Memòria del confinament

Es commemora un any des que es decretés l’estat d’alarma a causa del coronavirus. Una circumstància que va aturar la vida tal qual la coneixíem fins al moment.

Durant el confinament, mentre el sector sanitari s’enfrontava al major repte, salvar vides, la resta de la ciutadania es va haver d’adaptar per fer front a una situació sense precedents. Va ser aleshores quan van néixer iniciatives socials i solidàries per donar un cop de mà a qui més patia les conseqüències de la pandèmia.

El “Cornellà Notícies” d’avui vol fer un resum del que van ser els mesos més durs de la pandèmia, amb l’especial “Memòria del confinament”.

La crisi del coronavirus va provocar que els centres d’atenció primària haguessin de redefinir els seus objectius i les seves funcions, a més del moviment del personal i del seu sobreesforç, amb jornades laborals interminables. A Cornellà, el CAP de Sant Ildefons va aglutinar l’atenció primària a la ciutat durant les primeres setmanes de la pandèmia. Escoltem les professionals d’aquest ambulatori, Nuria Caballero, infermera; i Maite Espinosa, personal administratiu.

El CAP de Sant Ildefons va haver d’afrontar aquesta situació excepcional amb menys personal de l’habitual perquè, a més dels metges, metgesses, infermers i infermeres que van ser traslladats als hospitals catalans per la situació de col·lapse que s’estava vivint, un quart de la plantilla del CAP de Sant Ildefons es va contagiar pel virus i va romandre de baixa. D’aquesta manera, dels 90 professionals de l’ambulatori, 25 van estar treballant des de casa, tot i estar de baixa per coronavirus.

En la nostra “Memòria del Confinament a Cornellà” també destaquem el paper dels voluntaris i voluntàries. Creu Roja Cornellà, des del primer minut de la pandèmia, va organitzar una operativa constant amb el seu voluntariat.

Entre les seves funcions, destaca el suport humanitari a les persones més vulnerables: especialment, persones grans que viuen soles i que necessitaven suport per comprar aliments, medicaments o productes de neteja personal. Diego Fernández és tècnic referent de l’oficina de Creu Roja Cornellà:

Durant els primers mesos de la pandèmia i, sobretot, quan mancava material sanitari com mascaretes o desinfectants, els voluntaris i voluntàries de la Creu Roja van lliurar-los en les entrades de les parades de metro. També van assumir tasques de suport als serveis socials municipals i van animar la població local, festejant els aniversaris dels més petits de la ciutat, amb les seves sirenes dels vehicles de la ONG. Sara i Luis Eduardo són dos voluntaris de l’assemblea local:

Creu Roja Cornellà també va esdevenir un referent nacional en la recepció de trucades d’assistència per coronavirus.

A banda de la Creu Roja, Cornellà va comptar amb més d’un centenar de voluntaris i voluntàries que, durant el confinament i des de casa seva, van preparar pantalles facials i mascaretes de tela. Aquesta va ser una de les primeres iniciatives solidàries que va néixer a moltes ciutats amb l’inici de la crisi sanitària, per tal d’ajudar als professionals de la salut que en aquells moments no disposaven d’EPIs.

A Cornellà, algunes entitats es van organitzar per cosir mascaretes. També ciutadans a títol individual van anar organitzant una xarxa que, amb el pas de les setmanes, van començar a distribuir la seva producció a través de l’Organització Municipal Excepcional.

Agata Olivares és una de les cornellanenques que va cosir mascaretes a casa, amb l’ajuda de la seva àvia i, a través del forn de pa, va contactar amb més voluntàries disposades a ajudar:

Marcos Moronta és membre de l’entitat Corresolidaris que es van organitzar per muntar pantalles facials amb material d’oficina.

A Cornellà, aquests voluntaris van comptar amb el suport del teixit comercial que va facilitar la roba i altres materials. En total, es calcula que les diferents xarxes de voluntaris van arribar a elaborar unes 6.000 mascaretes de tela i 8.000 protectors facials, per tal d’abastir les necessitats que tenien els centres sanitaris i les residències, en aquells primers mesos de confinament.

Les escoles també han estat una de les grans afectades per la pandèmia.

L’Any passat, el curs es va veure interromput al març i des de llavors, van haver de dissenyar un projecte virtual, adaptant-se a les necessitats de totes les famílies, amb les seves casuístiques particulars. Dolors Gilbert és la professora d’anglès de l’escola Anselm Clavé.

Els més petits van quedar aïllats a les seves cases durant més de dos mesos. Els menors tenien prohibit sortir de casa, sense poder anar a l’escola, jugar al parc o, simplement passejar pel carrer. Van ser moltes setmanes de tancament que van passar factura. L’avorriment i abatiment són els sentiments que més destaquen aquests nens i nenes de tercer de primària de l’escola Anselm Clavé:

Les noves tecnologies són cabdals per apropar les persones en aquests moments de pandèmia. És per aquesta raó que les escoles han adaptat diferents plataformes digitals a la seva rutina diària. D’aquesta manera, quan una classe queda confinada per un positiu, poden seguir les classes des de casa. I ara, tot i la situació que estem vivint, els infants estan contents perquè poden estar a l’escola, encara que molesti la mascareta i que estigui prohibit jugar amb nens i nenes d’altres grups de bombolla...

La ciutadania cornellanenca va engegar moltes iniciatives per pal·liar la tristor de la pandèmia i del confinament. Un exemple són el veïnat dels carrers Travessera i Torres i Bages.

Durant els mesos més durs del confinament, aquests veïns i veïnes van decidir fer més amena l’estada a casa, amb diferents activitats que organitzaven des dels seus balcons. Des de classes de zumba i sevillanes, sessions de bingo o lectura de poesia per Sant Jordi; o fins i tot celebrar las Cruces de Mayo, entre d’altres. David Baleta i Soraya Gallardo són veïns del carrer Travessera i expliquen que aquestes activitats van ajudar molt anímicament. De fet, van passar de ser cares conegudes a establir una amistat entre tots ells.

Aquesta circumstància es molt similar a la què es va viure al carrer Torres i Bages. Els aplaudiments als sanitaris i les posteriors activitats lúdiques van generar una unió molt forta entre el veïnat. Es feien un cop de mà sempre que era possible i l’animació ajudava molt a la gent gran que viu sola i que esperaven amb moltes ganes l’hora de sortir al balcó per veure cares conegudes i sentir-se acompanyats. Manuela Pino i Luana Gallardo són veïnes del carrer Torres i Bages:

Un any després, els dos carrers mantenen la relació entre els nous veïns/amics.

Expressar els sentiments durant el confinament ha estat cabdal aquest any. En aquest sentit, l’associació sociocultural Corncrenata i l’Ajuntament de Cornellà han impulsat l’Àlbum dels Afectes.

És un projecte que permeti penjar textos o dibuixos a la ciutadania en el web municipal. Núria Casanova és la creadora d’aquesta iniciativa:



Ara, amb tots els documents rebuts, es farà una exposició de carrer per repassar aquestes experiències personals durant l’inici de la pandèmia a Cornellà.

L’estat d’alarma decretat el passat 14 de març va afectar tots els àmbits, també als esports. La comunitat esportiva local es va aturar completament i és avui quan es pot reprendre certa normalitat als espais esportius. Ens fa un resum de l’afectació de la pandèmia als esports, el nostre company de l’Esport al Punt, Pol Corredoira: