Resuming podcast
L'Entrevista del 9/10/2025 - Salut - CHMC
09/10/2025

L'Entrevista del 9/10/2025 - Salut - CHMC

L'Entrevista

AI

Resum del contingut

Converses amb psicòlogues del Centre d’Higiene Mental de Cornellà sobre la frustració: com entendre-la, diferenciar-la d’altres conceptes, i estratègies pràctiques per gestionar-la en infants, adolescents i adults.

Què és i què no és la frustració

  • Frustració: impossibilitat d’accedir a allò que desitgem (p. ex., no aconseguir una feina esperada).
  • Privació: carència duradora i estructural (p. ex., créixer, envellir). No és puntual ni escollida.
  • Proposen no confondre’ls: la frustració és puntual i inherent a viure; la privació, estructural. La prohibició s’esmenta però el debat se centra sobretot en frustració i privació.

Com sorgeix i per què és tan present avui

  • El context d’immediatesa i gratificació instantània (xarxes, pantalles) redueix la tolerància a l’espera.
  • El mereixement i les expectatives elevades (“jo ho mereixo”) amplifiquen el cop quan el resultat no arriba.
  • Tendeix a expressar-se en dos pols no saludables:
  • Externalitzar: “el món està contra mi”.
  • Internalitzar: “no soc suficient” (afecta l’autoestima).

Efectes i símptomes

  • En infants: s’expressa com a enfado o rabietes.
  • En adults: pot disfressar-se de tristesa, apatia o angoixa.
  • El missatge “mai és suficient” (p. ex., treure un 8 i sentir que “hauria d’haver estat un 10”) erosiona l’autoestima i alimenta la frustració.

Com gestionar-la en infants i adolescents

  • Posar límits consistents i acceptar que la frustració és part del creixement.
  • Validar emocions: permetre expressar l’enfado, la por, la tristesa; ajudar a posar-hi paraules.
  • Modelar l’espera i la tolerància a la demora: no tot és “ara”.
  • Evitar extrems: ni excés de frustració ni absència total de límits.
  • Normalitzar l’esforç i el procés: no etiquetar com a “fracàs” el no-èxit immediat.

Exemple pràctic: pantalles i videojocs

  • Els límits poden frustrar, però responen a valors i protecció (edat, riscos).
  • Acompanyar perquè no es visqui com a rebuig social: la pertinença al grup no ha de dependre només de “jugar a pantalla”.
  • Equilibri: coherència a casa i suport perquè no minvi l’autoestima.

Com gestionar-la en adults

  • Posar paraules al que ens passa: parlar-ho, pensar-ho, identificar la font concreta de la frustració.
  • Distingir desig, expectatives i realitat: ajustar metes a curt/mitjà termini i capacitats reals.
  • Obrir camins alternatius: si el camí recte no funciona, explorar rutes laterals i donar-se temps.
  • Evitar la generalització: una frustració puntual no defineix “tot” el que ens envolta.
  • Cura de l’autoestima: reconèixer progressos i mèrits, cercar suport social o professional si cal.

Idees clau

  • La frustració és inevitable; l’objectiu no és evitar-la sinó aprendre a transitar-la.
  • Ben gestionada, pot ser estructurant: creativitat, realisme, tolerància i creixement.
  • El temps d’espera i la paraula són eines centrals per metabolitzar-la.

Cites rellevants

“La frustració lamentablement va a estar sempre.”

“Posar paraules al que ens passa.”

Marcadors

Introducció i marc de salut
Compartir

Presentació de l’espai i col·laboradors locals de salut; arribada de les psicòlogues Amanda Jacinto i Janina (Yanina) Pepe.

Tema de la temporada: la frustració
Compartir

Plantegen revisar la frustració no com a “mala fama”, sinó com a moment estructurant que pot impulsar creativitat, tolerància i reconeixement de límits.

Diferenciar conceptes
Compartir

Frustració (impossibilitat d’accedir a un desig) vs privació (carència estructural). Esment de prohibició; focus sobretot en frustració i privació.

Com sorgeix: immediatesa, expectatives i mereixement
Compartir

La cultura del “tot ara” i l’expectativa de mereixer amplifiquen la frustració; cal gestionar l’espera i conèixer límits propis.

Equilibri entre culpa externa i autoinculpació
Compartir

Dos pols disfuncionals: atribuir-ho tot a fora o a un mateix; risc d’angoixa i baixa autoestima; buscar un punt mig.

Reconèixer la frustració i transitar-la
Compartir

Validar esforços, ajustar metes i terminis; la frustració és inevitable i cal aprendre a gestionar-la, no evitar-la.

Joves, autoestima i autoconixement
Compartir

Dificultat de gestionar la frustració en un món d’immediatesa; conèixer-se porta temps i és clau per tolerar l’espera; símptomes poden aparèixer com tristesa o enfado.

Acompanyar infants i adolescents
Compartir

Importància de posar límits, permetre expressar emocions, contenir i normalitzar l’esforç sense etiquetar com a fracàs.

Cas pràctic: límits a pantalles i videojocs
Compartir

Conflicte entre normes familiars i pertinença social; cal coherència, explicació de valors i protecció sense danyar l’autoestima.

La frustració com a motor estructurant
Compartir

Transformar desig en pla: temps, formació, paciència; evitar “llençar la tovallola” davant la no-immediatesa.

Adults: tècniques de gestió
Compartir

Posar paraules, identificar la font, evitar generalitzar, obrir camins alternatius i cuidar l’autoestima; buscar suport si cal.

Tancament
Compartir

Acomiadament i agraïments a les professionals convidades.