Resuming podcast
L'Entrevista del 20/11/2025 - Salut - CAPs
20/11/2025

AI #2137 - Programa Planifica’t: seguiment de malalties cròniques

L'Entrevista

AI

Resum del contingut

Context i participants

Espai de salut de L'Entrevista a Ràdio Cornellà, amb la participació de: - Teresa Vidal Vilaplana, infermera familiar i comunitària - Marina Cano, resident d’infermeria

L’objectiu és explicar el funcionament del programa Planifica’t, una eina d’atenció primària per al seguiment de persones amb malalties cròniques.


Què és el programa Planifica’t?

  • És una eina informàtica i organitzativa per gestionar i planificar les visites de seguiment de persones amb malalties cròniques.
  • Permet anticipar proves i visites durant l’any i fer un seguiment proactiu.
  • Neix fa uns 4–5 anys, impulsat després de l’evolució recent de l’atenció primària i, en part, arran de la reorganització posterior a la Covid.

"El que ens permet és gestionar d'una forma previsible aquestes visites i aquest seguiment per tal de prevenir riscs a llarg plaç."


Objectius principals del programa

  • Millorar el seguiment de les malalties cròniques.
  • Treballar de manera proactiva: és el CAP qui truca i programa, no només el pacient qui demana visita.
  • Garantir equitat: que persones amb la mateixa malaltia tinguin, d’entrada, el mateix nombre i tipus de controls.
  • Treball en equip entre:
  • professionals de medicina
  • infermeria
  • administratius
  • Prevenir riscos i complicacions a llarg termini, evitant ingressos i empitjoraments.

A qui s’adreça? Malalties incloses

El Planifica’t s’aplica al seguiment de persones amb: - Diabetes mellitus - Hipertensió arterial - Hipercolesterolèmia (colesterol elevat) - Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) - Insuficiència cardíaca

Són malalties molt prevalents i una mateixa persona pot tenir-ne més d’una alhora, cosa que condiciona el tipus i la freqüència de proves.


Tipus de proves i controls que s’hi fan

Proves generals: - Analítica de sang i orina - Electrocardiograma (anual o bianual, segons el cas)

Proves específiques: - Espirometria per a la MPOC - Fons d’ull en pacients amb diabetes mellitus

Controls clínics i d’hàbits: - Control de la tensió arterial - Revisió del peu diabètic - Valoració i promoció d’hàbits saludables (alimentació, exercici, etc.)

"També comptem amb els seguiments, tant per part d'infermeria com de medicina [...] una mica per promocionar la salut i per prevenir la malaltia a llarg plaç."


Com funciona el circuit del Planifica’t?

1. Identificació i planificació

  • Un algoritme informàtic genera llistats de persones amb malalties cròniques.
  • La infermeria i/o medicina revisen la història clínica de cada persona:
  • Com ha anat el seguiment l’any anterior
  • Quines proves s’han fet
  • Quines proves s’han de programar per a l’any següent

2. Programació i contacte amb el pacient

  • Un cop definides les proves, s’envia a planificació.
  • Els administratius:
  • Truquen als pacients:

    "Hola, soc la vostra administrativa..."

  • Expliquen que hi ha proves per al control de la malaltia crònica.

  • Acorden data i hora de proves i visites (a 6 mesos o 1 any vista, segons el cas).
  • Envien recordatori per SMS.

3. Visites mèdiques i d’infermeria

  • Primer es fan les proves (analítiques, electro, espirometria, fons d’ull…).
  • Quan hi ha els resultats, el pacient va a consulta:
  • Pot ser només infermeria
  • O visita conjunta medicina + infermeria
  • Depèn de la complexitat del cas i del tractament.
  • A la visita es:
  • Revisen resultats
  • Detecten aspectes a millorar
  • Ajusten tractaments i consells d’hàbits saludables

Casos especials: pacients que no volen o que es visiten en privat

Si el pacient rebutja el programa: - Es fa pedagogia sobre la importància del seguiment i d’envellir de forma saludable. - Si tot i així no vol, es fa una exclusió del programa. - Es deixa sempre la porta oberta per reincorporar-se en el futur.

Si el pacient es controla per mútua privada o especialista privat: - No té sentit duplicar proves. - Es recomana: - Portar periòdicament els informes al CAP - O enviar-los per e-consulta - Objectiu: que la història clínica pública estigui actualitzada en cas d’urgències. - Administratius, infermeria i medicina treballen conjuntament per incorporar aquestes dades a l’historial. - Si a la trucada el pacient diu que ja s’ha fet una prova (p. ex. electrocardiograma), es pot no reprogramar i revisar-la després a consulta.


