomes d’angoixa i depressió.

8. Missatge final

La doctora Yesenia García insisteix que dormir bé és una inversió directa en salut física, mental i emocional. El son no és un luxe, sinó una necessitat bàsica, comparable a menjar o respirar.

• Clau final: - Prioritzar el son, establir rutines regulars, cuidar la higiene del son i consultar professionals en cas de problemes persistents.

"Cuando tú duermes bien, tú amaneces alegre, con energía... Si dormimos bien, todo son ventajas."

L’entrevista tanca amb l’agraïment a la doctora i el desig que la població pugui interioritzar almenys alguns d’aquests consells per aprendre a dormir millor i viure amb més qualitat de vida.

Marcadors

Introducció de l'espai de salut a L'Entrevista

Presentació del programa de salut dins de **L'Entrevista** a **Ràdio Cornellà**, amb la col·laboració de diversos serveis sanitaris de la ciutat i l'Ajuntament. Es contextualitza que es parlarà de temes de salut en general.

Presentació del tema: la son i el descans reparador

La presentadora dona la benvinguda i anuncia que el programa d'avui tracta sobre la **son**, la necessitat de dormir bé i la **higiene del son**. Es presenta la **doctora Yesenia García** del *CAS Font Santa*. Es remarca la idea que descansar bé és fonamental per rendir bé durant el dia.

Què és el son i funcions essencials per al cos i la ment

La doctora defineix el **son** com un estat natural de repòs recurrent que serveix per **regular, reorganitzar i restablir funcions físiques i psicològiques**. Es trenca el mite del cervell “apagat” durant la nit i s’explica que el son és un procés **complex i actiu**, imprescindible per a la salut, el rendiment i el benestar.

Fases del son: no REM, REM i son profund

S’expliquen les dues grans fases del son: **no REM** i **REM**, i com es caracteritzen pels moviments oculars. A la fase **no REM** es descriuen tres etapes: transició a la son, son lleuger i **son profund**, on es produeixen la majoria de processos de reparació corporal. La fase **REM** és on apareixen els **somnis vius i les pesadilles**.

Cicles de son i hores necessàries per un bon descans

La doctora explica que un **cicle de son** inclou fases REM i no REM i que necessitem que aquests cicles es **repeteixin 4–5 vegades** per nit per aconseguir un son reparador. Les associacions de son recomanen **6–8 hores diàries**, tot i que la vida actual ha reduït sovint aquest temps a 5–6 hores. Es destaca la importància que tot el cicle es completi per garantir la recuperació.

Ritme son-vigília, llum i melatonina

Es descriu el **cicle son-vigília** com un sistema molt lligat a la **llum ambiental**. Quan hi ha llum, el cervell segrega substàncies com orexines, dopamina, acetilcolina i cortisol que mantenen la vigília. Quan es fa fosc, la retina informa l’hipotàlem i es comença a produir **melatonina**, hormona que prepara el cos per dormir. La doctora destaca com la **llum artificial, pantalles i hiperestimulació** moderns retarden i fragmenten el son respecte d’èpoques passades.

Necessitats de son segons l’edat: infants, adults i gent gran

Es comenten les diferències de son segons l’edat. Els **infants** necessiten anar a dormir aviat (cap a les 20 h) per aprofitar els pics de **melatonina** i garantir processos de **memòria, atenció i neteja cerebral**. Els **adults** tenen jornades llargues i solen retallar hores de son. Les **persones grans** presenten un son més fragmentat i menys hores necessàries per cansament físic, però amb una bona **educació en higiene del son** poden millorar la qualitat del descans.

Quan ens llevem més cansats: insomni i símptomes d’alerta

Es planteja la situació de persones que es lleven més cansades que quan se’n van al llit. La doctora explica que puntualment pot ser per malaltia o preocupacions, però si passa **de forma regular** cal pensar en **alteracions del son**. Després de la pandèmia s’han detectat més casos relacionats amb **angoixa i depressió**. Es defineix un **possible insomni** quan hi ha mala qualitat o manca de son **més de 3 cops per setmana durant més de 3 mesos**, i es remarca la necessitat d’una bona avaluació clínica.

