09/10/2025

L'Entrevista del 9/10/2025 - Salut - CHMC

L'Entrevista

Resum del contingut

Converses amb psicòlogues del Centre d’Higiene Mental de Cornellà sobre la frustració: com entendre-la, diferenciar-la d’altres conceptes, i estratègies pràctiques per gestionar-la en infants, adolescents i adults.

Què és i què no és la frustració

• Frustració: impossibilitat d’accedir a allò que desitgem (p. ex., no aconseguir una feina esperada).
• Privació: carència duradora i estructural (p. ex., créixer, envellir). No és puntual ni escollida.
• Proposen no confondre’ls: la frustració és puntual i inherent a viure; la privació, estructural. La prohibició s’esmenta però el debat se centra sobretot en frustració i privació.

Com sorgeix i per què és tan present avui

• El context d’immediatesa i gratificació instantània (xarxes, pantalles) redueix la tolerància a l’espera.
• El mereixement i les expectatives elevades (“jo ho mereixo”) amplifiquen el cop quan el resultat no arriba.
• Tendeix a expressar-se en dos pols no saludables:
• Externalitzar: “el món està contra mi”.
• Internalitzar: “no soc suficient” (afecta l’autoestima).

Efectes i símptomes

• En infants: s’expressa com a enfado o rabietes.
• En adults: pot disfressar-se de tristesa, apatia o angoixa.
• El missatge “mai és suficient” (p. ex., treure un 8 i sentir que “hauria d’haver estat un 10”) erosiona l’autoestima i alimenta la frustració.

Com gestionar-la en infants i adolescents

• Posar límits consistents i acceptar que la frustració és part del creixement.
• Validar emocions: permetre expressar l’enfado, la por, la tristesa; ajudar a posar-hi paraules.
• Modelar l’espera i la tolerància a la demora: no tot és “ara”.
• Evitar extrems: ni excés de frustració ni absència total de límits.
• Normalitzar l’esforç i el procés: no etiquetar com a “fracàs” el no-èxit immediat.

Exemple pràctic: pantalles i videojocs

• Els límits poden frustrar, però responen a valors i protecció (edat, riscos).
• Acompanyar perquè no es visqui com a rebuig social: la pertinença al grup no ha de dependre només de “jugar a pantalla”.
• Equilibri: coherència a casa i suport perquè no minvi l’autoestima.

Com gestionar-la en adults

• Posar paraules al que ens passa: parlar-ho, pensar-ho, identificar la font concreta de la frustració.
• Distingir desig, expectatives i realitat: ajustar metes a curt/mitjà termini i capacitats reals.
• Obrir camins alternatius: si el camí recte no funciona, explorar rutes laterals i donar-se temps.
• Evitar la generalització: una frustració puntual no defineix “tot” el que ens envolta.
• Cura de l’autoestima: reconèixer progressos i mèrits, cercar suport social o professional si cal.

Idees clau

• La frustració és inevitable; l’objectiu no és evitar-la sinó aprendre a transitar-la.
• Ben gestionada, pot ser estructurant: creativitat, realisme, tolerància i creixement.
• El temps d’espera i la paraula són eines centrals per metabolitzar-la.

Cites rellevants

“La frustració lamentablement va a estar sempre.”

“Posar paraules al que ens passa.”

Marcadors

Darrers podcast