Beneficis per als pacients

  • Ordre i claredat: el pacient sap quines proves li toquen durant l’any i quan.
  • Equitat: les persones amb la mateixa malaltia tenen un mínim de seguiment igualitari.
  • Millor atenció i sensació de control:
  • Evita oblidar-se de proves (“m’hauria d’haver fet aquesta prova i no me l’he fet”).
  • Dona la sensació que la seva salut està més controlada.
  • Prevenció de complicacions:
  • Redueix el risc d’ingressos hospitalaris
  • Evita empitjoraments de la malaltia
  • Millora de la qualitat de vida i foment d’un envelliment saludable.

"Portar un control de les patologies cròniques que tenim ens ajuda a tenir una millor salut, un millor control i poder gaudir d'intentar fer un envelliment més saludable."


Beneficis per als professionals i el sistema

  • Treball proactiu: es planifica tot al començament de l’any.
  • Millor organització interna:
  • S’evita duplicar visites i proves innecessàries.
  • Es redueixen circuits confusos i solapaments.
  • Treball interdisciplinari real:
  • Coordinació entre medicina, infermeria i administratius.
  • Millor ús de recursos sanitaris:
  • Es prevenen situacions greus que sobrecarreguen el sistema
  • Es reparteix millor la càrrega de visites.
  • Espai de relació i confiança amb el pacient:
  • Aquestes visites esdevenen moments clau per consolidar el vincle i el rol referent dels professionals.

"També és un moment de trobada amb el pacient, d'establir aquesta relació de confiança, que al final som les persones referents en quant a salut d'aquella persona."


Responsabilitat compartida i missatge final

Les professionals subratllen que el programa és un compromís mutu:

  • El CAP s’encarrega de programar activament proves i visites.
  • Però cada persona és responsable de la seva salut:
  • Saber quantes visites li corresponen anualment.
  • Recordar quan li toca anar al CAP.
  • Impulsar el propi autocura i empoderar-se.

"Nosaltres ens encarreguem de fer aquesta programació activa, però cadascú és el responsable de la seva salut."

L’entrevista es tanca agraint la participació de Marina Cano i Teresa Vidal-Vilaplana als estudis de Ràdio Cornellà, on han explicat el funcionament i els avantatges del programa Planifica’t en el seguiment de les malalties cròniques.

Marcadors

Presentació de l'espai i del tema
Compartir

Es presenta l'espai de salut dins de L'Entrevista a Ràdio Cornellà, amb la col·laboració de diversos serveis de salut locals. S’anuncia que es parlarà del seguiment de persones amb malalties cròniques mitjançant una nova eina d'atenció primària, amb la participació de Teresa Vidal Vilaplana i Marina Cano, professionals del CAP Martí i Julià.

Què és el programa Planifica’t i per què cal donar-lo a conèixer
Compartir

Les professionals expliquen que moltes persones no saben que disposen d’un seguiment estructurat per les seves malalties cròniques. El programa Planifica’t és una eina que permet gestionar i planificar, de manera previsible, les visites de seguiment i les proves necessàries per prevenir riscos a llarg termini.

Objectius del programa i dimensió del problema
Compartir

S’exposen els objectius del Planifica’t: millorar el seguiment de les malalties cròniques, treballar de manera proactiva des dels CAPs i fer-ho en equip entre medicina, infermeria i administratius. S’esmenta que a Catalunya hi ha aproximadament dos milions de persones amb malalties cròniques, raó per la qual és clau disposar d’eines organitzatives eficients.

Origen del programa i equitat en l’atenció
Compartir

Es contextualitza el programa en l’evolució de l’atenció primària, especialment en els darrers anys i després de la pandèmia. Planifica’t neix per donar més valor al seguiment de malalties cròniques i reduir desigualtats: persones amb la mateixa patologia parteixen d’un mínim de visites i proves igual per a tothom, tot i que després es pot adaptar segons el context de cada pacient.

Canvi de model: de la demanda del pacient a la proactivitat del CAP
Compartir

Abans de la Covid, era el pacient amb malaltia crònica (com la diabetes) qui demanava visita i, segons la seva demanda, es programaven les consultes. Això generava circuits desiguals. Ara el programa estableix uns mínims comuns per a tota la població amb patologia crònica, fent el seguiment més homogeni i estructurat.