Ritmes circadians, horaris invertits i torns nocturns

S’analitzen els casos de persones que dormen de dia i estan despertes de nit, o que fan torns nocturns (metges, infermeres, policies, bombers, etc.). S’explica el concepte de **ritmes circadians** i **rellotge biològic**, adaptats naturalment a dormir amb foscor i estar desperts amb llum. Tot i que el cos pot **adaptar-se parcialment**, el **son de dia no és tan reparador** com el de nit i deixa un “saldo en vermell” acumulat. A llarg termini, aquests treballadors són els que més pateixen **alteracions del son** i els costa reajustar-se fins i tot quan es jubilen.

Tractament dels trastorns del son i paper de la història clínica

La doctora afirma que **la majoria de trastorns del son es poden tractar**, sempre que es faci una **investigació acurada**. Es revisen factors com la **temperatura i condicions de l’habitació**, horaris i tipus d’**alimentació**, hàbits d’anar a dormir, **estrès laboral i familiar** i presència d’altres malalties. Es destaca que els trastorns del son ja no es veuen només com un símptoma d’altres malalties, sinó com a **problemes específics** que poden persistir i necessiten abordatge propi, principalment mitjançant **higiene del son**.

Concepte d’higiene del son i importància de tot el dia

S’explica la **higiene del son** com un conjunt de requisits i hàbits que faciliten l’inici, manteniment i qualitat del son. La doctora insisteix que no n’hi ha prou amb cuidar només les **dues hores prèvies a anar a dormir**: **tot el dia condiciona com dormirem**. Per això, des del despertador al matí fins al moment d’anar al llit, cal adoptar rutines que ajudin el cervell i el cos a respectar el cicle son-vigília.

Rutina matinal saludable: llum, alimentació i dutxa

Es detallen recomanacions concretes per al **matí**: despertar-se **a poc a poc** sense revisar el mòbil ni xarxes socials durant els primers **30 minuts**, donar temps al cervell per activar-se, exposar-se a la **llum natural del matí** i de la tarda, hidratar-se primer amb **aigua** i retardar una mica la presa de **cafè**. També es recomana una dutxa que acabi amb **aigua una mica freda** per acabar d’activar la vigília, especialment a l’estiu.

Rutina nocturna, pantalles i criteris sobre la migdiada

Per la **nit**, la doctora recomana dutxar-se amb **aigua més calenta** per relaxar-se, fer un **sopar lleuger i primerenc**, anar-se **desconnectant progressivament de pantalles** i deixar el mòbil lluny del llit. Es parla extensament de la **migdiada**: en persones amb trastorns del son se sol **desaconsellar**; si es fa, millor en posició **semiasseguda** i amb una durada **màxima de 20–25 minuts** per no entrar en fases de son profund. Superar la **mitja hora de migdiada** es desaconsella del tot.

Beneficis de dormir bé, disciplina d’hàbits i evitar automedicació

Al tram final, la doctora subratlla els **beneficis globals** d’un son reparador: reforç del **sistema immunitari**, secreció adequada d’**hormones**, activació de **cèl·lules que netegen tòxics** cerebrals relacionats amb malalties com l’**Alzheimer**, i impacte positiu sobre **malaltia cardiovascular, diabetis i obesitat**. També destaca efectes visibles com millor **energia, estat d’ànim** i **aspecte de la pell**. Insisteix en la necessitat de **disciplina** per mantenir horaris regulars (també caps de setmana), reduir **estrès**, practicar **relaxació o meditació**, fer **exercici abans de la tarda** en persones amb trastorns de son i **no automedicar-se** amb pastilles per dormir, sinó consultar un professional sanitari.

Tancament i missatge final a l’audiència

La presentadora resumeix que s’han ofert **consells pràctics per millorar el son i el descans** i agraeix la participació de la doctora Yesenia García del *CAS Font Santa*. Es remarca el desig que els oients puguin **incorporar almenys alguns hàbits** per aprendre a dormir millor, reforçant la idea que dormir bé comporta **només avantatges** per a la salut i la qualitat de vida.

Darrers podcast

26/11/2025

#2142 - L'Entrevista del 26/11/2025 - Consum

26/11/2025

#2141 - L'Entrevista del 26/11/2025 - Cornellà Cuida

25/11/2025

#2140 - L'Entrevista del 25/11/2025 - Medi Ambient

24/11/2025

#2139 - L'Entrevista del 24/11/2025 - L'Alcalde Respon

21/11/2025

#2138 - L'Entrevista del 21/11/2025 - Polítiques de Família