Malalties incloses i planificació segons cada cas
Compartir

S’especifica que el Planifica’t inclou el seguiment de la diabetes mellitus, hipertensió arterial, hipercolesterolèmia, MPOC i insuficiència cardíaca. Es remarca que són malalties molt prevalents i que una persona pot presentar-ne més d’una. En funció de la combinació de malalties es decideixen les proves i la freqüència dels controls.

Proves diagnòstiques i controls associats al programa
Compartir

Es detallen les proves que s’inclouen: analítiques de sang i orina, electrocardiogrames periòdics, espirometries per a MPOC, fons d’ull per a diabetes, així com controls de tensió arterial, revisió del peu diabètic i treball sobre hàbits saludables. Tot plegat emmarcat en la promoció de la salut i la prevenció de complicacions a llarg termini.

Circuit de seguiment: de les proves a la visita clínica
Compartir

Es descriu que, idealment, primer es fan totes les proves i, quan se’n tenen els resultats, el pacient acudeix a la visita amb medicina i/o infermeria. A la visita es revisen els resultats, s’identifiquen punts a millorar i es treballa conjuntament amb la persona per ajustar tractament i hàbits. Això forma part d’un circuit organitzat i previsible.

Algoritme informàtic, programació i paper dels administratius
Compartir

El funcionament arrenca amb un algoritme informàtic que genera llistats de pacients amb malalties cròniques. Els professionals revisen la història clínica i programen les proves per a l’any següent. Posteriorment, el personal administratiu contacta amb els pacients, fixa dates i hores, i s’envia també un recordatori per SMS. Es remarca la importància del rol administratiu dins l’equip.

Qui fa les visites i flexibilitat segons la complexitat del cas
Compartir

Les visites poden ser només amb infermeria o bé conjuntes amb medicina i infermeria, depenent de les malalties, la complexitat i el tractament. Es posa en valor el treball en equip i la coordinació interna. També s’esmena, amb to de correcció, l’ús de termes inclusius per referir-se als rols professionals (infermer, metgessa, etc.).

Pacients que rebutgen el programa o que es visiten en privat
Compartir

S’aborda què passa si un pacient no vol seguir el programa o es visita per mútua privada. Es fa pedagogia sobre la responsabilitat envers la pròpia salut i l’envelliment saludable. Si rebutja el seguiment, es pot excloure’l del programa, deixant la porta oberta a reincorporar-s’hi. Quan les proves es fan en el sector privat, es recomana portar o enviar informes al CAP perquè la història clínica pública estigui actualitzada, especialment en cas d’urgències.

Coordinació amb especialistes i evitació de proves duplicades
Compartir

Si un pacient ja ha fet una prova (per exemple, un electrocardiograma amb un cardiòleg, públic o privat), es pot evitar repetir-la. L’administratiu ho anota en el moment de la trucada i, després, infermeria o medicina revisen els resultats a la visita. Es reforça el treball conjunt entre administratius, infermeria i medicina per integrar tota la informació al sistema i evitar duplicacions innecessàries.

Impacte humà i beneficis per al pacient
Compartir

Des d’una perspectiva més humana, es destaca que el programa ajuda a mantenir un ordre anual de proves i visites, com si fossin objectius de salut. Això connecta millor el sistema amb les persones, redueix riscos a llarg termini, minimitza ingressos i empitjoraments i millora la qualitat de vida. També fa que el pacient se senti més ben atès i que no s’oblidi de controls importants.

Beneficis per als professionals i per a l’organització del sistema
Compartir

Per als professionals, Planifica’t aporta tranquil·litat i organització. Permet programar el que caldrà durant l’any, evitar duplicitats de visites i proves i treballar de manera més ordenada i equitativa. A més de racionalitzar recursos, facilita un model de treball proactiu que beneficia tant el pacient com el sistema sanitari.

Relació de confiança, responsabilitat compartida i comiat
Compartir

Les infermeres ressalten que les visites del programa són també moments clau per consolidar la relació de confiança amb el pacient, esdevenint referents de salut. Es considera que el programa és un “win-win”: millora la salut i l’experiència del pacient, i alhora facilita la tasca professional. Finalment, recorden que és un compromís mutu: el sistema programa, però cada persona ha de ser responsable de la seva salut, saber quan li toquen les visites i empoderar-se. L’entrevista es tanca agraint a Marina Cano i Teresa Vidal-Vilaplana la seva participació a Ràdio Cornellà parlant del programa Planifica’t.